Església i castell de Sant Feliu de la Garriga

Aquest dimarts hem anat a conèixer l’església i castell de Sant Feliu de la Garriga Per arribar-hi hem anat fins el poble de Viladamat, poble que queda en la carretera que va d’Orriols a l’Escala. Arribats a la població hem buscat el lloc on s’inicia el camí. Cap problema ho hem trobat ben aviat i hem començat a caminar, un camí molt plàcid que ens ha acostat al castell i a l’església.
Es tracta d’una propietat privada i una reixa n’ impedeix l’entrada, o sigui que hem fet unes fotografies i poca cosa més. Hem vist que el portal de l’església esta molt malmès, doncs un puntal aguanta una de les pedres de la clau de volta del portal.
L'Església de Sant Feliu de la Garriga es troba al costat del castell del mateix nom, a llevant de la serra de Sant Grau o de Valldevià, en un replà del vessant del puig de Segalà. L'església de Sant Feliu és esmentada en un precepte del rei Odó de l'any 889, a favor del monestir llenguadocià de Sant Policarp de Rasés: "Et ultra Clusa in comitatu Impuriensium in ipsa garrica ecclesiam Sancti Felicis cum terminus et adjacentiis suis".
En una làpida del segle X, avui perduda, però esmentada al segle XVII a la crònica de Jeroni Pujades, hom podia llegir que els sarraïns havien ocupat aquest territori i que els habitants hagueren de fugir al Rosselló, d'on tornaren comandats pel comte Gausbert, que foragità els invasors i tornà les terres als seus propietaris.
L'església de Sant Feliu de la Garriga fou la parròquia de l'actual territori i municipi de Viladamat. Tingué com a sufragànies les capelles de Santa Eulàlia de Palauborrell i Sant Quirze de Viladamat fins al segle XVII, que la darrera, emplaçada a l'únic nucli habitat compacte del terme, absorbí la funció parroquial efectiva.
L'església consta d'una nau rectangular de 7,5 metres d'amplada, un transsepte elevat i no sobresortint en planta i un absis semicircular a l'extrem de llevant, que te la mateixa amplada que la resta de l'edifici. A l'extrem meridional del transsepte hi fou adossada una torre campanar.
La nau és coberta per una volta de canó, reforçada per dos arcs torals de mig punt sobre pilars rectangulars adossats. L'absis té una volta de quart d'esfera i un arc triomfal ben destacat de les mateixes característiques i dimensions que els esmentats arcs torals. El transsepte, amb la seva volta de canó, transversal i considerablement més elevada, és un àmbit entre la nau i l'absis, definit entre l'arc triomfal i el primer arc toral de la nau, els quals sostenen longitudinalment la seva volta, és a dir, llur funció és també la d'arcs formers de la dita del transsepte, estan fets amb dovelles ben tallades i polides de calcària, com els carreus dels pilars i tenen impostes bisellades i de pla.
L'absis té decoració llombarda, tant al parament extern com a l'interior, que presenta set arcades cegues, que sobresurten molt del parament. L'arcada central es clou a un nivell més alt que les altres per emmarcar la finestra que s'obre al fons de la capçalera.
La porta d'entrada es troba a la façana de ponent. Aquest frontis és notable, sobretot pel seu esquema compositiu. Consta d'un eix vertical construït per les tres obertures que perforen el parament: La porta, un finestral de doble biaix i un gran ull de bou, també de doble esqueixada. El conjunt de la porta i el finestral és emmarcat per un ressalt en forma de gran arcada cega de mig punt.
Al mur meridional de la nau, hi havia una altra porta, de la qual només s'ha salvat l'arc interior adovellat de mig punt.
A pocs metres de l'església, vers el sud-est i al marge del camí que porta per aquesta banda a l'entrada del castell, hi ha un sarcòfag antropomorf, de dimensions excepcionalment grans (214 x 65 cm), que per la seva estructura es podria datar dins el segle XI. Segurament procedeix de la necròpoli que es trobava al llevant i sud-est de l'església. (Informació extreta de "Catalunya Romànica Vol. IX").
És tan encantador el lloc, el camí era tant agradable que hem continuat caminant , hem vist un cartell que indicava a Palau i hem anat seguin fins que el cor i el rellotge ens ha fet tornar al cotxe.
Amb el cotxe ens hem arribat a Palau Borrell, lloc on hauríem arribat amb menys de cinc minuts si haguéssim continuat l’excursió. Aquí hem pogut veure una altre ermita romànica la de Santa Eulàlia de Palau Borrell. Només n’hem pogut fer una fotografia de la façana ja que les masies i cases no donen peu a poder-ne veure el contorn.
Hem refet el camí cap a Viladamat i ens hem decidit arribar-nos a dinar a Sant Pere Pescador, cosa que hem fet en el restaurant “Els fogons de la plaça”, en la mateixa plaça major de la vila.