Els dimarts... sortim

L'Arseni i la Carme som dos inquiets veïns de Banyoles que des del 2003 cada dimarts sortim a descobrir el nostre entorn. Amb aquestes sortides pretenem descobrir i coneixer llocs que per les seves caracteristiques ens aportin coneixements ja siguin culturals, ambientals o històrics En la majoria de casos aprofitem per fer una bona estona de camí i ho complementem amb un dinar en alguna fonda o petit restaurant de l'entorn. Amb aquest blog ens agradaria compartir les nostres experiencies.

Monday, June 08, 2015

Santa Maria de l'Om, Vilardanal, Sant Romà i les Basses de Delfià

Casa fortificada
La sortida d’aquest dimarts ha estat el de fer un tast per l’Alt Empordà. Hem anat a trobar la N.II per Medinyà i hem pujat fins a Pont de Molins on, al deixar el poble, hem agafat la GIV 6026 fins a Vilarnadal, població de l’Empordà que no coneixíem i que hem visitat, també hem vist el seu castell.(De fet es tracta d’una casa fortificada dels segles XIV-XV, que va ser l'origen de la nissaga dels Vallgornera. Durant els segles XV al XVIII n'eren senyors els Malla. Tot i que al seu costat s'hi va construir una masia integrada al conjunt, conserva bona part dels elements originals. Hi destaquen especialment les dues torres cilíndriques i la façana principal amb merlets, portal adovellat i restes d'un matacà i una finestra coronela. amb dos arcs)
Hem fet una volta pels carrers del poble i hem seguit en direcció a Masarac per visitar el Priorat de Santa Maria de l’Om.
Santa Maria de l'Om
(El monestir de Santa Maria de l'Om, està situat al nucli de Priorat pertanyent al municipi de Masarac de la comarca de l'Alt Empordà. Fou un antic priorat agustinià fundat l'any 1139, depenent del monestir de Santa Maria de Vilabertran segons una butlla de confirmació del papa Alexandre III. L'any 1314 només residien al monestir quatre clergues i el seu prior Jaume de Llers. La comunitat va ser suprimida pel papa Climent VII l'any 1592. Està constituït per dues naus amb dos absis semicirculars.
La porta d'entrada està formada per sis arquivoltes en degradació, dues d'elles amb relleus, una de cordó trenat i l'altra amb boles i semiesferes, i es conserva una columna amb capitell tallat. El campanar és de cadireta.)
Hem deixat Masarac per seguir en direcció a Mollet d’Empordà per una carretera secundària, hem aprofitat l’avinentesa per comprar-hi Garnatxa a la Cooperativa, i hem, seguit fins a Delfià on hem deixat el cotxe davant de l’Ermita de Sant Romà per baixar tot caminant a les Basses de Delfià o també anomenades d’en Fayet.
Ermita de Sant Romà
Es tracta d’una petita zona humida que es troba als contraforts de la serra de l’Albera, envoltada per una brolla d’estepes i sureda. El conjunt està presidit per l’església romànica de Sant Romà i té un notable interès paisatgístic. L’al·licient principal és la sorpresa de descobrir un indret aigualós en aquest sector meridional dels Pirineus, amb una làmina d’aigua que reflecteix l’ermita, el mas i el cel, sovint esmerilat pel vent de la tramuntana. Avui però hi havia poca aigua degut a la falta de pluges.
De Delfià ja hem seguit cap a Garriguella per anar a conèixer el Santuari de la Mare de Déu del Camp. A uns 800 metres al nord del poble, camí de Vilamaniscle, hi ha el santuari de la Mare de Déu del Camp, antic priorat benedictí. Els seus orígens són molt llunyans, probablement del segle X, tot i que no hi ha
Basses de Delfià o d'en Fayet
documentació que l'esmenti fins el 1218. Posteriorment va passar a dependre de Santa Maria de Roses i, a partir del segle XVII, de Santa Maria d'Amer, fins a la desamortització, el 1835. Aleshores el culte va començar a dependre de la parròquia de Garriguella.
Segons la tradició, l'església va ser fundada per Carlemany per celebrar la victòria dels francs contra els sarraïns que s'esdevingué en aquestes terres l'any 797. Es conserven unes pintures, coetànies a la construcció de l'església (segles XVI-XVII) on es representa aquesta escena. L’edifici va ser restaurat l’any 1928.
Al costat de la capella hi ha el Centre de Reproducció de Tortugues de la Albera, que hem deixat per visitar en una altre ocasió.
Hem arribat a Garriguella a l’hora d’asseure’ns a taula hi ho hem aprofitat per fer-ho en un restaurant que hi ha a la mateixa plaça davant de l’església.


0 Comments:

Post a Comment

<< Home