Àl poble de Canet i Sant Ciprià a la Catalunya Nord

Aquesta sortida és al al poble de Canet a veure l’estany de St. Nazari i a St. Ciprià a la Catalunya nord, al Rosselló.

És un estany que queda a 10 quilòmetres de Perpinyà i que sabíem que calia anar-hi en un dia de poc vent doncs és un espai molt ventat, és una albufera.

Hem anat per autopista fins a Perpinyà direcció a Canet per la D617. A l’arribar a Canet hem buscat l’Oficina de Turisme que hem trobat al costat del Casino i hem quedat sorpresos de la quantitat d’edificis i magnitud d’espai que hi ha. Canet és una població de 7000 habitants, però a l’estiu hi ha d’haver molta moguda, pel que sembla és el lloc d’estiu dels ciutadans de Perpinyà.

Les cases de Canya i palla

Amb el plano a les mans hem anat fins a l’estany de St. Nazari. Un cop a lloc hem visitat el què en diuen un poble de pescadors que és un espai al costat de l’estany amb tot de casetes fetes amb palla, són construccions de planta rectangular amb teulada a dues a dos vessants, amb un  pati que queda tancat mitjançant una porta també de canya, rehabilitades el 1993 amb materials tradicionals  (sanis, canyes de Provença..) fetes d’aquesta manera per la seva resistència i qualitat, las cabanyes suporten la pluja, el vent, però també són fresques i ventilades a l’estiu. Aquestes no són el lloc on viuen els pescadors; és el lloc per emmagatzemar les xarxes i material de pesca amb el “trabaque”, com es pot veure a la foto que il·lustra aquest tema.

Hem fet un recorregut fins un observatori situat al costat de l’estany, on hi ha un banc a tot el voltant així com unes finestres de 30 cm. d’alçada en tot l’espai, malgrat portàvem prismàtics no hem vist quasi res.

L'estany de Sant Nazari està protegit per Natura 2000 a causa de la diversitat de la seva flora i fauna i el gestiona des del 2001 la Comunitat d'aglomeració de Perpinyà-Mediterrània. La riba occidental de l'estany és on es conserva la riquesa natural. El cordó litoral és una platja finíssima amb només un pas, un grau, per a la sortida de l'aigua cap al mar. La seva obertura permanent i l'existència d'algunes edificacions poden fer canviar la salinitat de l'estany, així com el seu ecosistema, per la qual cosa un organisme paraestatal, el Conservatori del Litoral, ha adquirit aquest cordó entre el sud de Csnet i Sant Cebrià de Rosselló per tal d'iniciar una protecció del lloc.

El fulletó ens diu que hi ha més de 246 espècies i quasi 200 espècies d’ocells migratoris, es poden observar i gaudir depenent de les estacions: De meitat de febrer a meitat d’agost durant la nidificació, les espècies que fan niu com la Garsa púrpura, el Dardabasí de les roses, la Zancuda blanca o la Luscioniola amb bigotis!

De febrer a maig i d’agost a octubre, les aus migratòries com el flamenc rosat(que sóc jo!), el Cranquer o el Chorlito Silvano.

Monument al President Lluís Companys

I tot l’any els hivernats com el Gran Copet, l’elegant Avoceta i el Martinet pescador.

Hem deixat Canet i hem optat per anar a St. Ciprià per la D81. Aquesta carretera és una franja estreta que va des de Canet a St. Ciprià, tenint a l’oest l’estany i a l’estla mar.

El Port de Sant Ciprià

Hem arribat quan l’Oficina de Turisme ja estava tancada i hem aprofitat per fer un passeig arran de mar, feia una hora tranquil·la, sense vent, però amb un cel enterenyi-nat. Ens en hem adonat de l’hora, i hem decidit dinar a prop d’on teníem el cotxe. Hem trobat un restaurant sense massa protocol, amb fum, un xic decadent, això sí amb la senyera al sostre, banderetes amb la senyera, en fi que per ells són els seus colors malgrat no hagin conservat gaire cosa més.

Abans però, hem visitat el monument que hi ha al final del passeig en memòria de Lluís Companys i Jover, President de Catalunya i de tots els CATALANS CAIGUTS,

defensant la llibertat dels homes i pobles, incorporats voluntàriament a l’exèrcit Francès.

Ja al port hem quedat parats de l’espai i vaixells que hi ha, hem llegit que és el tercer port turístic d’Europa amb 2200 agafadors d’embarcacions; hem fet un bon passeig i no ho hem vist pas tot. El que hem vis

t és que hi ha forces restaurants oberts a lo llarg de tot el passeig. Ens ha cridat l’atenció que els matins venen el peix arribat a unes parades muntades arran de mar, ha d’estar molt bé.

Tant Canet com Sant Ciprià, tenen el nucli antic pendent per una altre ocasió, hem seguit fins a St. Nazaire, que és el poble que tanca per l’altra banda l’estany que porta el seu nom. De fet se’n diu L’Estany de Canet o bé Estany de St. Nazari, al Roselló.

Fet el passeig hem iniciat el retorn a Banyoles.