Castells i esglésies del Baix Emporda

En la sortida d’aquest dimarts hem tornat a la comarca del Baix Empordà per anar a veure un seguit d’esglésies romàniques que hem preparat a partir del llibre Catalunya Romànica d’aquesta comarca,
Per portar a cap aquesta nova descoberta hem anat fins el poble d’Albons on hem conegut el seu castell i la seva església. Al deixar el poble hem anat a través d’una pista de terra que surt de la carretera C-252, de la Bisbal a Port Bou per Figueres a veure l’ermita de Sant Grau d’Albons que queda en una explanada al mig del bosc. Desprès de fer unes fotografies hem seguit cap el poble de Bellcaire d’Empordà i hem anat a veure Sant Joan de Bellcaire i el castell de Bellcaire d’Empordà on s’hi representa cada estiu un espectable a l’aire lliure que anomenen “Bandera de Catalunya”
El castell d’Albons

El principal edifici civil del poble és el castell, rehabilitat i convertit en diversos habitatges a començament dels anys vuitanta del segle passat, tot i respectant la seva estructura.

Des de la Plaça del Poble, la gran esplanada davant el castell, en la que en altre temps deuria haver-hi la resta de construccions i dependències annexes al casal, es pot contemplar la llarga façana de l'edifici, amb un gran portal adovellat dels segles XIV-XV que dóna accés al pati interior, delimitat per la banda sud pel mur de l'església de Sant Cugat. Dins el pati, no obert a les visites, es conserva una altra portalada adovellada, també dels segles XIV-XV i finestres rectangulars de la mateixa època.

Encara que l'aspecte que actualment presenta l’edifici és el d’un casal fortificat del segle XV amb les reformes i modificacions puntuals que s'hi han anat introduint durant els darrers cinc-cents anys, el seu origen és més antic. Es documenta a començaments del s. XIII entre els béns de la família dels Torrent i se'n coneixen algunes vicissituds i possessors en èpoques diferents, constituint el motiu de litigis a inicis del s. XIV entre el comte Ponç-Hug d’Empúries i el Rei Jaume II, el qual prohibí al primer que continués les obres de fortificació d’Albons i Bellcaire. És, sens dubte, l'edifici més emblemàtic del poble.

L’Església de San Cugat d’Albons

El lloc d’Albons surt citat des de l’any 959, però l’església no s’esmenta fins a mitjan s.XIII malgrat que l’edifici és de la primera meitat del s.XI, probablement edificat sobre un d’anterior. Durant els ss. XVII i XVIII hi van afegir una capella i, després de la guerra civil, un campanar de torre. Al costat seu s’alça el castell d’Albons, molt reformat en època gòtica i posteriorment.

L’edifici és una construcció d’una nau de força amplada i llargada, capçada per un absis semicircular, gairebé tant ample com la nau, que externament ha quedat escapçat per un afegitó d’una sagristia. Cobreix la nau una volta de canó, reforçada per quatre arcs torals de dovelles llargues i estretes; l’absis té volta de quart d’esfera i es comunica amb la nau mitjançant un arc triomfal de mig punt. Un altre arc toral, situat a l’interior del mur del frontis i sostingut per pilastres ens indica l’allargament de la nau cap a l’oest fet en època tardoromànica. A l’interior del temple es conserva una pica baptismal en forma de copa i peu cilíndric, decorada amb arquets de mig punt i una motllura en forma de cordó, datable pels volts del s. XII.

Sant Joan de Bellcaire

L'església s'anomena per primera vegada, com Sant Joan in Bedenga, en una butlla papal de Silvestre II de l'any 1002 on es confirma com a part de les possessions de la catedral de Girona.

Va ser església parroquial fins a finals del segle XVII, quan va quedar com a capella del cementiri fins la construcció d'una de nova als anys cinquanta del segle XX. Va quedar abandonada i sense culte fins la restauració de l'any 1960 quan va tornar a compartir el parroquianatge amb l’església del castell de Bellcaire.

L'edifici

La planta és una construcció basilical de tres naus, la nau central coberta amb volta de canó i les laterals amb voltes de quart de cercle. Es comuniquen mitjançant dos arcs de ferradura a cada costat sostinguts per pilars. L'absis és semicircular amb volta de quart d'esfera i creuer. Aquest i les naus són d'època preromànica, com també una absidiola de ferradura visible al costat nord, entre l'absis i el braç del creuer.

El descobriment d'uns fonaments d'un absis central rectangular s'ha interpretat que formava part, juntament amb l'absidiola, d'una construcció triabsidal edificada sobre restes romanes, datables entre els segles IX i X. Es va construir una nova capçalera llombarda al segle XI i encara hi ha reformes posteriors als segles XIII i XIV, sobretot en el frontis, com són la porta amb timpà i la rosassa de sobre seu. Té unes altres dues portes laterals preromàniques. Per l'exterior, l'absis presenta decoració llombarda d'un fris amb sèrie de quatre finestres cegues amb lesenes.

Castell de Bellcaire d’Empordà

Documentat a l'any 1289, fou construït com a defensa en motiu de les lluites i discòrdies entre el comte d'Empúries Ponç V i el rei Jaume II, que al seu torn feu construir el veí castell de Torroella i el d'Albons.

Posteriorment formà part de la baronia de Verges, per la qual cosa no revertí a la corona amb el comtat d'Empúries. Aquesta baronia va pertànyer des del 1418 als vescomtes de Rocabertí i a una línia d'aquest llinatge, la dels barons de Sant Mori. Passà als ducs de Cardona, i el 1587 la baronia fou incorporada a la corona. El 1698, Bellcaire formava part de la batllia reial de Verges.

Les guerres dels segles XV i XVI li van comportar nombrosos desperfectes.

L’edifici del castell, representa un bell conjunt arqueològic, actualment restaurat. L'edifici de planta quadrada era envoltat per un altre recinte exterior amb sis torres rodones, la del sud-est es conserva bastant sencera. Malgrat l'aspecte exterior de clara fortificació, el castell es va construir amb la idea de Castell-Palau, com a lloc residencial dels comtes d'Empúries.

Hem deixat Bellcaire de Empordà i hem fet el retorn a Banyoles.