Descobrint Cotlliure a la Catalunya Nord

L’excursió d’aquest dimarts ha sigut més de tipus cultural que no de caminar, el nostre interès era veure una exposició sobre Henry Matisse i André Derain, els dos coneguts com a creadors del Fauvisme, i que es realitzava a Ceret i a Cotlliure fins el nou d’octubre, hem escollit Cotlliure a fi de conèixer el cèlebre castell.

Hem sortit de Banyoles a Esponellà, Crespià  i anar a trobar el poble de Llers per a entrar a l’autopista en direcció Catalunya nord, el Voló direcció Argelagues fins a Cotlliure on hem arribat a les onze del matí.

Hem anat directament al castell, fer-ne la visita i aprofitar per a veure’n l’exposició. En el transcurs de l’itinerari del castell ja val la pena, a part de la vista de la que en gaudeixes durant tot el recorregut, les sales, subterranis, torres, pati d’armes, bodegues, capella, etc. està tot en molt bon estat i es nota que s’ha fet un gran esforç de conservació.

Exposició sobre el Patrimoni català

En el que havia estàt una capella hi havia una exposició molt interessant sobre el patrimoni marítim Català, com es construïen les barques de pesca, com pescaven al mar i als estanys, la pesca de la sardina i l’anxova, la importància de la vela, de la quilla, de la proa...etc. Una exposició molt didàctica, amb les agulles de cosir les xarxes, els nusos, molt bé. Transcrivim un pessic de fulletó de l’exposició

“El Patrimoni Marítim Català

Però on han anat a parar les veles catalanes?, Les barques catalanes, aquelles que coloraven el litoral dels Pirineus Orientals. Aquelles que han fet escriure a Derain que “Cotlliure sense vela, és un vespre sense estels”. Avui tan sols queden uns pocs exemplars navegants d’aquestes construccions, entre les quals una ha estat classificada Monument Històric “Nostra Senyora de Consolació”. Quin orgull de trobar-se a bord  seu, els aficionats a la navegació que la creuen la saluden amb una reverència. Al moll, cap avi, donant la mà als seus néts, pot privar-se d’explicar la Història. Aquella de les campanyes de pesca, de la dura vida d’aquells marins i com marxaven mar endins cap a les costes rocoses i arenoses per obtenir el sardinal”.

Hem fet la visita a l’exposició de Matisse i Derain la seva celebració venia donat per fer  anys que varen arribar a Cotlliure i posteriorment hi varen fer moltes estades Henry Matisse i André Derain anaven a la recerca d’altres expressions de la pintura a Cotlliure i varen trobar l’esclat del color i la lluminositat característiques de les seves obres.

A Cotlliure, Matisse  retroba l’exaltació i, més tard, escrivia que “treballant davant d’un paisatge exaltant, només pensava a fer cantar els meus colors”.

Molts altres pintors i escultors també hi tenien representada alguna obra seva d’Aristides Mayol hi havia una pintura i una escultura. En un annexe a la sala de l’exposició hi havia una mostra de cartes, postals, i documents que feien referència de l’estada dels pintors en aquells primers anys del segle a Cotlliure.

Encara hem vist una altre exposició en gràfica a la torre de guàrdia de l’elaboració de l’anxova, de tot el procés de pesca, rentat, conservació...etc. Molt entenedora.

I així hem omplert el matí, eren a prop de les dues quan hem sortit, Cotlliure estava molt animat amb persones a la platja, a les terrasses dels restaurants, passejant, feia un dia excel·lent per passejar, un dia de tardor però esplèndid.

Ens hem situat a dinar en una terrassa de cara al castell que hem visitat “Las Rocas” era el seu nom, la Carme un plat de musclos i patates fregides i jo una amanida de Cotlliure que eren seitons avinagrats, anxoves confitades i pebrot vermell, ah i quatre olives; Ben acabat i pagat, hem anat a fer un passeig fins l’església de la Mare de Déu dels Àngels i un recorregut pels carrers i places de darrera la primera línia de mar. Tot molt net i polit, el recorregut ens ha portat fins l’aparcament on hem recollit l’UF i cap a Banyoles.