Castell de Mongri

A la comarca del Baix Empordà

Avui hem pujat al castell de Montgrí

La sortida de la que us parlem aquesta setmana és una excursió que vam fer per pujar al castell de Montgrí , des de el poble de Torroella de Montgrí

En la nostra estada d’un parell d’estius a Torroella ja hi havíem pujat un parell de cops, ara des de Banyoles era una oportunitat d’omplir una excursió matinal i fer una volta pel poble per veure com evoluciona.

El dia era assolellat i molt aviat ens han començat a passar joves que amb pas més alegre brincaven amunt, també alguna parella que ja  baixava del castell. El castell queda a més de tres cents metres d’alçada i una mica abans d’arribar al Coll de Santa Caterina, el camí és converteix  en una pedrera de difícil transitar, és un sender que fa de mal caminar i cal vigilar doncs les pedres són punxegudes i esmolades de tant passar-hi gent.

Arribats al coll hem fet una parada per agafar forces. Hem mirat la plana empordanesa, el Ter i l’ermita de Santa Caterina a l’aixopluc de la vall.

Ermita de Santa Caterina

Santa Caterina des de el coll

El 1392, segons una tradició recollida per l’ historiador Andreu Sàbat, tres frares que sembla que venien de Montserrat es refugien a Torruella, que tenia un batlle que havia estat partidari del papa Lluna; hi funden l’ermita de Santa Caterina, i, anys més tard, el 1403, estableixen un conveni amb el Consell de la vila, segons el qual aquest nomenaria nous ermitans desprès de la mort dels fundadors, el 1396, es funda el convent dels Agustins.

Hem seguit amunt i el terra empedrat ja no ens ha deixat fins assolir el castell, hem anat trobant parelles amb nens, parelles de joves uns amunt i d’altres avall hem comptat fins a unes 50/60 persones. A diferència d’altres dimarts que no trobem ni una ànima, avui sembla la Festa Major de la muntanya del Montgrí. Això sí tots forasters, ni un del país.

Hem arribat dalt i val a dir que el castell impressiona, el seu perímetre, les torres totes perfectes i restaurades alguna, la panoràmica és gratificant, tens ben a prop Les Medes, Sant Pere Pescador, Cala Mongó i tots els pobles de la Plana del Ter, més lluny el Puig Neulòs, el Canigó, El Cap Norfeu i tots els pobles arrecerats a la Serra de Verdera.

Hem entrat i pujat al passadís que permet fer tot el perímetre del castell amb un mirador a cadascuna de les torres que és un espectacle sobre tot amb un dia clar com avui.

El castell del Montgrí

(anomenat també de Torroella de Montgrí o de Santa Caterina) és una fortificació militar construïda entre 1294 i 1304 pel rei Jaume II, al cim del massís del Montgrí al terme de Torroella de Montgrí, Baix Empordà.

El Montgrí és una petita muntanya de tipus calcari, d'una altitud de 315 m i situada a 6 km del mar. El cim ens ofereix una bonica vista de tot l'Empordà que arriba fins al Canigó.

Història:

Al capdamunt del massís del Montgrí s'alça la figura emblemàtica del castell del Montgrí. Es començà a construir per Bernat de Llabià, governador de Torroella, el 1294 com a punt de control per un enfrontament entre Jaume II i Ponç V, comte d'Empúries, però les obres es van interrompre el 1301 sense acabar-ne la construcció, degut a la consolidació del poder del comtat de Barcelona envers el comtat d'Empúries.

El castells de Bellcaire i del Montgrí encara es miren desafiants, tots dos són testimonis de la lluita aferrissada de la monarquia contra el poder feudal. La lluita acabà amb la incorporació del comtat a la corona, després d'ocasionar la ruïna de la comarca i la desviació del curs del Ter de la plana nord del Montgrí a la plana sud. Aquesta desviació provocà la formació de les dunes continentals de Torroella.

Arquitectura

Marca la tendència importada d'orient després de les primeres Croades a Terra Santa durant els segles XII i XIII. Es van aixecar els murs que assoleixen uns 13 m d'alçària, de planta quadrada (31 m de costat), i quatre torres cilíndriques adossades a cadascun dels seus angles, així com els fossars i la cisterna. És un gran dau amb altes muralles coronades per carreus perfectament dibuixats. La façana principal està orientada a migdia, i s'hi obre el portal d'accés, format per un arc de mig punt amb grans dovelles, defensada per un mataven construït sobre la porta. A l'interior, s'endevinen algunes cambres vora les torres adossades als quatre angles.

En veure aquesta grandiosa obra dalt de la muntanya, és fàcil imaginar el terrible esforç dels jornalers que van haver de pujar tones de material per a la construcció dels alts murs.

Hem anat baixat amb precaució vigilant de no relliscar, hem estat el mateix temps per pujar que per baixar, en total dues hores.

Arribats a Torruella hem anat fins a la plaça Major a fer un toc, tot mirant-la i comparant-la  amb la nostra de Banyoles.

Per dinar ho teníem clar, a la Fonda Mitjà, Hem esperat una mica i molt aviat hem tingut una taula, encara fan tres plats , ben cuinats i el preu ...s’ha anat actualitzant.