Sant Martí d'Empúries L'Escala i tornar
La sortida d’aquests dimarts ha estat una passejada errant de mar que hem fet des de Sant Martí d’Empúries a l’Escala i tornada. El passeig són 2.650 m. o sigui que varem fer una passejada de més d’una hora. Varem aprofitar l’estada a L’Escala per comprar les reconegudes anxoves, un menjar car però deliciós.
També vàrem aprofitar per recavar informació de l’Hostal Empúries que es troba a la Platja del Portitxol, platja que anys enrere hi havíem passat algun matí d’estiu amb la mare Estrella, el Joan i la Montserrat. En aquella època es trobava del tot abandonat i en molt mal estat, el contrari d’ara que l’han arreglat i ha quedat molt modern i acollidor.
Sant Martí d’Empúries
L'església actual de Sant Martí d'Empúries és una bella mostra de l'arquitectura religiosa d'estil gòtic tardà, obra de la primera meitat del segle XVI, concretament, començada a construïr l'any 1507, el dia de santa Margarida. En dóna fe la làpida col·locada a la portalada. Segurament fou concluida el 1538. L'edifici és d'una sola nau amb capçalera poligonal. És emplaçada a la part més alta del promontori de Sant Martí, en un espai prèviament terraplenat, vora el penya-segat de llevant que dóna al mar, situat damunt mateix del fossat del castell medieval d'Empúries i del pany oriental de la muralla defensiva. Les excavacions arqueològiques portades a terme en aquest sector l'any 1995 es van encarregar de demostrar-nos-ho. Aquestes mateixes evidències arqueològiques, però, encara avui no ens permeten afirmar amb seguretat si aquest nou temple fou construït sobre el temple documentat des del segle IX i que sabem que va patir diverses reconstruccions en els segles X i XIII.
El frontis o façana, amb aparell de carreuada, és rectangular; el seu entorn superior és horitzontal. Sobre la cornisa es drecen, al centre, tres pilastres quadrangulars, que no es clouen en arcades formant així un senzill campanar de cadireta. En els extrems hi han altres dues pilastres rectangulars, més voluminoses.
La portalada i el rosetó semblen molt reduïts, de mida quelcom desproporcionada en el gran pany de mur de la façana. La porta és d'arc apuntat, format per tres motllures a mena d'arquivoltes en degradació. Aquest arc n'emmarca un altra de més baix, de forma rebaixada. Entre ambdós hi queda un espai, a mena de timpà, on s'hi col·locà la làpida commemorativa del segle XVI, darrerament esmentada. Les impostes de les arquivoltes tenien decoració esculpida, actualment molt erosionada.
Sobre mateix de la porta hi podem veure, encastades en el mur de forma decorativa, simètrica, les dues altres làpides. La del segle XIII, làpida sepulcral del sagristà Guillem. Guillem de Palol, que s'ocupà de reconstruir part del temple, és al centre i a cada costat hi han les dues meitats de la làpida partida, del segle X, que descriuen les obres fetes pel comte Gausbert l'any 926.
L’Escala
L´Escala és una vila marinera i ofereix diversitat de paisatges marins, des de platges de sorra formades per dunes litorals fins a massissos rocosos i cales abruptes. Aquest paisatge s’emmarca entre el massís del Montgrí i els Aiguamolls de l’Empordà. Destaquem la Cala Montgó, Riells, les típiques platges del nucli antic i les platges d’Empúries. Els recursos culturals són nombrosos: Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries, amb les ruïnes d’una ciutat grega i una ciutat romana, Museu de l’Anxova i de la Sal, torre de guaita del Pedró i de Montgó, Cementiri Marí, Sant Martí d’Empúries (conservat com a poble medieval) i tot un seguit de mostres de la tradició de la pesca: el Maram (centre d’interpretació del peix), l’Alfolí de la Sal, els norais per pujar les barques, els monuments a la gent del mar i a la dona del pescadors. L’Escala és coneguda també per la seva gastronomia, sobretot per les Anxoves de l’Escala, també es coneguda L’Escala per ser la vila on va néixer Caterina Albert on hi ha la seva casa i on es pot fer el recorregut cultural de l’escriptora que va utilitzar el pseudònim de Víctor Català. En acabar el passeig hem aprofitat per dinar en un dels xiringuitos que es troba davant de les ruïnes d’Empúries on hem completat la matinal d’aquest dimarts.
