Sant Benet a Cabanelles i Sant Miquel de la Cirera

En la sortida d’aquest dimarts hem anat al poble de Cabanelles amb l’esperança de trobar dues ermites que figuren en aquesta població, Sant Benet i Sant Miquel de la Cirera. Per arribar a Sant Benet hem anat fins a Cabanelles i hem seguit com si volguéssim anar a la Mare de Déu del Món, hem deixat el trencall de Lladó, hem deixat el de Sant Martí Sesserres fins que hem trobat el trencall de Bassegoda i Lliurona. Des d’aquest punt es pren la pista, que primer és de terra i desprès emporlonada, fins que a 2,5 km es troba un camí ample a la dreta que hem seguit, més per intuïció i pel mapa  perquè no hi ha cap senyal. Als 300 metres hem vist una petita explanada i una fita, i hem agafat un corriol que s’enfilava i als cent metres en un petit pla hem vist el que queda de Sant Benet, l’ermita ha perdut la teulada i una part del campanar quedant en peu tot el perímetre de l’església.

Ens ha cridat l’atenció dos plafons de 1,80  per 0,70 m de pedra a banda i banda de l’entrada amb una llarga explicació en lletres molt ben esculpides que fa referència a la propietat i als avantatges en indulgències de fer una visita a l’esmenta-la ermita. Comenta el text de l’esquerra (Aquesta capella patrimoni del la Casa Noguer de Segueró fou restaurada per la pietat del magnífic Sr. D. Pere de Noguer Casas Barceló i Comilles de Rocafiguera que a 15 de setembre de 1845 demanà i obtingué de l’ordinari llicència per reconciliar-la.)i segueix explicant un llarg relat.

Hem deixat Sant Benet i hem seguit per la mateixa pista emporlonada mirant de trobar la pista que porta a Sant Miquel, ha estat inútil no hem trobat ni pista ni camí. Hem arribat fins el Planell on hi ha una vista de Lliurona i hem decidit tornar i anar a l’ajuntament de Cabanelles a preguntar com arribar a Sant Miquel de la Cirera.

La resposta d’una persona que hem trobat ens ha dit que hi havíem d’anar per Albanyà.

El dimarts següent i desprès d’estudiar diversos mapes hem iniciat la nostra sortida en direcció Albanyà. Hem anat a trobar la N-260 fins a Avinyonet  de Puigventós i hem seguit cap a Cistella, Terrades i Albanyà. Entre el km 10 i 11 hem vist un petit cartell que posava A Lladó 13,6 km, hem seguit per aquesta pista de terra en molt bon estat, a l’arribar al km. 4 hi ha una bifurcació la bona pista segueix recta però s’ha de deixar aquesta i girar a la dreta per una pista que ja es veu molt malmesa i que un cartell anuncia Lladó i Sant Miquel de sa Cirera. És el  lloc per deixar el cotxe i començar a caminar, en el km 5,4 aprox. hi ha una altra bifurcació una pista posa a Lladó i l’altra a Sant Miquel de sa Cirera, als 200 metres ja  trobem l’ermita. Sant Miquel es troba a 6l0 m d’alçada.

El lloc és molt bonic, tranquil i ple de natura, l’església era oberta i hem pogut llegir les dificultats que varen tenir per la seva rehabilitació, el perquè es varen utilitzar ampolles de vidre, els costos de la reforma etc..

És evident que el tancament de la paret final de l’església no és el que més ens agrada havent-hi un inici d’absis fantàstic, tampoc la teulada d’uralita ens sembla la més adient, però el que cal donar valor és que el Centre Excursionista Empordanès l’hagi mantingut en peu.

Sant Miquel de Sa Cirera

Església rehabilitada d’una sola nau rectangular que encara que tradicionalment s’ha datat l’església a finals del segle XI i principis del XII, alguns estudis daten la fase constructiva de l'absis en una data encara anterior, vers el segle IX mentre que la resta de la nau la situen en el segle XI. Presenta un absis capçat a llevant, tot i que està molt enrunat. És probable que aquesta estructura ja s’esfondrés en temps antics donat que presenta refeccions a la part central. Es va construir un mur a l'inici de l'absis en el qual s’encastà, probablement, la finestra de l’absis original, de doble esqueixada i arc de mig punt. Les dues finestres presents al mur sud són de la mateixa tipologia. L'interior del temple té el nivell de circulació a una cota més baixa, amb un banc corregut de pedra que ressegueix els murs perimetrals. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d’accés format per una sola arcada de mig punt, feta amb dovelles llargues i estretes, amb un timpà bastit amb la mateixa obra que el parament. Damunt seu hi ha un campanar d’espadanya de tres pilastres, sense cloure en arcades.

Als anys 90 del segle XX es va restaurar i es van reconstruir els trams de nau que s’havien derruït, utilitzant com a material ampolles de vidre i posant-hi una coberta d’uralita.

Hem refet el camí i hem anat a Cistella a dinar al Centre Cívic on tenen un menú a un preu molt assequible i molt correcte.