De Beget al Pla d'Hortmoier

La sortida d’aquest dimarts a estat per apropar-nos a conèixer que és en realitat l’Escaladuix. Per diferents llocs a anat sortint aquest nom i teníem, i tenim interès a conèixer aquest indret de la comarca de la Garrotxa.

Escaladuix és un pas que requereix una petita grimpada. Segons Coromines el nom ve d’escala, per uns graons esculpits a la roca i uix prové d’Ostium “portella” car el corriol quasi intransitable que el recorre puja per una graonada rocosa.

En aquest punt d’Escaladuix apareixen surgències importants en períodes d’elevada pluviositat, llavors el riu deixa d’anar sec i per unes escletxes i forats comença a sortir aigua que ha plogut anteriorment. Un ull és tant gran que a vegades es impossible creuar el rierol sense descalçar-se. Quan això passa el nivell de la riera puja i baixa uns quinze centímetres, la qual cosa l’imputem a que l’aigua s’escola per les esquerdes i agafa aire, engolint més o menys cabdal.

Masia de camí cap a l’Escaladuix

La riera de Beget continua el seu tortuós camí passant per l’imponent vall d’Hortmoier, per Grau d’Escales, on s’ajunta la riera d’Oix. Ara la nova riera es dirà riera d’Escales, passant per sota els Encantats i els cingles de Manllada. Fins aquí la riera de Beget i d’escales han estat d’oest a est. La riera d’Oix circula de sud a nord. La riera arriba a Coll Roig i al passant d’en Roca on s’ajuntarà amb la riera de Sant Aniol que ve de nord a sud, esdevenint a partir d’aquí el riu Llierca. Desprès de fer un quatre el pas de Sadernes, el Llierca continua de nord a sud fins arribar a Sant Jaume, on lliura les seves aigües al riu Fluvià.

L’excursió d’avui a consistit anar fins a Beget on hem iniciat el camí, malgrat la bona

predisposició els senyals del camí ens han fet una mala passada i no hem pogut arribar fins a l’indret que volíem.

Hem deixat el cotxe en el pont d’en Quelet i hem començat a caminar, hem trobat Can Batlle, passem per  la Codina, Can Vinardell i on es bifurca el GR-11, que coincideix més o menys davant del Ferran, hem deixat els senyals del GR , blanques i vermelles per seguir unes marques blanques i grogues que per l’altre banda de la riera ens havien de portar a Escaladuix. En un moment determinat hem deixat de veure les marques, no portàvem el mapa adient i aquest fet ens ha perdut . Els mapes 50.000 del cartogràfic no funcionen per trobar o veure els camins. Hem reculat i hem seguit un bon tros unes marques blaves però hem vist que no anaven en la direcció que calia i hem reculat un altre cop.

grapes del Escaladuix foto web.

Els senyals blancs  i grocs s’acabaven just al torrent de la Rabassa i hem decidit desistir i entornar-no-en cap a Beget. Abans però hem insistit i finalment hem vist per on calia passar que era un lloc on la vegetació no ens deixava veure bé el camí,. és evident que allà hi falta un senyal doncs és la clau per poder seguir. Massa tard entre una cosa i l’altre hem perdut l’oportunitat de poder fer el que volíem. I ha a fe que ens ha fet un dia fantàstic, l’entorn espectacular, a l’ombra del Bestracà ja es dibuixen els colors de la tardor com es pot veure en les fotografies.

A Beget hem anat a dinar Al Forn. Cal Jeroni i Cal Pep estaven tancats. Deixem per més endavant tornar a fer la descoberta.