Sant Francesc s'hi moria i Sant Fruitós del Grau

La sortida d’aquest dimarts ha estat per anar a conèixer les ermites de Sant Francesc s’hi Moria i Sant Fruitós de Grau a la comarca d’Osona.

Per arribar-hi hem anat a trobar la C-25 a Fornells de la Selva i hem seguit per l’Eix fins a la sortida Vic – Roda de Ter. Aquí hem agafat direcció Vic i al cap d’uns 200 mts. hi ha un trencall a mà esquerra que posa Polígon Industrial Malloles, l’hem agafat i de seguida a l’entrada i al costat de les naus ja veus l’ermita. i el lloc per aparcar.

Es tracta d’un espai molt ben cuidat  al costat d’una casa de pagès on es fa memòria del pas de Sant Francesc, un espai verd que queda al marge del Polígon Industrial.

Segons s’explica, un dia Sant Francesc es va trobar malament en aquest indret mentre passejava en ocasió de la seva estada a la ciutat. Gràcies a l’aigua que li oferí un desconegut pagès del Pou de la Vida el sant va recuperar la salut i la força. Per commemorar aquest fet es va aixecar aquesta capella en l’indret on acostumava a resar llargament.

No és d’estranyar que mossèn Cinto Verdaguer, reconegut admirador de l’obra i la vida de Sant Francesc, sota la seva inspiració escrigués un llibre de poemes.
Recollim un fragment dedicat a aquesta ermita i a la seva llegenda:

 Sant Francesc s’hi moria

És una capella de nau única coronada amb un absis semicircular a llevant. A la part de migdia de la nau s'hi adossa un campanar de torre de planta quadrada que consta de planta baixa i dos pisos, acabada amb merlets, els murs són decorats amb arquets cecs, faixes llombardes i decoracions amb serreta, també s'hi obren finestres geminades. La façana és a ponent, el portal és d'arc de mig punt i reposa sobre columnes decorades amb capitells. Al damunt el portal hi ha finestres geminades. A tota l'església, els murs exteriors són decorats amb elements llombards i sota el ràfec de la teulada de la façana s'hi dibuixen uns arquets cecs que segueixen la inclinació de la teulada. Els materials constructius emprats són la pedra basta i la pedra ben treballada; la restauració s'ha portat a terme amb un material molt poc noble, el ciment pòrtland.

Hem recuperat el cotxe i hem anat a trobar l’ermita de Sant Fruitós de Grau. Hem estat de sort i l’hem trobat amb facilitat, queda a prop de Sant Francesc però cal encertar l’indret per arribar-hi, nosaltres hem tornat a la C-25 direcció Lleida i hem sortit a la propera sortida, la 182, a la rotonda hem agafat la 1a. pista a mà dreta, una pista de terra que passa per sobre de la C-25 i que et porta a l’ermita.  Aquesta queda a sobre un terraplè on hi ha una plantació de blat de moro i molta vegetació de matolls que ens ha privat d’acostar-nos-hi. L’ermita és en un estat una mica precari. Al costat  hem vist varies construccions en ruïnes pertanyents a una casa de pagès que ja han perdut les teulades.

Sant Fruitós de Quadres o Sant Fruitós del Grau

És una església amb elements romànics i gòtics de Gurb (Osona) protegida com a bé cultural d’interès local. En concret, està situada dins la demarcació de l'antiga vil·la rural de Quadres (974). L'església és preromànica, existia ja el 948. Consta d'una nau amb un absis rectangular, l'aparell és de pedra trencada de marge de la Plana de Vic, i de grans blocs angulars.

Es tracta d'una petita església d'una nau, de planta rectangular acabada en absis semicircular per la banda de llevant, coberta a doble vessant de teula àrab i ràfec amb imbricació de teula àrab doble amb una tirada de rajols plans entre mig.

Els murs són de maçoneria amb carreus irregulars i cantoneres de blocs de pedra ben escairats i disposats. A l'absis les filades regulars, mentre que a la resta dels murs el parament és més irregular. Destaca un gran bloc de pedra situat sota la finestra de l'absis, amb incisions que imiten el carreuat.

