El castell de Mont-roig

Aquest dimarts ens hem arribat a l’Alt Empordà per pujar al castell de Mont-roig entre la població de Biure i el poble de Darnius, cada vegada tenim més ermites, sobre tot romàniques, que ja hi hem estat, ara toca els castells. Malauradament perquè els castells quasi sempre es troben a dalt de cims, caldria dir les ruïnes dels castells. Com és pot veure en les fotografies es tracta d’unes ruïnes.
Per arribar-hi hem anat per Esponellà, Vilert i Bàscara, pujant per la N.II fins a trobar l’encreuament que et porta a Biure, hem seguit direcció Darnius i en el km. 8 aproximadament es troba el trencall per anar al castell.
Hem pujat per una pista prou ampla seguint un tram del GR-2 i abandonant-lo més endavant, bosc d’alzines, terra sorrenca fins arribar al castell i algun bolet com la llenega que hem collit per desprès poder-ho verificar on hem dinat.
Hem tardat una hora i quart per pujar i 50 minuts per baixar. El castell es troba en molt mal estat, es veuen uns merlets, un inici de la torre de l’homenatge, un tros de paret molt alta i poca cosa més. El que si hi ha son uns precipicis i timbes molt pronunciades sota mateix del castell i molt perilloses si no es va amb atenció.
Castell de Mont-roig
Les restes del castell de Mont-roig són visibles des de tota la contrada, encimella’t al cim del mateix nom. La llegenda diu que la sang de la dama del castell i el seu amant, assassinats pel seu gelós marit, va tenyir les parets i les terres d'aquesta muntanya. La realitat és molt més tel·lúrica ja que el castell se situa en terrenys argilosos d'un viu color vermell que donen nom al pic i al castell i que van servir per fabricar els rajols del castell. Documentat des de l'any 1070, l'edifici conserva poques restes ja que ha tingut contínues reformes. Va ser malmès al segle XVI per ordre del virrei i enderrocat definitivament a la Guerra Gran (1793-1795).
Tot i el mal estat en que es troba aquesta edificació, son perceptibles els diferents recintes murallats de que disposava i que ressegueixen el perfil orogràfic del terreny. També son força evidents els resultats d’haver utilitzat explosius per destruir-lo.
Des del cim (296 metres) es gaudeix d’unes boniques i extenses vistes.
Aprofitant la situació estratègica d’aquest lloc, un petit búnquer, suposem que construït després de la guerra civil espanyola (1936-1939), comparteix l’espai superior del cim amb el castell. Quasi 900 anys els separen. La primera referència d’aquest lloc data de l’any 983, quan es jurà el testament de “Wigo” a instàncies del bisbe d’Elna i abat de Sant Pere de Rodes, a l’altar de Sant Pere de “Darnicibus”, comtat de Besalú.Vers l’any 1070, jurà fidelitat a llur comte Bernat II de Besalú, pel “castrum Monterogo”.L’any 1285, el rei Pere “el Gran” estigué unes jornades en aquest lloc.L’any 1292, degut a les bregues amb els francesos hi havia per a la defensa d’aquest castell divuit homes una quantitat prou important.
A finals del segle XIII, la baronia de Darnius pertanyia a la família Sexach. Quan es casà Dona Blanca, filla d’Hug de Sexach, vescomte de Fenollet, amb Dalmau, vescomte de Rocaberti, la baronia passaria més tard a llur fill Ponç de Rocaberti.L’any 1317, Bernat de Vilarig prestà homenatge al bisbe de Girona, per la vuitena part de la parròquia de Darnius
En el fogatjament de 1359, el castell de “Mont-roig” comptava amb 8 focs.La família Darnius tenia en feu aquest castell per la família Mont-roig.Vers la meitat del segle XVI, Dona Isabel, baronessa de Darnius, casà amb Guillem Ramon de Rocaberti, senyor de Sant Llorenç de la Muga, quan aquests finaren sense fills, ambdues baronies passaren als vescomtes de Rocaberti.L’any 1669, Maria-Ignàsia d’Ardena, comtessa d’Illa i senyors de Darnius, Mont-roig, Bosquerós, etc., casà amb Miquel-Joan II, senyor de Montornès del Vallès.L’any 1794, la muntanya de Mont-roig esdevingué escenari d’un combat entre les tropes espanyoles i les de la República francesa.(Text de la Web Castells de Catalunya)
Baixant hem decidit tornar a anar a dinar a Cistella passant per Boadella d’Empordà, Terrades, Vilarig i Cistella passant a tocar la muntanya de Santa Magdalena. Avui hem repetit al restaurant del Centre Cívic, molt correcte.