Caminant de Besalú al Sant Sepulcre de Palera

L’excursió d’ aquest dimarts ha estat molt a prop de casa. Hem anat a caminar de Besalú a l’església del Sant Sepulcre de Palera, seguint el GR-2. Una excursió de dues hores i tres quarts entre anada i tornada que per ser tant a prop d’un nucli urbà  molt aviat la natura guanya el ciment, molts trossos del recorregut son ben feréstecs i silenciosos fins que et trobes davant de Sant Maria de Palera, primera de d’esglésies que et trobes en el recorregut.

El camí surt de la mateixa carretera, per un carrer d’escales, una mica més enllà de la Fonda Siqués i s’enfila muntanya amunt fins trobar una residència de la tercera edat, a continuació baixa per un caminet fins a la riera, aquesta s’ha de passar tres vegades, una passera de fusta i per sobre les pedres. Desprès de passar per sota la nova autovia camines una estona per una pista de terra fins que a la dreta assenyalat surt un camí que s’endinsa bosc enllà fins arribar a Santa Maria de Palera.

De Santa Maria de Palera al Sant Sepulcre és molt poc tros potser tres-cents metres molt més curt que per la pista que hem fet altres vegades amb el cotxe.

Arribats a l’Església del Sant Sepulcre l’alegria ha estat veure que ja esta tot rehabilitat, fa encara no dos anys es va posar la primera pedra per a la restauració de la resta de construccions adossades a l’Església.

Hem llegit a la web del bisbat de Girona que el 15 de desembre del any passat es van inaugurar les obres de rehabilitació de l'antic monestir del Sant Sepulcre de Palera en un acte celebrat el dissabte 15 de desembre al matí.

Sabíem que s’havia obert un  restaurant que malauradament tanca els dimarts, un altre dia hi haurem d’anar.

Cal dir i aquest escrit ho propicia que s’ha fet un treball molt ben fet, desconeixem com han quedat els interiors de les diferents construccions però pel que hem vist des de l’exterior hem quedat molt sorpresos i contents.

En aquest indret hi hem anat moltes vegades, sobretot amb motiu d’amics que ens venen a veure, sempre ens lamentàvem de com estava d’abandonat i deixat. Avui s’ha recuperat un espai i una construcció molt important.

Sant Sepulcre de Palera

Una de les primeres notícies del lloc apareix l’any 979 en el testament del comte bisbe Miró Bonfill, i en una carta de donacions atorgada pel comte Bernat II de Besalú l’any 1075 apareix el nom de l’església del “Sancti Sepulcri”, possiblement encara en construcció. Una altra notícia històrica menciona que el 1075, Arnau Gonfred, senyor de Palera i la seva muller, feren edificar l’actual església del sant Sepulcre, que fou consagrada l’any 1085 pel bisbe de Girona Berenguer Gifrá, acte al que assistiren els bisbes de Carcassona, Magalona, Barcelona, Elna i Albi, l’arquebisbe de Narbona i l’abat de Santa Maria de la Grassa. El 1107 es varen fixar per administrar-lo dotze monjos designats pels abats successius del monestir de la Grassa.

El priorat de Palera gaudí d’indulgències similars a les obtingudes a Terra Santa. A mitjan del s. XVI  sembla que el monestir trencà la seva subjecció a la Grassa, i des d’aleshores els priors foren monjos d’importants cenobis del país, com Banyoles, Besalú i Ripoll. Al segle XVIII es van dur a terme importants reformes a l’església ja que probablement a causa dels sovintejats conflictes bèl·lics mantinguts entre França i la monarquia hispànica el monestir degué patir les conseqüències devastadores de la Guerra Gran. Les lleis d’exclaustració i desamortització de Mendizàbal posaren fi a la comunitat l’any 1835. Avui resta només del priorat l’església basilical i s’hi reuneixen els membres de l’ordre del Sant Sepulcre a fer la seva celebració anual amb els seus vestiments propis de l’ordre.

No podem deixar de parlar de l’altra església de Palera, la de Santa Maria, que hem deixat enrere per arribar-nos al Sant Sepulcre i que hem tornat a veure al refer el camí.

Santa Maria de Palera
Documentada com a parròquia l’any 1085 amb motiu de la consagració del Sant Sepulcre de Palera, era una de les esglésies que pagava la dècima pel manteniment de les croades al s. XIII.

Entre el final del s. XVI i l’inici del XVII perdia la parroquialitat i passava a dependre , com avui, de Sant Pere de Lligordà.

És un petit temple del s. XI de nau única coberta per una volta de canó reforçada per dos arcs toral, i absis semicircular llis, obert directament a la nau, amb una finestra d’una esqueixada. El campanar comunidor de torre es va edificar sobre l’antic de cadireta de dos ulls. Al mur del costat oest s’obre la porta de mig punt, reformada on consta la data de 1834. A l’interior es conserva una pica baptismal de pedra, feta d’una sola peça i en forma de copa, del final del s. XI o de principi del s.XIII.

Durant la guerra civil  es va malmetre una bella talla gòtica, de alabastre policromat de la Mare de Déu amb el Nen, que, restaurada, es conserva al Museu d’Art de Girona.

Hem arribat a Besalú just per poder dinar que ho hem fet a dins de la població.