Passeig dels Aurons i Sant Bartomeu a Ripoll

La sortida d’aquesta dimarts ha estat a la Comarca del Ripollès,. Hem anat a la seva capital per conèixer el Passeig dels Aurons,  un museu a l’aire lliure i pujar fins el pla de la Bandera des d’on surt un corriol que va a l’ermita de Sant Bartomeu.

El passeig dels Aurons que té aprox. 700 metres és una passejada agradable al costat del riu Ter, a tocar de la via verda de la Ruta del Ferro i del Carbó a Ripoll. Durant l’itinerari, ombrívol i fresc hi predominen gran quantitat d’arbres de fulla caduca, com els verns, els avellaners, els aurons que donen nom al passeig.

A banda d’aixó es pot dir que a més el passeig té un valor afegit, ja que l’artista ripollès Eudald Alabau hi realitza diferents experiències artístiques en la disciplina anomenada “land art” per aquest fet a part de l’interès naturalísta es pot de gaudir de la creació d’estructures i instal·lacions com portes imaginàries, bolets i flors inventats, escultures als troncs dels arbres, torres de branques i pedrers o nius gegants de filferro reciclat. Tot un univers màgic que sorprèn i estimula la imaginació que aquest artista ens proposa.

Per arribar a aquest passeig es pot sortir del CAT, un Centre d’Acolliment Turístic molt proper al pont d’Olot al peu mateix de la carretera d’entrada a Ripoll.

Nosaltres un cop fet el passeig hem enllaçat en un recorregut  que forma part dels quatre miradors de la Ciutat i que esta senyalitzat amb marques blanques i verdes. Al sortir del passeig dels Aurons i a mà esquerra surt un corriol senyalitzat en blanc i verd que enllaça amb el la pista de la Ruta del Ferro on hem fet uns 150 metres  fins a trobar un corriol que s’enfila per la riera de les Carboneres fins a trobar una pista forestal que sense pèrdua et porta al final d’una forta baixada  i a uns plans amb una masia arreglada on a mà esquerra surt un corriol senyalitzat que puja fins al Pla de la Bandera. Un pla on hem trobat un petit camp d’aranyoners d’un color morat esplèndid i on una estelada al vent fa la competència a la de la torre romànica del monestir de Ripoll.

En aquest indret surt un corriol  que puja fins a l’ermita de Sant Bartomeu d’origen preromànic però reformada i ampliada en el segle XII, es tracta d’una ermita que aguanten les quatre parets però ja no hi ha sostre, els absis s’intueixen per la banda de dintre ja que per fora la paret és recta.

Gràcies a les marques blanques i verdes s’arriba a l’objectiu.
Sant Bartomeu
Ermita situada a 909 m d’altitud; és d’època preromànica, ampliada i reformada al segle XII. Durant molt segles serví com a llatzeret i, en temps d’epidèmies, els transeünts procedents de llocs sospitosos hi eren enviats en període d’observació, abans d’admetre’ls a la vila. La seva excel.lent vista sobre Ripoll va fer que l’indret es fortifiqués el 1838, durant la Primera Guerra Carlina (1833-1840); tot i això l’ermita va caure en mans dels carlins el maig del 1839. A més del sant titular s’hi venerava sant Grau, advocat contra les febres, i santa Apol·línia (o Patllòria), intercessora contra el mal de queixal. (text de la Web de Turisme de Ripoll)

A partir de l’ermita es fa un descens sense contemplacions fins tornar a arribar al punt de sortida, és un descens fort que amb el terra relliscós ha calgut estar molt atents, abans d’arribar a baix hem passat per la font de l’Amoroset, un petit espai de picnic amb fogons taules  i bancs i la font on hem omplert l’ampolla per tenir un record.

Hem arribat al CAT una altre vegada desprès d’haver caminat una mica més de 6 km i un desnivell de 219 metres.

Hem dinat en aquest lloc, un restaurant que gestiona la Fundació MAP i on hi treballant persones amb discapacitat, un lloc agradable que hem menjat correctament a un preu també correcte.