Sant Pere de la Portella al Berguedà

Nosaltres hi hem anat per Ripoll, hem seguit direcció Berga, cap a les Llosses on hem anat a veure l’Església de Santa Maria de les Lloses on un roser que hi ha a la porta de l’església floreig a l’hivern.

Hem seguit direcció a Berga, abans d’arribar a Borredà hem agafat la carretera que va a Alpens fins el Cobert de Puigcercos, allà hem agafat una pista asfaltada que passa per davant del càmping, no es deixa aquesta pista que passa al costat de la riera de Merlès fins al final que s’arriba a una carretera més important que és la que bé de Prats de lluçanès. Cal seguir en direcció a Gironella fins trobar un trencall a la treta que ja indica Sagàs i Quar. Es pot visitar l’església de Sant Andreu de Sagàs i anar seguint amunt, direcció la Quad.

Arribat a Sant Maurici de la Quad cal anar seguint la mateixa carretera que et deixa al peu de Sant Pere de la Portella.

Entre Sant Maurici de la Quad i Sant Pere de la Portella trobem a la dreta un trencall que puja a Santa Maria de la Quad, lloc que hi hem pujat un cop hem estat a Sant Pere.

Hem dinat a  Sant Maurici de la Quad a l’Hostal, tenen un Menú de 16,50 no hi ha cap altre opció allà dalt.

És evident que hi altres opcions per arribar a aquests paratges, nosaltres hem optat per la que expliquem.

El monestir de Sant Pere de la Portella, es troba situat al terme de la Quar, dintre de la comarca del Berguedà.

Història

El llinatge de "Saportella", Guifré I i la seva mare Doda, van ser els primers que van fer una gran donació per a la fundació, prop del seu castell, del monestir benedictí l'any 1003. Protegits per l'abat Oliba, a partir de llavors van rebre moltes donacions de terres, vinyes, horts i boscos de tots els voltants com del Vallespir i la Cerdanya.

L'any 1031 hi ha referències del primer nom d'un abat: Dalmau, sent el 21 de setembre de 1035, quan el bisbe Ermengol d'Urgell, va consagrar l'església de sant Pere, en una gran cerimònia que va reunir als bisbes de Barcelona, Narbona i Carcassona.

Al segle XIII, la comunitat estava formada per cinc monjos i endeutada, va començar la seva decadència amb enfrontaments i litigis amb els senyors del lloc. Al 1348, mor l'abat per una epidèmia de pesta i el cenobi és abandonat per algun temps. Gràcies al nou abat Berenguer, es van refer i amb sis monjos, van tornar al monestir l'any 1365 .

Va ser integrat a la Congregació Claustral de Tarragona, com altres monestirs benedictins; això comportava la vigilància d'uns visitadors, els quals al segle XV, van denunciar la mala actuació de l'abat Joan Marquet i el van acusar dels diversos danys que sofria el monestir; l'abat va acabar renunciant al seu càrrec.

Monestir de Sant Pere de la Portella L'any 1534, un grup de bandolers, va assaltar el monestir assassinant a l'abat i saquejant els seus béns; la comunitat es va dispersar i no va tornar a unir-se de nou fins a l'any 1560.

Entre el 1599 i el 1604 en va ser abat el compositor Mateu Fletxa el Jove. A partir del 1617, la Portella es va unir al monestir de Sant Pau del Camp, de Barcelona, on va passar a viure el seu abat, fins a la desamortització de 1835 .

Durant la primera guerra carlina, es va traslladar des de 1838 a 1840, la Universitat de Cervera al monestir.

Sant Pere de la Portella

El 2010 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.^[1]

L'edifici

L'església és de tot el conjunt l'únic element romànic que es manté juntament amb part del claustre.

Consta d'una nau de grans dimensions, amb coberta de volta de canó de mig punt, amb un absis semicircular un poc més baix i estret que la nau, cobert amb una volta de quart d'esfera.

A l'exterior a la façana oest és on es troba la porta d'entrada, la seva construcció és amb dos arcs de mig punt en degradació. Al mur sud, hi ha una altra porta més estreta que comunica amb el claustre.

Adossat a la part nord, es troba el campanar de planta quadrada, amb una finestra per costat, d'arc de mig punt.

La decoració de l'absis és llombarda, amb arcuacions cegues en grups de quatre entre columnes semicirculars reforçades per mènsules.

El claustre, situat al sud, tenia planta baixa i un pis, ambdós amb porxos amb arcs de mig punt i les dependències monacals amb l'organització típica dels monestirs benedictins (refectori, cuina, dormitoris, vestidor, etc.), tot aquest conjunt està mig en ruïnes.