Sant Julià de Torts

Aquest dimarts hem pujat a Sant Julià de Torts, a conèixer una església pre-romànica que es troba al terme municipal de la Jonquera a la serralada de l’Albera.

Per arribar-hi hem anat per la C-66 fins a Besalú, hem seguit per la N-260 fins el trencall d’Ordis on hem seguit per la C-26 fins a trobar la N-II que ja no hem deixat fins a la vila de la Jonquera

El camí per arribar a l’ermita surt a l’esquerra del km. 777, just on la N-II passa per sota de l’autopista.

Malgrat estar indicat el trencall a la mateixa carretera, la cosa es complica per les obres que hi hagut del TAV que en aquest indret hi ha un reguitzell de camins, desviaments, etc. ens a costat endevinar la pista que va a Sant Julià. Al moment de veure cap a on anava la pista ja hem deixat el cotxe i hem començat l’excursió.

Hem començat a pujar i hem acabat pujant, la pista s’enfila a vegades més suau a vegades amb força desnivell. L’església queda a 440 metres i l’alçada de la Jonquera és de 110 metres, aquest desnivell de 330 metres l’has de fer en 4 km.

Em estat una mica més d’una hora per arribar a dalt, hem perdut un temps al veïnat de Sant Julià, un temps per fer alguna foto i així entre alzina surera i alzina surera hem arribat a un indret molt agradable on a les nits els senglars llauren els voltants de la capella.

El lloc ha de tenir una vista excepcional, avui però, poc hem pogut veure doncs hem tingut un matí plujós i tapat. L’Església queda a sobre un espadat i es inaccessible el poder  fotografiar l’absis ja que queda sobre el precipici.

Sant Julià de Torts

L'antiga església de Sant Julià dels Torts, que fou centre d'un veïnat de masies esparses, avui gairebé totes deshabitades i arruïnades, és situada al sector de la dreta del Llobregat, al peu de la serra de l'Albera, entre el coll del Portell i el de Panissars.

L’església s’esmenta al segle XIII, quan els delmes del lloc els tenia en feu Galceran de Montroig, tal com apareix en documents de l’època. També s’esmenta a les Rationes decimarum del s. XIII. Ja el s. XIV apareix com a sufragaria de la parròquia d’Agullana

L'església és esmentada en diversos documents del segle XIII (1126, 1277, 1279, 1280), i el 1362 consta com a sufragaria de la parròquia d'Agullana. Es tracta d'un edifici que en la seva major part correspon a una reconstrucció dins l'estil romànic feta als segles XII-XIII; té una nau i absis semicircular, porta de tres arcs en degradació, guardapols, timpà llis i una llinda de grans dimensions amb relleus molt erosionats, volta apuntada i un campanar de cadireta.

La volta de la nau és de canó semicircular a l’extrem oest, mentre que a la resta és de perfil apuntat. La forma de l’absis en condiciona la volta, que consta d’un tram de canó i d’un quart d’esfera. L’edifici sols té tres finestres: una de petita d’una sola esqueixada al damunt de l’arc presbiteral; un altra, força curiosa , al mur sud, de doble esqueixada i rectangular a l’interior però amb arc de mig punt a l’exterior; i la darrera molt modificada, al centre del absis.

Els murs palesen dues etapes constructives, la més antiga amb blocs de granit grossos i sense treballar, lligats amb molt morter i disposats de forma desordenada; per l’altre banda, al mur sud hi ha grans carreus de granit molt treballats, ben escairats i polits, disposats a trencajunt.   

Un llamp ens ha fet tocar de peus a terra i hem decidit escampar la boira i tornar com més aviat al cotxe, pel camí hem anat veient algunes masies, que semblen ocupades. Això si, hi ha forces cotxes abandonats amb matricula de la Catalunya Nord, Una fina pluja ens ha acompanyat en tot el recorregut de baixada. En tres quarts d’hora hem arribat al cotxe.

Absis sobre el precipici

Hem decidit anar a dinar als Límits que és un enclavament a peu de carretera que pertany Al Pertús, és un gran complexa de botigues a banda i banda de la carretera amb la curiositat que una vorera pertany a França i l’altre a Catalunya. Hi ha moltes botigues de perfumeria, licors tabacs i roba de marca, possiblement copiada.

Els Límits

El barri dels Límits (197 h el 1970), uns 3 km al N de la vila, a la ratlla de la frontera franco-espanyola, és format per les cases del costat de llevant de la carretera, mentre que les que s'estenen a la banda de ponent són del municipi del Vallespir (i administrativament francès) del Pertús.

Els serveis de frontera, les botigues i els restaurants són característics, però el pas modern de l'autopista li ha restat activitat.

Hem dinat en un Bufet, amb molt bon assortiment d’entrants, de segons, carn peix, marisc, moltes opcions de postres , vi cafè, en un espai net i polit i un preu molt raonable, tot el que et puguis menjar i beure.