De Tamariu a la Cala Pedrosa

Aquest dimarts hem anat a la platja de Tamariu (Baix Empordà) a fer la ruta cap a Llafranc. El temps que feia  no era pas per a anar a platja, però la decisió ja estava feta i a dos quarts d’onze, ja preníem el cafè al bar de l’hotel Tamariu, els varem trobar una mica revolucionats doncs el primer d’agost els hi varen fer plegar la terrassa amb l’enuig de tots els clients, ja que

la terrassa era la joia i la gràcia d’un lloc com aquell. Aquests espais estan regulats per la llei de costes i sembla que varen ser inflexibles en ajornar la data. En fi que va ser l’ingredient per a començar una llarga conversa, que deixàrem per anar a caminar.

La Platja de Tamariu es troba a la localitat Palafrugell a la Costa Brava, comarca Baix Empordà. Està situada en una zona urbanitzada amb un grau d'ocupació a l'estiu. Té una longitud de 220 mi uns 40 m d'ample, i està composta de sorra fina de color daurat. Ha estat guardonada amb la bandera blava per la qualitat de les seves aigües i els seus serveis. Ja que compta amb lloc de socors i vigilància de banyistes, dutxes i permet l’accés a minusvàlids.

A banda i banda de la platja central podem trobar petites cales com la d'Aigua Dolça, en la qual raja una font d'aigua dolça, i la punta de Sa Rossa a nord-est que tanca la badia.

O la Platja de Liris, famosa per la barraca que porta el mateix nom i en la qual es reunien des de 1872 professionals de sector del suro, negoci històric de Palafrugell, i on gaudien de deliciosos trobades gastronòmiques. A dia d'avui, la barraca segueix en mans d’un grapat de socis que la mantenen encara amb la intenció de gaudir d'uns productes de la mar i  de la terra acompanyats d'uns vins de la zona.

El passeig que recorre la platja principal compta amb diversos restaurants i bars que permeten gaudir d'un agradable menjar a uns passos de la mar.

Sortírem en direcció a Llafranc pel què es pot considerar camí de Ronda, entès per un camí que va pel costat de mar no pas com un camí de passeig, doncs més aviat és un camí de cabretes.

Primer la Cala d’en Roig on hi ha una barraca que ha caigut part del porxo doncs les bigues han cedit, després es passa per un bosc dels que et captiva i molt aviat amb el camí ja més ample arriba sobre la Cala Pedrosa que malgrat baixar amb fort desnivell, l’han protegit amb una barana de fusta, que et permet baixar amb certa seguretat.

Ja som a Cala Pedrosa, plena de què...? doncs de pedres de totes mides i colors; un parell d’edificacions que semblen per a donar algun servei a l’estiu, el lloc és incomparable, d’aquells llocs de la Costa Brava que bé valen visitar més d’una vegada. Marcat com a GR, el camí segueix per un torrent i va pujant suaument, però sense parar, fins arribar al Puig dels Frares on hem descansat i hem girat cua per a retornar a Tamariu.

El camí de tornada, per sabut, se’ns va fer més curt, malgrat haver de fer el desnivell de Cala Pedrosa, molt aviat, amb una hora i poc més, la Carme feia una passejada descalça per a notar la temperatura de l’aigua del mar, la qual no ha trobat pas molt freda.

Amb el propietari hem continuat la conversa del matí mentre escollíem que podíem menjar del menú, ens ha pres nota i hem pogut fer un àpat

Cala Pedrosa

sense treure la vista de la platja, el mar i els pins, que juntament amb els tamarius que ens han envoltat hem celebrat aquest poder gaudir d’un entorn extraordinari que recordarem en més d’una ocasió.

Amb calma i tranquil·litat em decidit anar cap a Banyoles, això sí sense renunciar  a passar en aquest lloc tan idíl·lic, tres o quatre nits saborejant unes sardines a la planxa sota els tamarius, amb la flaire característica d’aquest indret marítim.

Dintre de tot un bon matí i fins hi tot amb estones de sol que n’hem pogut gaudir.