Fetes les fotografies hem seguit per anar a conèixer el poble de Gurb,. Aquest és un municipi molt disseminat a banda i banda de la C-25. Hem anat a trobar l’ajuntament on ens han donat informació de la població, una població sense un nucli concret i amb diferents esglésies, industries i ermites disseminades pels voltant del seu territori.

Hem anat a conèixer Sant Andreu de Gurb i hem pujat fins a Sant Bartomeu del Grau, un petit poble enfilat dalt d’una serralada.

Amb tantes ermites, esglésies i territori, s’ha fet l’hora de dinar i hem decidit anar a Sant Joan de Vilatorta a un lloc que ja coneixem de les nostres anades al voltant de Vic.

Sant Julià de Granollers i Granollers de Rocacorba

La sortida d’aquest dimarts l’hem fet a la comarca del Gironès al que podríem considerar a l’ombra del Rocacorba. Hem anat a la Casa fortificada de Can Sala, a Sant Julià de Granollers de Rocacorba i a l’església i castell de Granollers de Rocacorba.

Paisatge des de Granollers de Rocacorba

Per anar-hi hem anat fins a Girona per seguir cap a Sant Gregori, hem deixat Sant Gregori i Sant Martí de Llémena i al Moli d’en Sala hem agafat a la dreta direcció Granollers.

A tocar del km 2 a la dreta hi ha una senyalització i una escultura, l’escultura recorda a Pere Joan Sala, cabdill dels remences radicals i la senyal indica: Masia de Can Sala i Rocacorba, la pista  que mena a la dreta és on hi ha la Masia fortificada de Can Sala, la que mena cap a l’esquerra va a Rocacorba i a Sant Julià de Granollers de Rocacorba,

La Masia de Can Sala queda a uns tres-cents metres d’on hi ha les indicacions i val la pena anar-la a veure, és una edificació majestuosa i molt ben conservada, amb una pallissa singular. Amb més d’una dotzena de gats, cap gos ni persona humana.

Pere Joan Sala (Granollers de Rocacorba, ? – Barcelona, 1485) va ser el cabdill dels remences radicals que va encapçalar la segona guerra remença, que comença amb l'Alçament de Mieres el 1484.

La segona guerra remença va ser motivada per l'intent d'actuació judicial contra els béns dels remences que es negaven a pagar els censos senyorials. Addicionalment, cal valorar que hi havia hagut una coincidència d'interessos i de suport entre els remences durant la seva primera revolta i el rei Joan II en la guerra civil catalana. Varen coincidir en el temps (1462-1472) i en l'adversari: la Generalitat i la noblesa. No obstant això, en acabar la guerra civil catalana, el rei es va desentendre de la causa remença.

Masia fortificada de Can Sala

Conjunt format per la masia i dues pallisses: una posterior formant carrer amb la masia i l'altra al costat de la façana principal formant una agrupació d'habitacles. Tot al voltant d'una era pensada pels camps de conreu. La masia ha estat molt transformada i actualment no té cap element defensiu visible

Del conjunt cal destacar la pallissa, més a prop de la masia, de planta rectangular i amb un pilar quadrangular. Els accessos són en cantonada i estan oberts a l'era, penjada de camps de conreu per un mur de contenció de pedra, a través de dos arcs de mig punt. Coberta a dues aigües. Realitzat en pedra vista i l'interior amb terra de llosana de pedra.

Hem deixat la Masia i hem retornat al punt de sortida on hem agafat la pista que va al Rocacorba, a uns 150 m. hi ha la bifurcació a Sant Julià i Rocacorba, nosaltres hem seguit fins a Sant Julià a uns 6oo m. des de la bifurcació. És una ermita que té un porxo, o galilea a l’entrada i que s’hi esta fent un treball important de rehabilitació.

En l’indret hi ha una petita capsa en forma de capella aixecada i a dins diferents llibres per qui vulgui aprofitar la tranquil·litat del lloc per llegir. És un servei de l’entitat Òmnium que no havíem trobat en cap altre lloc.

Sant Julià de Granollers de Rocacorba

Capella d'una sola nau, amb absis de punt rodó i galilea de sostre de cairats de fusta i pilars de pedra cantoners que aixopluga la porta semidovellada de pedra, amb un òcul circular al damunt. Coberta amb teulat a dues aigües i carener perpendicular a la façana principal.

