Sant Genís del Terrer

A la comarca de l’Alt Empordà

Sant Genís del Terrer

La sortida d’aquest dimarts ha estat a la comarca de l’Alt Empordà. Hem anat a conèixer la capella romànica de Sant Genís del Terrer, ermita situada a dos km al nord-est del nucli de la Valleta molt a prop del poble de Llançà.

Per arribar-hi hem anat a trobar la N-II que hem seguit fins a trobar la sortida que va a Llançà i d’aquí fins arribar al poble. Com que no teníem clar on s’agafava la pista que segons el mapa corresponia també el GR-11, hem anat a l’oficina de turisme que molt amablement ens han indicat d’on sortia el camí. A partir de trobar el primer poste de senyals ja hem anat seguint-les i ens han portat fins un encreuament on un altre cartell indicava Sant Genís del Terrer. Hem deixat el cotxe i hem seguit per una pista fins trobar l’ermita. A l’inici del camí ja hem vist un cartell que anunciava una batuda de senglars, hem pensat que cap problema, era molt avançat el matí, i hem seguit caminant fins que hem observat algunes persones amb una jaqueta color carbassa apostades en diferents llocs. Hem preguntat si hi havia algun perill per caminar per aquell indret i la resposta ha estat que no. Arribats a l’església un membre de la batuda ens ha rondinat una mica perquè no hem fet cas del cartell que hi havia a l’inici del camí.

Hem parlat de les eleccions transcendentals del diumenge vinent i hem fet algunes fotografies tot accelerant el retorn per no crear problemes. No hem sentit cap gos ni cap tret.

Arribats al cotxe hem seguit per la mateixa pista, hem passat pel coll de les Portes on ens hem aturat davant d’un plafó que explica la possibilitat de descobrir quatre indrets interessants que conflueixen en aquest coll: Sant Genís del Terrer, Puig d’Esquers, Sant Martí de Vallmala i el Puig del Llop. Hem anat seguint la pista fins que hem vist des de dalt del camí l’església romànica de Sant Silvestre de la Valleta, la pista ens ha deixat al veïnat de la Valleta.

Hem deixat per una altre dimarts anar a conèixer l’ermita de Vallmala.

Sant Genís del Terrer o l'església del Terrer

És una església del municipi de Llançà (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Es tracta de les restes consolidades del petit temple del Terrer, d'una sola nau amb absis de planta semicircular ultrapassat de ferradura. La nau, sense volta, presenta els murs perimetrals arrasats, amb una alçada màxima conservada d'uns dos metres. L'absis, en canvi, conserva la volta de quart d'esfera amb restes de l'encofrat original i dues finestres d'un sol biaix i arcs de mig punt, obertes als paraments de llevant i migdia. L'arc triomfal ha estat completament restituït i està bastit amb carreus de pedra desbastada.^[1]L'església presenta la particularitat de tenir tres portes, obertes als murs de ponent, tramuntana i migdia. A l'interior de la nau hi ha un banc corregut de pedra adossat als murs perimetrals i, a la banda de tramuntana, la base d'un pilar adossat procedent d'un d'arc toral. També hi ha les restes d'un paviment de morter allisat, sota el qual apareixen rastres d'un altre paviment de morter i picadís ceràmic.

"L'Església del Terrer" és el nom popular actual. Resta oblidada l'advocació a Sant Genís, sota la qual és documentada al segle X com a possessió de Sant Pere de Rodes.

En el document de dotació del monestir per Gaufred d'Empúries del 974 no s'esmenta l'església, però sí els indrets del seu alou dits "collum de Terrario, redeiritio de santo Genesio o sorbeirolo de sancto Genesio". Aquests topònims es tornen a citar com a límits del territori de l'abadia a l’epístola del papa Benet VI del mateix any 974, en un precepte del rei Lotari del 982 i a l'epístola del papa Joan XV del 990, uns documents que també anomenen l'església de Sant Genís entre les situades dins el terme monàstic. L'any 1091 queda documentat un litigi entre el Monestir de Sant Pere de Rodes i el de  Sant Esteve  de Banyoles per la titularitat d'aquesta església i altres que finalment queda resolt a favor del monestir empordanès.(Text recollit de la Wikipedia)