Els dimarts... sortim

L'Arseni i la Carme som dos inquiets veïns de Banyoles que des del 2003 cada dimarts sortim a descobrir el nostre entorn. Amb aquestes sortides pretenem descobrir i coneixer llocs que per les seves caracteristiques ens aportin coneixements ja siguin culturals, ambientals o històrics En la majoria de casos aprofitem per fer una bona estona de camí i ho complementem amb un dinar en alguna fonda o petit restaurant de l'entorn. Amb aquest blog ens agradaria compartir les nostres experiencies.

Friday, January 29, 2016

Santuari de la Mare de Déu del Catllar

La sortida d’aquest dimarts a estat una excursió al Santuari de la Mare de Déu del Catllar, a la comarca del Ripollès. Santuari catalogat en el planejament de Vilallonga de Ter i considerat Bé cultural.
Es tracta d’un itinerari que ens va facilitar l’ajuntament del poble dels que la població de Setcases té senyalitzats al voltant de la població i que surt per la vessant de la muntanya seguint la direcció del Ter, un corriol molt ben senyalitzat que no té pèrdua amb pujades i baixades, amb salts d’aigua com el Salt del Torrent de Pastuira, molt bonic, amb un camí on els avellaners, bedolls i en molts trams els boixos fan costat als excursionistes fins arribar a la vista del veïnat del Catllar, on es troba l’església de la Mare de Deu del Catllar.
Hem fet un recorregut pel veïnat, amb unes cases de pedra , que més que cases son masies i corrals de bestiar, amb la remor de les aigües del Ter. Hem fet unes fotografies, hem llegit una explicació que portàvem i hem albirat un camí, que hem deixat per un altre dia i que s’endinsa a la vall del Catllar.
El retorn l’hem fet pel costat mateix del riu, els primers cinc-cents metres un camí de cine, fantàstic, desprès s’ha espatllat força, s’ha convertit amb un corriol estret que amb el seguit de fulles del terra moltes vegades costava endevinar, la darrera part força més complicada ja que hem hagut d’entravessar per dues vegades diferents torrents, i que en algun tram calia mullar-se per anar seguint el camí.
En total haurem caminat uns cinc km els més dolents els darrers cinc-centes metres abans d’ arribar a Setcases.
Església de la Mare de Déu del Catllar
Santuari on és venerada la imatge romànica de la Mare de Déu del Catllar, del municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès), situat entre el Ter i la riera del Catllar, damunt llur confluència, a l’indret de l’antic castell del Catllar  (n’és originària la família Descatllar, senyors de la Roca d’Abella).
La riera del Catllar és afluent de capçalera del Ter, encaixada a la coma del Catllar . El front principal és format per la serra del Catllar i la roca Pastuira (2 349 m alt.), partió d’aigües amb la capçalera del Freser; els contraforts septentrionals, molt encinglerats, l’aïllen de la vall de Carlat, i els meridionals, de la de Tregurà..
L’església d'estil romànic, d’una sola nau amb absis i volta de canó. Adossats als murs laterals hi ha dos bancs d'obra, que deuen correspondre a l'època en que es va fer el cor, al qual s'accedeix des d'una porta oberta a l'exterior del mur nord de la nau.
 L'absis queda tancat amb una reixa de forja molt treballada. Darrera aquesta reixa, i a la part nord de la nau, hi ha una porta que condueix a la sagristia.
 La façana és llisa, amb una porta d'arc de mig punt sobre la qual hi ha un ull de bou i al cim una espadanya que agafa tota l'amplada de la façana amb dos forats i una campana.
A l'absis hi ha un retaule de poc valor artístic, d'estil barroc amb una Mare de Déu moderna. L'interior i l'exterior són arrebossats i pintats de blanc.
Notícies històriques

El santuari es coneix des del segle XII, primer dedicat a Sant Pere i després a Santa Maria del Catllar.
 El santuari va tenir en temps passats molta devoció a la contrada, havent tingut un sacerdot beneficiari i moltes relíquies. Actualment només s'oficia una vegada l'any.
En extingir-se el llinatge dels Catllar el 1789 podria ser que els nous propietaris emprenguessin la restauració del santuari amb les transformacions barroques que han perdurat fins ara.
En aquest lloc havia existit un castell del qual no en queden restes.”

Hem arribat al poble a l’hora de dinar i ens hem decidit per Can Musiques a dalt el poble

0 Comments:

Post a Comment

<< Home