Al costat dret s'hi ha afegit la sagristia de planta rectangular i teulat a un vessant. La façana es clou amb un campanar d'espadanya d'arc de mig punt.

Era arrebossada però ha caigut. El cairat principal de la galilea és fet de pòrtland.

Hem abandonat el lloc i hem tornat al punt de sortida, aquí hem agafat el cotxe i hem seguit amunt fins a Santa Maria i el castell de Granollers de Rocacorba. Extraordinari conjunt arquitectònic que et trobes al final de la carretera. Sembla estrany que en un lloc tant tranquil i solitari et puguis trobar la grandiositat de l’església i del castell.

A nosaltres ens ha sorprès per la seva dimensió el Comunidor que hi ha davant de l’església, el doble del nostre de Santa Maria de Porqueres, de ben cert que des d’aquest indret es podien conjurar i allunyar tot tipus de pedregades, dimonis i mals esperits.

Església de Santa Maria de Granollers de Rocacorba

L’església és d'una nau, de planta rectangular i absis poligonal. S’accedeix per una porta d’arc que presenta una inscripció de simbologia cristiana al damunt. La porta està dins un marc de formes arrodonides on hi ha una data, 1785, i una inscripció: CHARITAS ME REEFICAVIT ANNO A NATIVITATE DOMINI 1785. Damunt la porta hi ha una escultura dedicada a la Mare de Déu i, més amunt, una rosassa treballada.

Castell de Granollers de Rocacorba de Sant Martí de Llémena és un casal prop de l’església (s. XVII), habitat per masovers. El conjunt està format per: la pallissa, l'edifici (castell transformat en masia) i el jardí tancat, situat davant la masia i guanyant el desnivell amb un mur de pedra. L'edifici central és el que havia estat castell medieval de la Baronia de Granollers, però que s'ha transformat en masia habitada. El conjunt és de planta rectangular, de planta baixa i dos pisos excepte a la torre, que en té quatre. La coberta és a dues aigües i el carener paral·lel a la façana, excepte la torre, que el té perpendicular.

Entre un lloc i l’altre s’ha fet l’hora de dinar i hem decidit refer el camí, tot baixant hem trobat un restaurant a la dreta que ens ha permès refer forces i seguir cap a Banyoles.

Els Sants Metges, Poblat Iberic i Museu de l'Or

La sortida d’aquest dimarts ha estat a la Muntanya dels Sants Metges, on ja hi havíem estat fa temps.  Hem tornat a anar a veure l’església dels Sants Metges, el poblat Ibèric i la transformació de la Fortalesa de Sant Julià en un enorme complex turístic, amb un hotel de luxe, dos restaurants i sobre tot un museu de l’or, un espectacle de joies i pedres precioses extraordinari.

Per arribar-hi hem anat per la variant fins a Girona nord, on en lloc d’entrar cap a Girona hem seguit en direcció Figueres i molt a prop ja hem trobat la població de Sant Julià de Ramis, hem passat per davant de l’ajuntament on hem recollit la clau de l’església i hem segui per la mateixa carretera on uns cartells anuncien: Els Sants Metges, Poblat ibèric i la Fortalesa.

Hem deixat per veure més tard el nou espai de la Fortalesa i hem seguit fins els Sants Metges que ja coneixíem però volíem veure si s’havia avançat en la recerca que s’estava fent de la ermita Paleo Cristiana dels Sant Metges.

Pel que hem vist ho hem trobat si fa o no fa com la darrera vegada, però aquest cop hem pogut fer unes fotografies de l’interior de l’esglesia

Els Sants Metges és una església romànica amb modificacions dels segles XVII i XVIII al terme municipal deS ant Julià de Ramis (Gironès) protegida com a bé cultural d’interés local. L'antiga parròquia de Sant Julià de Ramis, avui convertida en santuari, és dalt d'una serra en l'antic nucli deshabitat de la població, a uns 5 km al nord de la ciutat de Girona i també al nord de la comarca del Gironès. L'església està situada a la muntanya de Sant Julià de Ramis, que separa les planes de Girona i de l'Empordà, vorejada parcialment pel Ter i propera al Terri. S'ubica en un petit altiplà artificial, al punt més alt de la muntanya. Té una situació privilegiada des del punt de vista estratègic: al cim de la muntanya, dominant els passos que duen a les planes de l'Empordà i la depresió litoral Està dedicada als màrtirs Sants Cosme i Damian (els Sants Metges)

