Cornella de Conflent i Vernet-els-Banys

La sortida d’aquest dimarts ha estat a Cornellà de Conflent i Vernet-els-Banys a la Catalunya Nord.

Per arribar-hi hem anat per autopista fins ala sortida de Perpinyà Centre on hem seguit per la N-116 fins a Vilafranca de Conflent o a 5 km en direcció a Sant Martí del Canigó es troba l’església de Santa Maria.

A Cornellà de Conflent s’hi troba l’església romànica de Santa Maria que és troba situada al nucli de la població, antigament fou un monestir agustinià, convertit en l’actualitat en església parroquial.

Arribats al poble hem anat a veure-la, Al davant mateix hi ha una petita oficina de turisme on la mateixa guia ens ha venut els tiquets i ens ha acompanyat fins a l’entrada. A l’interior ens ha fet notar una sèrie de detalls que segurament ens haguessin passat desapercebuts. Ens hem quedat gratament captivats per la bellesa de la construcció, de les finestres, dels absis, de les tres talles de fusta de les Verges romàniques, d'un relleu de màrmol, de la pica baptismal, del portal d’entrada, de la Verge en el timpà de  la porta. Una església que  ens ha agradat molt

Santa Maria de Cornellà,

El primer esment de l’església és del 1018 moment en què testimonis del testament sacramental de la comtessa Gisla de Cerdanya prestaven jurament a l’altar de Santa Maria de Cornellà. El 1025 Berenguer, bisbe d’Elna, permutà la parròquia de Cornellà amb Guifré II Compte de Cerdanya, per la de Sant Martí d’Escaró. A partir d’aquest moment la parròquia de Cornellà restà en mans dels comtes de Cerdanya. El comte Guillem Ramon deixava establert en el seu testament (1094) que el seu fill hereu, Guillem Jordà, hi fundés un monestir agustinià. L’any 1097 l’hereu fundava el Priorat, el dotava i el deixava sota la protecció dels seus successors.

L’església consta de tres naus capçades per un transsepte i una capçalera de cinc absis, un al centre i dos a cada banda. El conjunt correspon a dues etapes constructives, una del segle XI i l’altra del s. XII.

Un cop acabada la visita, hem fet les fotos de l’exterior i hem sortit en direcció a Vernet. Hi hem anat per una carretera local molt agradable, hem passat per la vila de Fillol i molt aviat hem arribat a Vernet pel barri antic.

Una plaça amb les banderes de França on hi estaven fent sardanes, ens hem estranyat del fet i ens hem dit quin dia som .? 14 de juliol, llavors ja ho hem entès tot. Encara hem pogut ballar la darrera sardana i la repetida amb una rodona de ben poca gent però que ens han manifestat que la seva Festa Nacional és l’onze de setembre. Ens ha semblat que no són gaires els que pensen així si ens guiem pels que ballaven la sardana.

Hem fet una visita a la part antiga del poble, les restes del castell, l’església parroquial  de Sant Sadurní de Vernet també d’origen romànic  i hem retornat a agafar el cotxe i baixar fins el centre vila. Tot estava tancat excepte bars i restaurants, menys mal. Com que feia una temperatura agradable, (Vernet està a 850 m.)hem optat per menjar-nos una bona amanida a l’exterior, d’un restaurant.

Vernet és una vila molt coneguda per les seves instal·lacions termals, hotels i establiments termals i també per la seva proximitat al Canigó.

Vernet

Vernet o Vernet dels Banys (en francès Vernet-les-Bains) és un municipi francès del departament dels Pirineus-Orientals i de la regió del Llenguadoc-Roselló. És un poble del Conflent a la Catalunya del Nord.

Vernet se situa a la dreta del riu de Cadí. Dins el terme hi ha antigues mines de ferro, abandonades, i a l'oest, vora el terme de Saorra, una mina d'espat-fluor. És un regió on es conrea molt la poma. El turisme és, però, la font de riquesa més important, atret per la proximitat del Canigó (que està dins del terme) i, sobretot, per la tradició balneària.

El nucli antic fou construït esglaonadament als vessants d'un turó, coronat per una torre de l'antic castell de Vernet i per l'església parroquial de Sant Sadurní de Vernet, d'origen romànic. La població cresqué sota el turó, vora el riu. El lloc és esmentat ja el 863. Els banys de Vernet pertanyien, almenys des del 1186, al monestir de Sant Martí del Canigó. El 1834, els banys foren comprats per dos antics comandants francesos de la guarnició de Vilafranca de Conflent, que hi bastiren l'establiment conegut després per les Termes dels Comandants. El 1846 hi va residir el virrei d'Egipte, Ibrahim Baixa. Des del 1880 esdevingué una moderna estació balneària, amb diversos hotels, un casino, un parc i nombroses vil·les. Fins la Primera Guerra Mundial fou un lloc molt freqüentat; hi sojornaren militars, aristòcrates i escriptors de tot Europa, especialment anglesos (Rudyard Kupling, la reina mare d'Anglaterra, princesa de Battenberg, etc). El 1940 un aiguat destruí una tercera part del balneari. Després de la Segona Guerra Mundial, es reféu a poc a poc, fins a esdevenir un centre d'estiueig on resideixen nombroses famílies de militars.

A prop de Vernet es troben Vilafranca de Conflent, Prada de Conflent, Sant Martí del Canigó, Sant Miquel de Cuixà i la cova de Fullà-Canaletes, la cova més gran de la Catalunya Nord.

Després de fer un recorregut per la zona dels establiments termals hem sortit en direcció Vilafranca de Conflent i Prades, aquests darrer poble queda a 140 km. de Banyoles,