També vàrem aprofitar per recavar informació de l’Hostal Empúries que es troba a la Platja del Portitxol, platja que anys enrere hi havíem passat algun matí d’estiu amb la mare Estrella, el Joan i la Montserrat. En aquella època es trobava del tot abandonat i en molt mal estat, el contrari d’ara que l’han arreglat i ha quedat molt modern i acollidor.
Sant Martí d’Empúries
L'església actual de Sant Martí d'Empúries és una bella mostra de l'arquitectura religiosa d'estil gòtic tardà, obra de la primera meitat del segle XVI, concretament, començada a construïr l'any 1507, el dia de santa Margarida. En dóna fe la làpida col·locada a la portalada. Segurament fou concluida el 1538. L'edifici és d'una sola nau amb capçalera poligonal. És emplaçada a la part més alta del promontori de Sant Martí, en un espai prèviament terraplenat, vora el penya-segat de llevant que dóna al mar, situat damunt mateix del fossat del castell medieval d'Empúries i del pany oriental de la muralla defensiva. Les excavacions arqueològiques portades a terme en aquest sector l'any 1995 es van encarregar de demostrar-nos-ho. Aquestes mateixes evidències arqueològiques, però, encara avui no ens permeten afirmar amb seguretat si aquest nou temple fou construït sobre el temple documentat des del segle IX i que sabem que va patir diverses reconstruccions en els segles X i XIII.
El frontis o façana, amb aparell de carreuada, és rectangular; el seu entorn superior és horitzontal. Sobre la cornisa es drecen, al centre, tres pilastres quadrangulars, que no es clouen en arcades formant així un senzill campanar de cadireta. En els extrems hi han altres dues pilastres rectangulars, més voluminoses.
La portalada i el rosetó semblen molt reduïts, de mida quelcom desproporcionada en el gran pany de mur de la façana. La porta és d'arc apuntat, format per tres motllures a mena d'arquivoltes en degradació. Aquest arc n'emmarca un altra de més baix, de forma rebaixada. Entre ambdós hi queda un espai, a mena de timpà, on s'hi col·locà la làpida commemorativa del segle XVI, darrerament esmentada. Les impostes de les arquivoltes tenien decoració esculpida, actualment molt erosionada.
Sobre mateix de la porta hi podem veure, encastades en el mur de forma decorativa, simètrica, les dues altres làpides. La del segle XIII, làpida sepulcral del sagristà Guillem. Guillem de Palol, que s'ocupà de reconstruir part del temple, és al centre i a cada costat hi han les dues meitats de la làpida partida, del segle X, que descriuen les obres fetes pel comte Gausbert l'any 926.
L’Escala
L´Escala és una vila marinera i ofereix diversitat de paisatges marins, des de platges de sorra formades per dunes litorals fins a massissos rocosos i cales abruptes. Aquest paisatge s’emmarca entre el massís del Montgrí i els Aiguamolls de l’Empordà. Destaquem la Cala Montgó, Riells, les típiques platges del nucli antic i les platges d’Empúries. Els recursos culturals són nombrosos: Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries, amb les ruïnes d’una ciutat grega i una ciutat romana, Museu de l’Anxova i de la Sal, torre de guaita del Pedró i de Montgó, Cementiri Marí, Sant Martí d’Empúries (conservat com a poble medieval) i tot un seguit de mostres de la tradició de la pesca: el Maram (centre d’interpretació del peix), l’Alfolí de la Sal, els norais per pujar les barques, els monuments a la gent del mar i a la dona del pescadors. L’Escala és coneguda també per la seva gastronomia, sobretot per les Anxoves de l’Escala, també es coneguda L’Escala per ser la vila on va néixer Caterina Albert on hi ha la seva casa i on es pot fer el recorregut cultural de l’escriptora que va utilitzar el pseudònim de Víctor Català. En acabar el passeig hem aprofitat per dinar en un dels xiringuitos que es troba davant de les ruïnes d’Empúries on hem completat la matinal d’aquest dimarts.
0 Comments:
Post a Comment
<< Home