Església i castell d'Oris

La sortida d’aquest dimarts ha estat a la comarca d’Osona. Hem anat a conèixer el poble d’Orís , el seu castell i l’església de Sant Genís, tot aprofitant que volíem comprar patates del bufet, tubèrcul típic d’aquell indret.
Teníem anotat que a l’octubre hi havia tots els diumenges una fira de la patata del bufet, aquest fet ens ha fet descobrir que Orís té un castell dalt d’un puig amb una vista extraordinària així com una església dedicada a la devoció de Sant Genís.
Arribats a Orís, un poble disseminat on el seu centre és a “Can Branques”, un bar restaurant a peu de carretera, un veïnat de quatre torres i l’ajuntament, fem notar que es el centre ja que en el mapa posa aquest nom com a lloc d’Orís.
Hem anat a l’ajuntament a recollir informació per poder pujar al castell i comprar patates, molt amablement ens han donat tota classe de detalls i hem agafat el cotxe en la direcció que ens han informat.
Hem anat pujant fins que hem vist un aparcament on anunciava la pujada al castell d’Orís, hem agafat bastons i hem tirat amunt, uns 10 minuts de bona pujada i ens hem trobat dalt del serral on hi ha les restes del castell. Tot el perímetre del castell es troba protegit per unes tanques metàl·liques que impedeixen apropar-se a les muralles i restes del castell.
En el cim s’han col·locat uns panels d’informació que faciliten conèixer, pic, pobles, muntanyes, cims i ermites dels 190º graus que els ulls poden abastar, l’altra cosa és la contaminació i la boirina que hem trobat al fons de la vall.
Orís,
Amb una població molt disseminada, ocupa la zona nord de la Plana de Vic. El municipi comprèn, a més del veïnat de Can Branques, centre administratiu del municipi, el poble de Sant Genís d'Orís, el veïnat de Saderra i les colònies Imbern i la Mambla, aquesta última també coneguda com el Pelut.L'església parroquial de Sant Genís d'Orís fou construïda entre el 1791 i el 1799. És una església de tipus barroc neoclassicista, amb una nau, capelles laterals i cimbori. El campanar no fou construït fins després del 1814.El 1936 va perdre tots els antics retaules i imatges, llevat d'una talla amb restes de policromia del segle XIV que representa la Mare de Déu amb el Nen, a la qual mossèn Jacint Verdaguer dedicà uns goigs. Aquesta església va substituir-ne una altra documentada des del 943 i de la qual només en resta un petit mur ja que les seves pedres foren aprofitades per a la construcció d'edificacions posteriors .A pocs metres sota l'església s'aixeca el mas de la Coma, un casal quadrat de quatre vents, existent ja al segle XIII.

El castell d'Orís, per la seva magnífica panoràmica que domina una bona part de la vall del Ter i els castells de Torelló, Besora i Sarreganyada, sentinelles de l'entrada nord de la Plana de Vic és un dels més visitats i coneguts de la comarca. També hi han contribuït la facilitat de l'accés, un bon enllumenat de les ruïnes i el penyal i sobretot l'obertura de la carretera i la conversió de l'antiga rectoria en hostal.Les primeres notícies del castell són del 914. L'edificació és de forma quasi quadrada. Encara que en runes, s'hi poden veure uns murs força elevats a la part N. que daten dels S. XV al XVII, una cambra subterrània, amb volta de pedra d'època gòtica, cap a la part E, i la planta de l'antiga capella romànica de Sant Pere, probablement del s. XII. També conserva la cisterna i altres restes de dependències dintre el que fou clos fortificat que en el seu moment podia encabir 200 homes i 25 cavalls.La manera d'ésser construït mostra almenys quatre etapes ben diferenciades que van del segle XII a la fi del segle XVII.El castell fou fet volar en bona part durant la primera guerra Carlina (1833-40), i més tard fou espoliat de finestrals i altres elements de pedra treballada.Amb tot es té una bona documentació de com era el castell gràcies als croquis de la planta i una descripció detallada de cada dependència fetes per un espia francès a l'entorn del 1670, quan les tropes de Lluís XIV planejaven l'ocupació de la Plana de Vic i consideraven aquest castell com un bon lloc per establir-se ja que l'edificació no és dominada per cap altra altura veïna.Al començament del s. XX, l'arquitecte Josep M. Pericas aixecà una planta del que restava del castell on es constata la seva degradació en relació a l'anterior croquis.
Documentació facilitada per l’ajuntament d’Orís.
Feta la descoberta hem refet el camí i ens hem arribat fins al l’església de Sant Genís, en aquest indret hi ha una masia, un restaurant i el centre de venda de patates els diumenges d’octubre, els pagesos del voltant tenen una parada amb el nom , un taulell i informació de les característiques de la patata del bufet, a la masia hem pogut parlar amb una avia que ens ha dit que la seva jove ens vendria les patates que hem comprat.
Hem pensat que podíem avançar hi hem anat a dinar a “l’Òliba” a Les Presses.