Sant Andreu de Socarrats, Sant Miquerl de Pera i Sant Eudald de Jou

L’excursió d’aquest dimarts ha estat a diferents indrets de la Garrotxa amb el fi de poder acabar projectes que tenim mig endegats. De la Vall de Bianya ens quedava per visitar i conèixer Sant Andreu de Socarrats, és per això que ens hem arribat a la Vall de Bianya i allà entre l’Ajuntament  i Cala Nacia hi ha el trencall que t’apropa a l’Església.

Sant Andreu de Socarrats i segons el plafó explicatiu, diu que és una església romànica reedificada i consagrada l’ any 1117.

L’ermita queda a tocar del gran casal dels Socarrats a més de la masia també hi ha un gran paller, nosaltres ens ha semblat que es deuen ocupar de mantenir més o menys net i endreçat tot l’entorn.

Sant Andreu de Socarrats

És de factura romànica i va ser molt modificada durant el segle XVIII, moment en què es va donar forma de creu al temple i es va convertir en torre el primitiu campanar d'espadanya de dos ulls. L'any 1982 s'hi varen realitzar nombroses obres de restauració, com suprimir la sagristia enganxada a l'absis, repicar els murs, enderrocar els ninxols de la façana sud, etc., que li han retornat el seu aspecte primitiu. Una pica baptismal d'època romànica d'immersió, de línies senzilles i sense cap mena d'ornamentació. Amida 90 cm de diàmetre, 70 cm d'interior i 72 cm d'alçada. El capitell d'època preromànica encastat a la façana est. Aquest capitell va pertànyer al temple antic de Sant Andreu. Hi són representats dos caps humans amb un motiu floral situat entre els dos. Conserva un altar dedicat a Sant Isisdre, dels segles XVIII-XIX

L’indret on queda l’ermita queda molt ple de vegetació i es fa difícil fer una fotografia on es vegi bé l’edifici, malgrat això hem fet el que s’ha pogut. Ens ha agradat molt el porxo de l’entrada en que de ben segur havia de ser un bon aixopluc pels feligresos.

Al sortir hem refet una mica el camí i ens hem aturat a Can Perot a la Canya, hem comprat patates farcides i hem seguit en direcció a Oix i a Beget fins a arribar al veïnat de Sant Miquel de Pera on també hi volíem fer unes fotos de l'Església.

L’església que està envoltada de cireres i que també té una masia quasi a tocar habitada en aquest cas per una parella de jubilats de Barcelona, pertany a Montagut i data la seva construcció de l’any  1279, té un cementiri adossat a l’edifici i l’església molt modificada ha perdut l’absis i té la porta protegida per un porxo més tardà. A sobre el portal hi ha una pintura de l’Arcàngel Sant Miquel foragitant el drac en forma de dimoni. municipi

Sant Miquel de Pera (o simplement Pera) és un llogarret del municipi de Montagut i Oix(Garrotxa), dins l’antic terme d'Oix, a l’esquerra de la riera d'Oix, als contraforts sud-occidentals de la Serra de Bestracà. L'església parroquial de Sant Miquel de Pera tenia com a sufragània la de Sant Andreu de Bestracà

Ens hem acomiadat del matrimoni que ens ha indicat on trobaríem el trencall per anar a Sant Andreu de Bestracà, lloc següent previst per aquesta matinal.

Hem trobat el trencall i molt aviat hem entrat a una pista on un cop fet els cinquanta metres primers , just quan  hem començat a endinsar-nos en una zona més boscosa, hem vist que era un parany doncs era molt complicat seguir endavant i molt difícil poder girar per tornar enrere, la pista estreta, la vegetació tapava la vista, el camí un pedregam intransitable que el Suzuki anava salvant com podia. Amb dificultat i un cert risc hem pogut girar i tornar enrere. Tornarem en una altre ocasió però ho farem a peu.

Hem decidit finalment tornar cap a Oix per fer una variant que surt quasi de Can Bundaci i que passant pel veïnat del Vilar ens portaria fins a Montagut fent aquest recorregut donava peu a visitar l’ermita de Sant Eudald de Jou.

Ho hem trobat fàcilment i hem pogut deixar el cotxe molt a prop. Pel que hem vist els habitants de la rectoria utilitzen l’espai de l’església per les seves necessitats, axis les cebes s’assequen sota el cobert de la teulada de l‘edifici, altre material i eines estan disseminades pels voltants.

Sant Eudald de Jou és una església esmentada ja el 1279 com la de Sant Miquel de Pera i malgrat no ve el cas, com la de Sant Feliu del Riu, Sant Martí de Toralles, Sant Vicenç del Principi, Sant Corneli de Ribelles i sant Bartomeu de Pincaró. En aquell moment històric havia mort Jaume I, Pere II esdevé rei d’Aragó, Catalunya i València i Jaume II ho és de Mallorca, Roselló, Cerdanya i Montpellier.

Com dèiem Sant Eudald és un edifici d’origen romànic molt modificada al segle XVII afegint un pis (la rectoria) i el porxo que cobreix la façana de migdia i part de la ponent (on hi ha les cebes) Vers l’any 1386 s’hi representaren actes Sacramentals. Forma part del veïnat de Vilars.

Un cop fetes les fotografies hem seguit per la carretera que ha valgut la pena conèixer doncs passa per uns indrets molt plaent, en alguna altre ocasió la farem de Montagut  a Oix. Avui hem decidit anar a dinar a Banyoles.