Caminant pel Cap Norfeu

Avui dimarts, hem anat a fer la volta pel Cap de Norfeu, al Parc Natural del Cap de Creus. Una excursió que havíem deixat per la tardor, per allò de la calor. No hem tingut el dia que ens hauria agradat, hi havia molta boira i ens donava la sensació que anava sortint de l’aigua i no ens ha deixat gaudir prou del paisatge.

Hem anat fins a Roses, on cal entrar dins la vila per trobar el camí cap a la Cala Joncols, hem passat per la Cala Montjoi, hem vist el Bulli, però era molt aviat...per?.

Hem deixat al cotxe a dalt la Cala Canadell on hi ha el plafó que explica les opcions que es poden fer des d’aquell lloc. Nosaltres hem sortit per una pista en direcció a la vessant nord, desprès d’uns 500 metres ja es comença a caminar per un corriol que no abandones fins que tornes al punt de partida.

A pocs metres d’agafar el corriol hem trobat dues coves, una d’elles, la més gran està sota d’una bauma excepcional que s’ha protegit per una paret de pedra seca i que en la seva època havia estat habitada per eremites. Ara està neta i fins hi tot hi ha unes pedres a dins per seure.

Seguim caminant per un terreny pedregós a voltes poc fressat on l’estepa i el llentiscle van guanyant espai a l’estret sender. Amb poc més d’una hora hem arribat a la punta del Cap Norfeu. Són espectaculars els penya segats que cauen verticalment sobre el mar, és fins hi tot emocionant veure la grandiositat de la vista que s’albira des d’aquest indret. Algun vaixell que entra a la cala Joncols on hi deixa o carrega alguna persona de l’hotel.

Deixem aquest lloc privilegiat i anem fent la volta, ara passem pel mirador on hi ha l’explicació de la quantitat d’aus que nien en aquestes indrets, val a dir que es un lloc amb moltes coves.

Ara el camí va vorejant l’altre vessant del cap i va guanyant alçada fins arribar a una magnífica torre en el punt més alt del cap, des d’on es domina la major part del territori, en definitiva una torre de defensa que segons hem llegit en un plafó del costat va ser construïda  per la universitat de Roses. També ho hem llegit en el següent text que hem recollit de la Web de www.tvcatalunya.com.

Al Cap Norfeu encara hi ha un altre ingredient essencial que ha definit la identitat i el caràcter d’aquesta península:  les llegendes.

S’explica que el déu Orfeu va tenir un desengany amorós amb la deessa Venus. Va decidir oblidar les penes viatjant, fins que una tempesta va arrossegar la seva nau fins

a aquestes costes. I en va quedar tant impressionat que va compondre un himne, l’himne de Norfeu, que va donar nom a aquest tros de terra.

La història de la torre que hi ha al capdamunt de la península és menys romàntica i més pràctica. La universitat de Roses la va construir fa quatre segles com a enclau de guaita i defensa. La torre era ferma. Les parets de la base superen els tres metres de gruix per poder suportar fins i tot atacs d’artilleria.

Aquesta és la història de la torre de Norfeu. El que passa és que la seva destrucció ja no és tan clara. Alguns diuen que va ser per causa d’un llamp. D’altres que la van bombardejar els francesos durant la guerra dels nou anys, allà al segle disset.

El cap Norfeu és un espai privilegiat dins el Parc natural del Cap de Creus i se’l protegeix especialment. És una Reserva Integral Terrestre, on no és permès fer cap activitat que pugui malmetre el territori. A Norfeu s’hi poden trobar moltes espècies vegetals endèmiques i és un punt excel·lent per a l’observació d’ocells, sobre tot aus marines.  

Sortint hem refet el camí fins al poble de Roses on hem pogut dinar en un restaurant molt a prop de la riera “ Pizzeria La Gana”. Encara ho hem pogut fer a fora al carrer doncs, tal com havíem pronosticat, al migdia ha sortit un sol lluminós. Que hi farem, després del cafè hem fet camí cap a Banyoles.