De Punta Falconera a Cala Jòncols

Avui hem anat a fer la segona part de la sortida Roses - Cala Jòncols, excursió que vàrem deixar fa quinze dies a la Punta Falconera.

Hem fet el recorregut habitual: Bàscara, desviament cap a Roses i Roses carretera direcció Cala Monjoi, passada aquesta cala hem deixat el cotxe. A cala Monjoi s’hi trobava el restaurant “El bulli” amb tot l’equip d’en Ferran Adrià. Està tancat i barrat. Hem deixat el cotxe ben arrecerat, i al sortir ja hem rebut el primer avís, un vent de mil dimonis, això ens ha fet prendre la precaució d’anar per la pista de terra i deixar el sender. Hem passat per la cala Calitjàs i a l’arribar a la cala Pelosa hi hem baixat, és una cala que fa uns anys ens hi vàrem banyar amb els Montell i els amics d’Olesa, queda a l’abric de la Tramuntana i en un paratge del tot solitari. Cala que queda a recer del Cap Norfeu i que gaudeix de més tradició popular de Roses. Cala situada a 15 km de la vila, seguint la mateixa carretera costanera que porta a cala Jòncols. El fons marí adquireix desnivell considerable. Des de l'any 2009 gaudeix del certificat ambiental europeu EMAS i de l'internacional ISO 14.001.A partir d’aquí ens hem decidit pel sender, que és el GR-92 i ens hem endinsat cap amunt.

La platja de la cala Pelosa

Aquesta cala va ser presó d’insurrectes feixistes durant la guerra civil i de republicans a la postguerra. Encara es manté en peu una garita de vigilància que permetia controlar la cala. Hem seguit vorejant i pujant, de fet el què fa el camí es guanya alçada per a poder traspassar al Cap Norfeu i seguir cap a la Cala Canadell i Cala Jòncols, el camí està ben traçat i amb totes les plantes característiques de vora del mar que ens acompanyen durant el trajecte.

A l’arribar a l’encreuament entre el Cap Norfeu o bé la Cala Jòncols, on es troba un plafó explicatiu de l’indret, ens hem trobat que el vent no ens deixava avançar i ens hem decidit caminar pel camí cap a Norfeu on no bufava tan fort la Tramuntana.

 La Cala Jóncols és l'última platja de Roses. Aquesta platja és una cala verge, de paisatge salvatge i escarpats penya-segats. Dista 18 km de la població rosinca i forma part del Parc Natural del Cap de Creus. El seu irregular i abrupte fons marí la fan ideal per practicar-hi submarinisme.

Hem arribat fins un punt on el camí s’estreny, i hem reculat enrera prenent la decisió d’anar cap el cotxe. No volíem que fos dit que no havíem arribat a la Jòncols, i amb el cotxe seguint la pista de terra en direcció a la Cala, en el darrer Km. una riera que baixava molt crescuda ens ha fet desistir de traspassar-la unes pedres grans, allà al mig es veien grosses i ens  ha fet por seguir. Avall, enrera i cap a Roses on el vent no havia pas parat. Aparcàrem a Sta. Margarida, i allà vàrem buscar un lloc per a dinar.

La darrera visita que vàrem fer, al Passeig Marítim hi havia restaurants oberts, camina que caminaràs fins a Roses, on al Restaurant “Mar i Vent” ens han solucionat el problema, hem dinat amb un menú correcte,que tot plegat a satisfet les nostres necessitats Ens hem decidit per aquest lloc perquè estàvem cansats, i feia molt vent per seguir buscant. Després de dinar hem refet el camí reconfortats i cap a Banyoles on hem arribat a l’hora de sempre.

Tornarem a la Cala Jòncols i anirem fins al Cap Norfeu, el lloc s’ho val, és autèntic.