Via verda a prop del riu Ter

La sortida que hem fet aquesta setmana ha estat a la comarca del Gironès, Hem anat a caminar per la via verda a la vora del Ter i conèixer Sant Bartomeu de Segalars i el Santuari de la Mare de Deu de Calders tot a tocar de Sant Gregori.

Per arribar-hi hem anat a trobar l’autopista i hem seguit fins a Girona Oest on hem seguit cap a Sant Gregori, a la segona rotonda cal estar alerta per veure l’ajuntament a l’esquerra i seguir fins el proper carrer, carrer Argelaguet, cal anar seguint per aquesta carretera, passarem una pineda, el camp de futbol, un pont i anem seguint fins una bifurcació que posa al veïnat de l’església o a Constantins, hem d’agafar aquesta direcció.

Molt a prop en el mateix revolt i ha una Casa Rural “Can Bord” i a dintre hi ha l’ermita de Sant Bartomeu de Segalars, no hem tingut problema per visitar l’església, el propietari de la casa, ens ha acompanyat i ens ha donat tota classe d’explicacions. Havien estat masovers de la inca fins que ho varem poder comprar. Està tot molt ben condicionat. És una casa de Turisme Rural

Sant Bartomeu de Segalars

És una església catalogada com a monument del municipi de Sant Gregori (Gironès) i protegida com a bé cultural d'interès local.

Sant Bartomeu de SSegalars

En el lloc de Segalars apareix documentat l'any 901, encara que de la capella no n'hi ha notícies fins a l'any 1401, quan consta que tenia una confraria i un capellà beneficiat. El culte i benefici es documenten fins al 1732.

 Edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat, reforçada per dos arcs torals del mateix perfil, que arrenquen d'unes pilastres adossades als murs. Capçada a llevant per un absis semicircular obert directament a la nau i cobert d'una volta de quart d'esfera que, igual que les de la nau, arrenca d'una senzilla motllura. Al centre de l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada. La façana de ponent ha estat totalment modificada, amb la reforma de la porta, obertura de dues finestres i afegitó d'un porxo. També es construeixen contraforts per a reforçar la part lateral de la nau. Tots els paraments són enguixats interiorment i arrebossat a la part exterior, sense cap motiu d'ornamentació.

Ens hem acomiadat del propietari agraint la seva gentilesa i hem seguit a la direcció de del Veïnat de Constatins, a uns dos-cents metres de la casa, a l’esquerra, trobem un cartell que diu a “La Pilastra” seguim en aquesta direcció i trobem una passera per travessar el riu Ter. Hem deixat el cotxe i hem anat a trobar la via verda d’Olot a Girona.

Hem caminat fins a trobar l’aiguabarreig del Liemena amb el Ter, part del recorregut l’hem compartit amb la sèquia Monar (1) val a dir que és un caminar molt plaent ja que el camí es pla i envoltat de vegetació, recorregut on et trobes amb gent que camina, que corre, que va amb bicicleta no et sents en cap moment sol. Haurem caminat uns dos km. direcció Girona i hem retornat al cotxe, i retornat a la pista principal, on hem seguit fins a Constantins que hem deixat enrere i hem seguit en direcció a Bonmatí Hem anat seguint fins que hem trobat a la dreta un cartell que anunciava “Mare de Deu de Calders” .

Una senyora ens ha ates i ens ha facilitat la clau per poder entrar a l’església, aquesta es troba molt propera a una gran finca, l’església està en molt bon estat i encara si celebra el culte un cop al mes.

Santa Maria de Calders

L’església es troba al veïnat de Calders, prop de Bonmatí, hi destaca aquesta capella romànica del segle XII, conservada quasi íntegrament i encara oberta al culte. És d'una nau amb absis semicircular, té algunes reformes del segle XVIII i hostatja imatges de la Mare de Déu i dels sants Francesc i Josep, a més d'un petit cor amb balustrada de pedra. A la masia que hi ha adossada hi tenen la clau.

Petita capella d’origen romànic desenvolupada en planta rectangular i absis posterior semicircular llis.

Les parets portants són de maçoneria amb restes d'arrebossat de calç a les façanes.

 La coberta és de teula àrab a dues vessants, acabada amb un ràfec de doble filera de teula.

Per la banda de la façana principal hi ha adossada una construcció però deixant un petit espai cobert per accedir a d’interior de la capella per una porta dovellada.

 A la part superior de la façana principal hi ha un campanar d'espadanya sense campanes.

Hem retornat al cotxe i hem seguit fins a Bescanó on hem anat a dinar al restaurant la Barca, lloc on temps passats hi havia una barca que travessava el Ter.

(1) La Sèquia de Monar ja es documentada l’any 828 per moure molins del poble de Salt. Al llarg del temps s’ha aprofitat per usos agrícoles, industrials i hidroelèctrics. Va de la resclosa de la Pilastra a Bescanó fins a l’Onyar a Girona, té uns 6 km. Actualemnt mou turbines de centrals hidroelèctriques.