Els Sants Metges, Poblat Iberic i Museu de l'Or

La sortida d’aquest dimarts ha estat a la Muntanya dels Sants Metges, on ja hi havíem estat fa temps.  Hem tornat a anar a veure l’església dels Sants Metges, el poblat Ibèric i la transformació de la Fortalesa de Sant Julià en un enorme complex turístic, amb un hotel de luxe, dos restaurants i sobre tot un museu de l’or, un espectacle de joies i pedres precioses extraordinari.

Per arribar-hi hem anat per la variant fins a Girona nord, on en lloc d’entrar cap a Girona hem seguit en direcció Figueres i molt a prop ja hem trobat la població de Sant Julià de Ramis, hem passat per davant de l’ajuntament on hem recollit la clau de l’església i hem segui per la mateixa carretera on uns cartells anuncien: Els Sants Metges, Poblat ibèric i la Fortalesa.

Hem deixat per veure més tard el nou espai de la Fortalesa i hem seguit fins els Sants Metges que ja coneixíem però volíem veure si s’havia avançat en la recerca que s’estava fent de la ermita Paleo Cristiana dels Sant Metges.

Pel que hem vist ho hem trobat si fa o no fa com la darrera vegada, però aquest cop hem pogut fer unes fotografies de l’interior de l’esglesia

Els Sants Metges és una església romànica amb modificacions dels segles XVII i XVIII al terme municipal deS ant Julià de Ramis (Gironès) protegida com a bé cultural d’interés local. L'antiga parròquia de Sant Julià de Ramis, avui convertida en santuari, és dalt d'una serra en l'antic nucli deshabitat de la població, a uns 5 km al nord de la ciutat de Girona i també al nord de la comarca del Gironès. L'església està situada a la muntanya de Sant Julià de Ramis, que separa les planes de Girona i de l'Empordà, vorejada parcialment pel Ter i propera al Terri. S'ubica en un petit altiplà artificial, al punt més alt de la muntanya. Té una situació privilegiada des del punt de vista estratègic: al cim de la muntanya, dominant els passos que duen a les planes de l'Empordà i la depresió litoral Està dedicada als màrtirs Sants Cosme i Damian (els Sants Metges)

L'església està construïda a l'entorn d'un temple romà d'època republicana (segle II aC) del que s'ha localitzat restes del podi i blocs de pedra sorrenca que posteriorment es van aprofitar per a la construcció de l'església i el Castellum Fractum.

Hem deixat l’església i ens hem enfilat pista amunt uns 200 metres on es troba el “Castellum Fractum”, Castell trencat, el jaciment és d’època ibèrica sembla que del segle V al s. I aC. Hem pogut veure que s’ha fet un treball extraordinari per facilitar l’accés, el recorregut i la comprensió del poblat.  S’ha habilitat un camí molt ben fet que et porta fins a una plataforma aixecada on tens una vista de les excavacions i uns plafons que expliquen les característiques del lloc, tot molt clar i molt didàctic. No cal dir que la vista des d’aquest lloc és excepcional. Ets  en un punt elevat situat al damunt del congost del riu Ter, des del que es domina  tota la plana fins a la costa. Per això ha estat des de molt antic  un enclavament estratègic per a la defensa i el control de pas cap a l’interior 

Poblat ibèric

El Puig de Sant Julià es troba situat a 200 metres d'altitud, en el punt que uneix la serralada de l'interior amb les Gavarres, separades pel congost del Ter. Es troba a prop de l' església dels Sants Metges, on també hi ha vestigis ibèrics i romans.

El jaciment és d’època ibèrica des del segle V aC. fins el I aC, amb vestigis del segle VI aC. Es tracta d'un poblat tipus "Oppidum" amb un tram de muralla i cabanes retallades a la roca seguint el desnivell.

Posteriorment els romans hi establiren un castell, aprofitant l'estructura ibèrica, ja que des d'allà es domina perfectament el recorregut de la Via Augusta. S'hi han trobat abundants restes de l'època baix-imperial compresa entre el segle IV i VII.

Hem retornat al cotxe i hem baixat fins a trobar l’entrada de la Fortalesa de Sant Julià, on hi ha un control per l’entrada al complex.

La fortalesa es va construir per controlar els principals passos pirinencs mitjançant fortificacions. Aquest es va començar l’any 1893 i amb el pas dels anys i degut a la seva inutilitat es va clausurar el 1963, començant una decadència i arribant a un estat d’abandonament total fins que, una empresa privada el va adquirir i rehabilitar per fer-hi un museu d’art i joieria. Ho ha fet amb molta qualitat i gust, respectant la identitat de la fortalesa.

És un complex on hi ha el “Centre d’art contemporani”, museu amb un espai interactiu molt didàctic explicant el món de les gemmes i la història de les joies al llarg del temps, sales d’exposició permanents i temporals. Uns espais-taller per a artistes-artesans residents,  l’espai Quim Hereu, taller de l’artista , visitable uns dies a la setmana, un restaurant i un hotel de luxe.

El museu d'Or parteix de la filosofia que les joies són mirall de la història, i, per tant, el món de les gemmes, com a minerals de la terra que s’han convertit en l’objecte de desig de totes les civilitzacions, són les pedres precioses i alhora l’essència de la creativitat del joier. 

DOR Museum és el Museu de Joieria i Centre d'Art de La Fortalesa. Un espai dedicat al món de la joieria i els artesans que fan possible que una joia sigui l'expressió d'un sentiment.

La primera planta acull tot allò relacionat amb el món de la joieria del s.XX: arts i oficis, orfebreria, argenteria, gemmologia i mostra de treballs de joiers dissenyadors contemporanis. La segona planta acull un espai d'exposicions temporals d'art, que actualment mostra obres de Josep Maria Subirachs

La visita ens ha portat un parell d’hores hem dinat en el mateix complex hi hem tornat per veure l’exposició de Josep Maria Subirachs