Castell de Rocabruna i Sant Feliu de Rocabruna

La sortida d’aquest dimarts ha estat a la comarca del Ripollès malgrat el nostre objectiu “Rocabruna” es troba inclosa en l’Alta Garrotxa. Hem anat a conèixer aquest llogarret per visitar l’església romànica de Sant Feliu de Rocabruna i accedir posteriorment al castell de Rocabruna, on s’hi troben les parets del que fou l’església de Sant Llorenç de Rocabruna.
Per arribar-hi hem anat fins a Olot i seguir fins a Camprodon on a uns tres km de la població, direcció el Coll d’Ares, es troba la carretera que ens portaria a Beget. A uns 6 – 7 km hem trobat el cartell de Rocabruna.
Arribats el poble hem anat a visitar l’església de Sant Feliu, que hem trobat oberta i que hem pogut fotografiar l’interior, hem fet un petit passeig per les casses de tocar la carretera i hem anat a trobar el punt on deixar el cotxe per anar a peu al castell de Rocabruna.
Rocabruna
El poble de Rocabruna està situat a la comarca natural de l’Alta Garrotxa però pertany administrativament al municipi de Camprodon, al Ripollès. És de passada obligatòria si es vol anar a Beget des de la carretera que va a Molló i a Coll d’Ares. És un petit nucli habitat de quatre cases encimellat per sobre d’una profunda vall molt feréstega i plena de lloc amb encant. El més destacable del conjunt de cases és l’església de Sant Feliu, romànica del segle X, d’una sola nau. es tracta d’un edifici molt senzill que conserva el que de ben segur era la teulada normal en temps pretèrits: una coberta feta de petites lloses de pedra. Cal destacar també la porta a llevant amb un forrellat molt ric en detalls.
Sant Feliu de Rocabruna
És possible que durant els primers temps, l’església dediqués el culte a Sant Julià, i en aquest cas la primera menció seria de l’any 999. Al final del segle XI ja apareix una església a Rocabruna amb l’advocació de Sant Feliu. El proper castell de Rocabruna malgrat el seu estat ruïnós, deixa endevinar l’estructura que tenia. La primera menció escrita del castell data del s. XI.
És un edifici de nau rectangular coberta en volta de canó i coronada a l’est per un absis semicircular. La porta d’entrada a la façana sud, és formada per dos arcs en gradació i una arquivolta semicircular, però l’element més curiós és ela ferramenta que decora els dos batents de la porta. El campanar, actualment de torre, s’alça sobre la façana oest i té accés des de l’exterior. L’edifici que s’ha de datar dins el segle XII, devia aprofitar part d’un temple anterior.
Castell de Rocabruna
La fortalesa, o més ben dit el que en resta, esta sobre d’un turó que domina tota la vall. Realment és un lloc espectacular ja que a la banda est, els murs estan situats a sobre d’un precipici. A cop d’ull es poden intuir els murs exteriors i un parell de torres. També es visible la paret de la capella del castell dedicada a Sant Llorenç i feta amb opus spicatum. Aquest mètode s’usava també per construir paviments. De la resta del castell hom pot endevinar algunes dependencies així com també l’entrada encara que tot està en estat ruïnós. Al llarg dels anys s’hi ha fet alguns treballs de consolidació per a no perdre del tot aquest llegat.
A prop de 2 km de Rocabruna i davant de Can Tadeu hem deixat el cotxe i hem començat a caminar per pujar al castell, aquest està situat a 1004 m. en menys de mitja hora hem arribat a les parets del castell. Hem quedat sorpresos del moviment de persones que hi estan treballant, dos o tres geòlegs aixecant planos, dos o tres paletes reconstruint murs i dos o tres persones més rascant i netejant el terra a la recerca de possibles testimonis de la vida del castell.
Hem compartit uns comentaris i els hem deixat fent la feina, tot esperant que tinguin pressupost per anar aixecant parets.
Hem retornat al cotxe i hem refet el camí fins a Camprodon, on hem anat a fer unes fotografies de Sant Pere avui que teníem temps per poder-les tenir, també hem entrat a l’església de Santa Maria de Camprodon que té unes dimensions considerables amb un absis amplíssim, el seu estil és de transició.
Finalment hem fet el camí de retorn i ens hem quedat a dinar a la Vall de Bianya, concretament a Cala Nàsia que és un lloc que ho fan molt bé i ben servits.