Les baumes de Llaés

La sortida d’aquest dimarts ha estat a la comarca del Ripollès per conèixer les baumes de Llaés. Hem sortit direcció Olot i hem seguit per la 260a en direcció a Ripoll fins que  entre el km 9 i 10 es troba el trencall de Llaés.

Una pista encimentada ens ha apropat primer fins a la Masia de la Serra de Llaés, a l’ arribar hem llegit que es tracta d’un antic mas  exemple de vivenda i explotació agrícola i ramadera de la zona. Devia ser un dels masos importants d’aquest indret, potser un cap mas, es a dir, la casa on, en altres temps, es centralitzaven els impostos dels pagesos de remença que vivien sotmesos als Senyors del castell de Llaés. Aquesta masia té església pròpia dedicada a Sant Bartomeu. Hem parlat una estona amb la persona que està al càrrec del restaurant i del bestiar, a la pregunta, de si feia dinars ens ha respost que només dissabtes i diumenge, ens hem acomiadat i hem seguit cap a les baumes. molt aviat a uns tres-cents metres hi ha un petit coll amb una explanada apte per deixar els cotxes, lloc d’on surt la pista que va al castell. (Hi ha diversos cartells orientatius).

Caste3ll de Llaés

Nosaltres hem seguit amb el cotxe per aquesta pista de terra hem passat pel costat de la casa de pagès  de l’antic Hostal del Castell d’on surt la pista que va al castell. que ja varem visitar fa uns anys i en el que varem poder entrar i fotografiar la capella  que hi ha a l’interior del recinte.

 Hem agafat la pista que surt a la nostra dreta fins que una tanca ens ha barrat el pas, som a Can Teixidor i portem 11,5 km des de la carretera d’Olot a Ripoll. Hem aparcat el cotxe i hem seguit a peu desprès d’un parell de revolts ja s’apareix Can Teixidor una gran masia envoltada d’altres construccions. Val la pena donar una volta per veure l’entorn on es troba la casa pairal i el conjunt d’edificacions que la conformen, destacant, sens dubte, la magnífica portalada i les arcades de la part baixa del edifici.

Bauma del Teixidor

 El camí  segueix  per la part baixa dels edificis i es troba senyalitzat. Hem seguit per la pista i, en dues ocasions, hem trobat una bifurcació de camins: en ambdós cassos s’ha d’agafar el camí que baixa per la dreta. Al final d’un ample baixant mig cobert per la vegetació, arribàrem a la gran raconada natural que conforma l’espectacular i majestuosa Vauma del Teixidor.

Ens ha impressionat l’entorn, no havíem mai vist una bauma tant gran a Catalunya, si que coneixem les de Eyzes-de-Tayac-Sireuil al Perigord nord, però allò és extraordinari.

I encara ens ha impressionat més quan una persona, una dona, ens ha saludat, una persona que estava menjant asseguda en una de les construccions que encara hi ha en la bauma. Ens ha dit que hi estava de dilluns a divendres i que desprès marxaria.

La bauma del Teixidor està situada a una altitud de 995 m. Esta formada per grans blocs de pedra per sobre dels qual hi transcorre una torrentera que neix entre la serra de Milany i l’ermita de la Cau. Quan el torrent baixa crescut forma una cortina d’aigua per davant de les edificacions de la bauma creant un espectacle extraordinari.

La cavitat o bauma té una extensió d’uns 80 metres amb una profunditat variable de 3 a 20 m. i una altura de 15 metres en la part exterior que es va reduint a mesura que s’apropa al final.

La part habitada és troba a l’oest, mes resguardada i en la part oposada es troben els tancats pel bestiar.

Contemplant la bauma a una certa distància, aquesta adopta la forma d’un gran escenari natural.

Text recollit d’ un article publicat al Butlletí de la Secció de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya de l’ 11 de setembre de 1952, anomenat “Trogloditas en la sierra de Milany “ i del mateix autor de les fotografies Ramon Vinyeta.

 Hem fet unes quantes fotografies del que encara resta de les construccions que hi havia.

Un cop acomiadats de la dona hem refet el camí que entre l’anada i la tornada haurem caminat una mica més d’una hora, des d’on  hem deixat el cotxe fins a la bauma.

Buscant informació hem trobat una fotografia de Ramon Vinyeta del 27 de juny de 1949 que es troba a l’arxiu municipal de l’ajuntament de Torelló i que hem recollit a partir de la web: La vall del Ges. En aquesta fotografia es fa avinent com estaven distribuïts els espais sota de la bauma.

En hem quedat a dinar al Forn a Vallfogona del Ripollés on hem pugut dinar amb la mainada de l’escola de la vila. .