Sant Nazari, Santa Fe de Solers i Sant Romà de Delfià
Aquest dimarts hem anat a conèixer tres
ermites, un triangle del romànic a l’Alt Empordà, documentació que teníem
guardada per un dimarts que plogués. Avui a Banyoles s’ha llevat plovent i les
hem tret del calaix. Hem sortit en la creença que potser a l’Empordà no hi plouria, que així ha estat,
les tres ermites són Sant Nazari de les Olives, Santa Fe dels Solers i Sant
Romà de Delfià.
El primer lloc a
visitar ha estat l’església de Sant Nazari de les Olives a prop del veïnat de
les Olives al terme municipal de Peralada.
L’ermita datada
dels segles XII i XIII, es troba totalment restaurada, l’edifici és d’una sola
nau, amb un absis semicircular amb un sostre més gran de lo normal al Est. La
porta es troba en un lateral a la part Sud de l’edificació.
Sant Nazari de les Olives
El temple de Sant Nazari de les Olives, situat a uns dos
quilòmetres al nord de Peralada, està documentat per primera vegada l’any 1017
en una butlla del papa Benet VIII, es coneix que des de meitats del segle XII
era una de les possessions del monestir de San Pere de Camprodon.
El temple és de tipus rural, format per una sola nau
capçada a l’est amb un absis semicircular. La capçalera és l’única part que
queda en peu de l’edifici romànic.
Va ser construïda entre els segles XII i XIII amb carreus
de grans dimensions ben tallats. La part superior de l’absis correspon a una
altre fase constructiva, ja que esta feta amb pedruscall i argamassa. En la
part central s’obre una finestra de mig punt i de doble esqueixada.
La nau és va reconstruir totalment i té la particularitat
de ser molt més estreta de la capçalera. (Web artmedieval.net)
Hem deixat Sant
Nazari i hem pres la direcció de Mollet de Peralada, aquí hem seguit fins a
Sant Climent de Sescebes on hem pres una pista fins el veïnat de Vilartolí, hem
deixat enrere el veïnat i hem seguit per la mateixa pista, ben aviat hem entrat
en terreny militar, hem vist el menhir de Santa Fe dels Solers, l’hem retratat
i hem seguit pista amunt, aquesta pista puja fins el castell de Requesens,
nosaltres l’hem deixat per una altre pista que menava a l’ermita de Santa Fe
dels Solers.
Els voltants de
l’ermita està molt deixat, es tracta d’un lloc solitari feréstec, sense cap
arbre, tot plegat fa una certa basarda moure’t per aquell lloc.
L’església, és molt
diferent a l’estil clàssic de les del romànic, malgrat sigui de la mateixa
època o fins i tot anterior, té forma de nau única, no té campanar, l’hem
trobat oberta i hem fet unes fotografies, és fosca i despullada de qualsevol
signe o indici de culte.
El fet d’estar en
un terreny militar dona males sensacions. Hem vist que si seguíem la pista que
ens ha portat a l’ermita podríem arribar a Espolla. Volíem anar al Centre
d’informació de l’Albera i hem decidit seguir, molt aviat hem anat veient
cartells de precaució caiguda de projectils, al mateix temps que la pista cada
vegada estava en pitjor estat, més cartells, la pista cada cop més malmesa,
però molt malmesa, hem pensat que en un moment u altre allò havia de
canviar i que recular encara era pitjor
doncs ja havíem fet molt camí. Finalment hem trobat un cartell de prohibit
caçar i hem dit això ja va millor. Hem estat imprudents i agosarats.
Arribats a Espolla
hem anat al Centre d’informació de l’Albera, ens ha atès una persona que ens ha
donat tot tipus d’explicacions i d’informació, una persona coneixedora del
territori que ha estat molt agradable.
La travessa del
terreny militar ens ha fet agafar gana i hem anat a dinar a Casa Manela, que ja
coneixem.
Santa Fe dels Solers
A la vall del riu Anyet, situada dins la zona
militaritzada de Sant Climent Sescebes, vers llevant i sobre un replà de la
muntanya, trobem l’antiga església de Santa Fe dels Solers.
És un edifici que ha conservat gairebé enterament llurs estructures originals, que presenten la conjunció de dues èpoques del pre-romànic que queden clarament diferenciades i s’uneixen a l’interior, mitjançant un arc toral. La crugia afegida a la nau primitiva, en els segles VIII-IX, demostra que entre les dues parts dels monuments hi ha d’haver una diferència cronològica de certa consideració. Posseeix impostes de tall de bisell; les dovelles són, també, ben tallades i allisades. La volta d’aquesta crugia és de lleugera ferradura; hi resten les empremtes de l’encofratge. A l’interior hi ha un banc de pedra adossat a la paret. Hi ha dues portes, una al frontis i l’altra al mur de tramuntana. Ambdues tenen arcs de punt rodó. Una particularitat a remarcar, vàlida per a tot el conjunt del monument, és el desnivell que acusa el sòl interior, que conserva l’enllosat antic amb fort descens des del presbiteri al frontis.
Sortint de dinar hem anat a conèixer Sant
Romà de Delfià, situada prop del veïnat de Delfià, al terme municipal de Rabós
d’Empordà. L’accés es fa per la carretera de GI.602 de Roses a la Jonquera. Entre Garriguella
i Rabós es troba aquest veïnat.
Es tracta d’una
ermita romànica del segle XI d’una sola nau, amb absis semicircular, la porta
es troba al costat del migdia, el campanar de cadireta es troba a la banda de
ponent.
Sant Romà de Delfià
Sant Romà de Delfià
L’any
1279 i en diferents documents del segle XIV s’esmenta l’església parroquial de
Delfià. Delfià és considerat un antropònim llatí, de l’adjectiu «Delphianus»,
derivat del nom de persona
«Delphius». L’església de Sant Romà de Delfià
pertany actualment a la parròquia de Garriguella. És un temple d’una nau amb
absis semicircular que es pot considerar dels segles XI-XII.
A la façana
principal (a occident) hi ha una sola obertura, una finestra de doble
esqueixada i arcs de punt rodó fets amb petites dovelles de granit, ben
tallades. El campanar, molt senzill, possiblement és del s. XVIII. L’única
porta s’obre en el mur de migdia de la nau. És de dos arcs de mig punt en
degradació, sense llinda ni timpà.
Un cop hem fet unes fotografies ja hem sortit en direcció a
Banyoles
0 Comments:
Post a Comment
<< Home