De Portvendres a l'ermita de Cosprons

La sortida d’aquest dimarts ha sigut a Portvendres (Catalunya Nord), una població al costat del mar a la Costa Vermella, entre Cotlliure i Banyuls.

Quan a l’estiu vàrem estar al Port de la Selva, ja venien uns vaixells turístics que feien aquesta ruta: Portvendres, Port de la Selva.

D’un llibret d’excursions de la Costa Vermella hem fet l’itinerari Portvendres fins a Cosprons, és un antic camí de mules que aprofita els camins d’anar a les vinyes per a anar al llogarret de Cosprons.

Monument al fadrins

A l’arriba a Portvendres hem anat a l’oficina d’informació a recollir un mapa de la vila a fi de situar-nos per a iniciar la matinal, ens hem facilitat les coordenades per a anar a trobar el lloc de sortida que és l’estació de trens. Abans hem anat a fer un petit passeig pel costal del mar, així hem pogut veure l’ho important que era el port, primer per lo arrecerat que queda, i segon per la profunditat del mateix, doncs un vaixell de gran tonelatge estava fent la descàrrega.

Portvendres, és una vila, cap de la comuna del mateix nom, de 4.214 habitants, de la comarca del  Rosselló a la Catalunya del Nord

És una vila turística situada a la Costa veermella , alhora és el por d'aigües profundes més important de la zona. En altres temps va ser el principal punt d'embarcament cap a Algèria.

Actualment, juntament amb les viles d'Argelers de la Marenda i Cotlliure i els pobles de Banyuls de la Marenda, Cerevera, Palau de Vidre i Sant Andreu de Sureda forma part del cantó número 5, de La Costa vermella (nova agrupació de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Argelers.

La dita diu A Portvendres, piquen pebre, | a Argelers, piquen sal: | l’alegria de les dones | és sota del davantal.

Com Banyuls i Cotlliure, Portvendres se'l veu una població marinera amb força turisme a l’estiu i molta activitat al voltant del peix; malgrat al dia gris que ha fet es veia molt moviment, hem fet un cafè, hem agafat els bastons i a caminar. Era ¼ de 12 quan hem sortit, ho hem fet des de l’altre banda de l’estació, i hem anat seguint el recorregut núm. 8, uns senyals grocs ens han acompanyat tot el camí. Si no et despistes, no tens pèrdua doncs està molt ben senyalitzat, d’acord amb els paràmetres horaris del itinerari amb una hora i 10 minuts, hem arribat a Cosprons, és un petit nucli on només hi ha de 15 a 20 cases, amb una església força original i un cementiri adossat al costat, a les làpides es llegeixen forces cognoms catalans.

Segons l’itinerari a l’interior de l’església s’hi troba un Crist en creu, declarat monument històric, en fusta pintada que pertany al S.XVII. Hem fet algunes fotografies i hem seguit el camí, el camí anava per una pista mig asfaltada, hem vist que feia molta volta i difícilment acomplirem l’horari.

Hem preguntat a un pagès que cuitava la vinya i ens ha donat la pista per escurçar el camí, hem arribat a Portvendres dins l’horari previst, eren tres quarts de dues, hora de dinar, a la costa no hi ha tan problema com als pobles d’interior, que amb els horaris son més estrictes. A estàt una excursió molt reeixida, entre bosc, vinyes, i corrioles, entre ginestes, fonoll, estepa i esparreguera hem fet dues hores i mitja de camí

Hem dinat a Bistrot de France, en un tancat de vidre al costat del mar, altres catalans també hi menjaven, al restaurant hi trobes algú català, en els camins “jamais”.

Una sopa de peix i una amanida als tres formatges amb un segon de peix amb acompanyament, una gerra de vi del país, postres i cafè. Tot correcte

Hem anat a fer un petit passeig pel costat del port però ben aviat hem decidit que amb vent i fred el millor era anar a buscar el cotxe per tornar a Banyoles, hem arribat a casa a Girona.