L'església està construïda a l'entorn d'un temple romà d'època republicana (segle II aC) del que s'ha localitzat restes del podi i blocs de pedra sorrenca que posteriorment es van aprofitar per a la construcció de l'església i el Castellum Fractum.

Hem deixat l’església i ens hem enfilat pista amunt uns 200 metres on es troba el “Castellum Fractum”, Castell trencat, el jaciment és d’època ibèrica sembla que del segle V al s. I aC. Hem pogut veure que s’ha fet un treball extraordinari per facilitar l’accés, el recorregut i la comprensió del poblat.  S’ha habilitat un camí molt ben fet que et porta fins a una plataforma aixecada on tens una vista de les excavacions i uns plafons que expliquen les característiques del lloc, tot molt clar i molt didàctic. No cal dir que la vista des d’aquest lloc és excepcional. Ets  en un punt elevat situat al damunt del congost del riu Ter, des del que es domina  tota la plana fins a la costa. Per això ha estat des de molt antic  un enclavament estratègic per a la defensa i el control de pas cap a l’interior 

Poblat ibèric

El Puig de Sant Julià es troba situat a 200 metres d'altitud, en el punt que uneix la serralada de l'interior amb les Gavarres, separades pel congost del Ter. Es troba a prop de l' església dels Sants Metges, on també hi ha vestigis ibèrics i romans.

El jaciment és d’època ibèrica des del segle V aC. fins el I aC, amb vestigis del segle VI aC. Es tracta d'un poblat tipus "Oppidum" amb un tram de muralla i cabanes retallades a la roca seguint el desnivell.

Posteriorment els romans hi establiren un castell, aprofitant l'estructura ibèrica, ja que des d'allà es domina perfectament el recorregut de la Via Augusta. S'hi han trobat abundants restes de l'època baix-imperial compresa entre el segle IV i VII.

Hem retornat al cotxe i hem baixat fins a trobar l’entrada de la Fortalesa de Sant Julià, on hi ha un control per l’entrada al complex.

La fortalesa es va construir per controlar els principals passos pirinencs mitjançant fortificacions. Aquest es va començar l’any 1893 i amb el pas dels anys i degut a la seva inutilitat es va clausurar el 1963, començant una decadència i arribant a un estat d’abandonament total fins que, una empresa privada el va adquirir i rehabilitar per fer-hi un museu d’art i joieria. Ho ha fet amb molta qualitat i gust, respectant la identitat de la fortalesa.

És un complex on hi ha el “Centre d’art contemporani”, museu amb un espai interactiu molt didàctic explicant el món de les gemmes i la història de les joies al llarg del temps, sales d’exposició permanents i temporals. Uns espais-taller per a artistes-artesans residents,  l’espai Quim Hereu, taller de l’artista , visitable uns dies a la setmana, un restaurant i un hotel de luxe.

El museu d'Or parteix de la filosofia que les joies són mirall de la història, i, per tant, el món de les gemmes, com a minerals de la terra que s’han convertit en l’objecte de desig de totes les civilitzacions, són les pedres precioses i alhora l’essència de la creativitat del joier. 

DOR Museum és el Museu de Joieria i Centre d'Art de La Fortalesa. Un espai dedicat al món de la joieria i els artesans que fan possible que una joia sigui l'expressió d'un sentiment.

La primera planta acull tot allò relacionat amb el món de la joieria del s.XX: arts i oficis, orfebreria, argenteria, gemmologia i mostra de treballs de joiers dissenyadors contemporanis. La segona planta acull un espai d'exposicions temporals d'art, que actualment mostra obres de Josep Maria Subirachs

La visita ens ha portat un parell d’hores hem dinat en el mateix complex hi hem tornat per veure l’exposició de Josep Maria Subirachs