L'estany de Sils

La sortida d’aquest dimarts ha estat a la població de Sils, per fer un passeig pels estanys d’aquesta vila. Es tracta d’uns estanys que s’han recuperat darrerament i que han facilitat l’haver recuperat la fauna i la flora d’aquest indret.

Per arribar-hi hem anat per l’autovia fins a Girona on hem agafat l’autopista AP7 fins  la sortida de Sils  en aquest indret hem pres la C-63 fins a la vila de Sils

L’espai és molt similar o és semblant amb algun aspecte el que és la platja d’Espolla, un lloc on conflueixen diverses rieres que l’inunden en èpoques de pluja. Es tracta d’un vestigi del que va ser un dels estanys mes grans de Catalunya, dessecat per tal de guanyar terrenys agrícoles i eliminar el focus d’infeccions que suposaven les aigües estancades. En l’actualitat, l’estany és un Espai d’Interès Natural.

El centre d’informació dels estanys es troba a l’estació de la Renfe de Sils, en el mateix edifici  s’hi troba un espai destinat a documentació i informació. Malauradament només és obert de divendres a diumenge. Una noia del bar al demanar-li algun folletó o plano ens ha adreçat a una habitació del mateix darrera de l’oficina.

Allà hi hem trobat una noia que molt coneixedora del que volíem ens ha facilitat tot tipus de documentació. On deixar el cotxe, on comença la ruta, on hi havia els miradors, tot això amb uns mapes i documents molt entenedors.

Amb el plano i la fitxa a la mà no ha estat complicat deixar el cotxe i començar a caminar. El cotxe es deixa a la zona de dissuasió de l’estació on hi ha molt d’espai i l’itinerari comença des d’aquest lloc. El primer que trobes és una gran plantació de pollancres que et dona la benvinguda, amb el camí senyalat no hi ha pèrdua i es tracta d’anar entrant als miradors i gaudir de la panoràmica dels estanys i dels ànecs, bernats pescaires i altres ocells que els omplen.

Hem trobat tres miradors on, pel fet d’estar tancats i tapats de dalt, és gaudeix d’una certa fresca que és d’agrair sobre tot en aquest matí d’estiu.

Hem anat a veure un parell d’eugues de la Camarga que s’han introduït darrerament al parc a fi de normalitzar una zona molt semblant al territori d'on procedeixen.

L’estany de Sils

L'estany de Sils ocupava una superfície aproximada d'uns 7 km quadrats, lo que fa que es vegi sovint representat amb unes dimensions més grans que l'Estany de Banyoles a l'antiga cartografia de Catalunya. Aquest llac apareix per exemple als mapes "Cataloniae principatus descriptio nova de Gerard Mercator, 1619

Localitzat en una zona tectònica sense drenatge natural, les aigües de les rieres de Vallcanera, Caldes, Pins, el Rec Clar i la Torderola abocàven a la seva conca lacustre. Era un llac intermitent que en els anys de sequera veia la seva extensió molt reduïda.

Com moltes zones humides en el passat, aquest llac era vist com una zona malsana. Al llarc dels darrers segles es va intentar drenar el llac amb l'objectiu de guanyar noves terres de conreu i lluitar contra el paludisme. Els intents de dessecació no varen reeixir fins l'any 1851 quan es va construir la sèquia que anava a desembocar a la riera de Santa Coloma. Les terres obtingudes amb la dessecació de l'estany es varen repartir entre la gent que havia construït la sèquia. Amb el temps la conca de l'antic llac es va cobrir de prats de dalla  on es deixava créixer l'herba pel ramat. Cap al darrer quart del segle XX les plantacions d'arbres per a usos comercials, pollancres i plàtans, varen substituir els camps de dalla originals.

Actualment romanen algunes zones humides i qualque estany petit de nivell variable a la conca de l'antic llac. Part d'aquestes són l'objectiu d'un projecte "Life" que des del 1998 cerca el sanejament de les aigües de la zona i l'adquisició de terrenys privats pel restabliment d'alguns prats de dalla. L'objectiu final i més ambiciós d'aquest intent és restaurar una llacuna permanent i recrear l'entorn primigeni dels boscos de ribera que havien envoltat l'antic llac de Sils. El projecte de recuperació de l'entorn es troba protegit sota el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de Catalunya, inclòs a la xarxa europea d'espais naturals Natura 2000

Acabada l’excursió ens hem arribat a Cassà de la Selva per resoldre el tema del dinar i trobar un restaurant que ens aculli.

Hem fet una descoberta de la vila i hem preguntat on podiem trobar un lloc per dinar, ens han aconsellat Can Quirze, abans La Posada del Sol.

Sortint ja no hem tingut esma per voltar més i hem donat per acabada la visita al poble de Cassà de la Selva, sortint cap a Banyoles en aquesta ocasió per la C-25.