Diferents esglésies romàniques del Baix Empordà

 La sortida d’aquest dimarts de gener ha estat un tast de diferents esglésies romàniques de la comarca del Baix Empordà que ens ha portat a diversos pobles de la comarca; Colomers, Garrigoles, Les Olives, Jafre, Sant Pere la Vall i finalment Verges.

 Aprofitem aquests dimarts de l’hivern per fer sortides d’aquells llocs que ens permeten arribar-hi amb cotxe i anar sumant descobertes d’esglésies, castells, pobles i veïnats llocs que no ens obliguen a fer una caminada.

Avui hem començat per Colomers i hem acabat dinant a Verges, fent una visita dels diferents, llocs que expliquem.

Santa Maria de Colomers



Santa Maria de Colomers

Consta documentada des de la primera meitat del segle IX, en un precepte de Carles el Calb de l’any 844, quan era una cel•la monàstica del monestir Benedictí d’Amer. L’any 899 va rebre diversos drets donats pel comte Gausfred d’Empúries, i el 1189 una butlla papal de Climent III la confirmava com a possessió del monestir esmentat. L’any 1210 passava a ser l’església parroquial de Colomers quan el comte Hug III d’ Empúries va vendre a l’abat d’Amer la jurisdicció de la parròquia. El 1384 fou incendiada i es va acusà el comte Joan d’Empúries, enfrontat en aquell moment amb el rei Pere III, com autor de l’incendi.

 Els sectors més antics de l’edifici son de mitjan s XI, però s’ha reformat diverses vegades entre els ss XVI i XVII. Cal destacar–ne la fortificació, l’afegitó de tres capelles laterals per banda i el campanar octogonal, acabat el segle XIX. Va ser restaurada entre els anys 1969 i 1982.

Sant Pere de la Vall

Gairebé no es tenen notícies d’aquest temple, que formava part de la baronia de Verges, almenys des del 1401. Sufragània de la parròquia de Sant Julià de Verges, l’església va ser consolidada per la Diputació de Girona al final de la dècada dels vuitanta.

L’edifici

És una església petita, de la primera meitat del segle XI. Consta d’una nau amb absis semicircular llis que té, al centre, una finestra de doble esqueixada. La nau, coberta amb una volta de canó seguit, comunica amb l’absis, cobert amb volta de quart d’esfera, mitjançant un arc triomfal de mig punt sostingut per pilars adossats. Als murs de la nau hi ha uns regruixos fets per a construir tres arcs cecs de mig punt, a banda i banda, sobre pilars adossats, que serveixen per a reforçar la volta. La porta d’entrada actual, adovellada, s’obre al frontis i és posterior a l’adovellada de mig punt del costat sud, ara tapiada, que era l’entrada originaria del temple romànic.

Sant Sadurní de Garrigoles




Sant Sadurní de Garrigoles

L’església apareix documentada l’any 1185 quan el bisbe de Girona la va donar als germans del Sant Sepulcre. Dins aquesta parròquia també va tenir possessions, des de 1210, el monestir benedictí d’Amer.

L’edifici

És una església del s. XII o XIII formada per una nau amb absis semicircular que té, al centre, una finestra de doble esqueixada. Una volta apuntada cobreix la nau, mentre que l’absis té una volta ametllada. La portalada a la façana oest, consta de tres arc en gradació, llinda i timpà llis; la corona una rosassa tardana que va substituir l’antiga finestra, i un campanar de cadireta amb dos pisos de doble arcada, l’últim dels quals es va afegir posteriorment. A la cornisa del mur del costat sud de la nau hi ha un relleu esculpit que representa una figureta femenina, somrient en posició jacent i amb les mans sobre el malucs, treballada esquemàticament.

Sant Vicenç de les Olives

Des de sempre ha estat una capella que depenia de l’església parroquial de Sant Sadurní de Garrigoles. Consta que en aquest indret, el 1210, hi tenia importants drets jurisdiccionals el monestir benedictí de Santa Maria d’Amer. Al segle XV formava part de la baronia de Verges.

L’edifici

Petita construcció del s. XIII o XIV que mostra, la pervivència de les formes romàniques de tipus cistercenc. Consta d’una sola nau amb capçalera carrada, sense absis diferencial. A l’interior destaca la volta apuntada i un arc triomfal apuntat que recolza sobre pilar adossats. La porta, a l’oest, és adovellada de mig punt i la corona una rosassa oberta tardanament i un campanar de paret de dos ulls.

La sortida d’avui també ens ha permès descobrir el Santuari de la Mare de Déu de Gràcia de la Font Santa a la població de Jafre, on també hem visitat la parròquia de Sant Martí i una creu de terme romànica així com un padró a dalt de la vila.