Del Santuari de Santa Afra a Sant Grau

La sortida d’aquest dimarts ha estat a la comarca del Gironès, hem anat a conèixer el que queda de l’ermita de Sant Grau. Hi hem accedit des del Santuari de Santa Afra.
Avui uns amic s’han apuntat a la sortida dels dimarts en Roc i la Montse. Malgrat s’ havien anunciat pluges generalitzades per tot el territori, (sobre tot a partir del migdia) amb un avís del servei meteorològic de que les pluges podien ser generoses i acompanyades d’aparell elèctric. Hem sortit de Banyoles amb un sol esplèndid i amb una temperatura agradable, amb poc més de mitja hora ens hem plantat al Santuari de Santa Afra (260 m. d’altitud)
Sant Afra,
La devoció a Santa Afra ja ve d’antic; hi ha referències que daten de 1344. L’emplaçament actual és de 1570 i l’església que veiem, de 1760; el campanar de tres pisos i el porxo són de 1904. També s’hi venera la Mare de Déu de les Neus, trobada per una pastora al volts d l’església.
El santuari és molt visitat per la gent del Gironès i constituïa un lloc de pelegrinatges (ja que s’hi practicaven invocacions per guarir tota mena de malalties) i aplecs. Hi trobem una gran panoràmica del pla de Sant Gregori, Girona i Salt.
L’inici de l’excursió per pujar a Sant Grau comença just per un camí a tocar de la paret del campanar, el camí s’enfila fins trobar una àrea de picnic i una font abandonades, a traves d’un corriol puja fins a trobar una pista, primer és mes estreta i quan arriba a una esplanada on s’estan instal·lant unes enormes torres pel transport de l’electricitat de molta alta tensió (La MAT) s’eixampla per a la circulació de vehicles. Aquesta pista ja no es deixa fins a sota mateix de l’ermita que mitjançant un corriol s’enfila fins a l’esplanada de les restes de la capella i del castell, 500 m..
Tot pujant hem gaudit d’un entorn on els castanyers i els roures juguen a qui guanya més territori, de tant en tant els bosc s’aclareix i es pot veure una extensa vista, Llorà, el Rocacorba, i la serra de Velers.
Amb 1,45 h. hem arribat dalt i hem pogut veure les quatre parets que resten del castell i el que queda de l’església, a aquesta, li han donat un toc de modernitat amb la teulada i protegint les parets que resten en peu, l’absis semicircular continua en peu, una fornícula amb un vidre protegeix una imatge petita de Sant Grau. Hem pujat a un mirador que hi ha instal·lat per sobre de l’ermita on també s’hi troben uns plafons per ajudar a identificar els diferents cims que des de aquest indret s’albiren. També s’hi troba un espai protegit que s’utilitza per la detecció de focs.
Ermita de Sant Grau.
Edificada al cim del puig de Sant Grau, antigament anomenat Mons Tudelae (per aixó el municipi de Sant Gregori duia durant la guerra civil de 1936–39 el nom de Tudela de Ter) És molt posible que aquesta ermita fos la capella del Castell de Tudela, edificat sobre un antic poblat ibèric. Avui el castell resta tot enrunat i en la capella s’hi ha treballat per preservar el que en queda.
El dia 13 d’octubre, o bé el festiu més proper, hi té lloc l’aplec de Sant Grau. Antigament el sant era invocat per a preservar el bestiar de les malures; hom li oferia figuretes de terrisa en forma de bou que eren penjades a l’altar del sant. També tenia fama de fer casoris, i per aquest motiu sovint les fadrines li cantaven aquesta estrofa:
“ Sant Grau, Sant Grau, marit si us plau;
Sigui ronyós, sigui poiós mentre marit fos.
Actualment l’ermita de Sant Grau és emprada com a observatori per a la prevenció d’incendis forestals. S’ha arranjat la nau de l’ermita i tot el seu entorn. Des de l’observatori veiem Rocacorba i Velers (NE), Sant Gregori, Girona i els Àngels (SE), Bescanó (S), el Far (NW), Santa Barbara, i a sota, el Ter i Bonmatí (N)
Al tornar en que hi hem estat 1,25 h. fins al santuari, hem decidit anar a dinar a Llorà, cosa que hem fet al restaurant de Cal Ganso, on hem estat molt ben menjats i molt ben servits i a un preu raonable. Arribats a Banyoles ha començat a caure la pluja anunciada.