Mare de Déu de la Devesa a prop de Begudà

Aquest dimarts hem anat a descobrir territori al voltant de Castellfollit de la Roca i Montagut, el primer objectiu era anar a peu a l’ermita de la Mare de Déu de la Devesa.
Per fer-ho, i d’acord amb el mapa, calia anar fins a Castellfollit de la Roca, cosa que hem fet i tot seguint el mapa hem descobert el “Pont Trencat”, del que hem fet unes fotografies, aquest queda ben bé a sota del nou pont de l’Autovia. Segons hem llegit allà mateix, diu que es tractava d’un pont medieval, però en la informació de l’Ajuntament diu que és del 1908, caldrà seguir investigant.
Des d’aquest punt hem anat en direcció al veïnat del Angles on abans d’arribar-hi i just a la masia del “Palomer de Baix” hi ha un indicador que diu La Devesa i coincideix en passar per la Masia del Palomer de Dalt, tal com senyala el mapa..
Aquí hem preguntat per a anar a l’ermita, ens han dit que el camí era una mica perdedor, que hi havia senyals de color verd, que estava a una hora de camí i que el camí s’enfilava des d’allà mateix.
Amb cor fort hem començar a caminar pel mig d’un alzinar, molt perdedor, però hem trobat una marca verda, això ens ha animat, més amunt una altra marca, anem camí enllà, cap marca ni més amunt ni més avall. Seguim per una pista més ampla que passa per una casa abandonada “La Lloreda”, el camí es bifurca, cap senyal desistim i refem el camí que hem fet , una mitja hora i tornem a cotxe, la calor ja es fa sentir són més de les 11.
Decidim anar a preguntar a l’Ajuntament de Montagut, on ens diuen que per accedir-hi i apropar-se en cotxe és millor anar-hi des de Begudà, aquest consell ja ens va bé doncs podrem conèixer l’ermita de Santa Eulàlia de Begudà una més del romànic de la Garrotxa. Begudà és una vall que teníem pendent des que vàrem fer l’excursió de Batet de la Serra a l’ermita de Sant Abdò i Senén, el desembre passat.
Arribats a Begudà hem fet unes fotografies a l’església pel treball de les 105 ermites i hem preguntat a una persona que ha passat per davant nostre i que feia cara d’expert, es pot pujar a la Mare de Déu de la Devesa, si però amb aquest cotxe no, escolti que és un 4x4, ha així si i es pot arribar fins allà mateix, si seguiu aquesta carretera i sempre en direcció a la masia del Santaló. Així ho hem fet, per un camí de terra d’una sola direcció, molt estret, hem arribat fins a la masia on hem saludat una parella que trafegaven per l’hort, eren prop de les dues i queia un sol de justícia. De la masia a l’ermita que són uns tres-cents metres també ho hem fet amb el cotxe, doncs la caminada ja l’havíem fet.
La Mare de Déu de la Devesa
L’ermita de la mare de Déu de la Devesa és un petit santuari que es troba situat a uns dos quilòmetres al sud-est de la població de Castellfollit de la Roca, en una zona actualment boscosa i solitària, just al damunt de la muntanya on passen els nous túnels de la variant, al terme municipal de Montagut.
La primera notícia documental del santuari data de l’any 1261, quan Berenguer de Requesens va fundar-hi un benefici. No tornem a tenir notícies de l’ermita fins l’any 1344, quan es produí un conflicte entre les autoritats eclesiàstiques i un laic (en Santaló de Mont, amb tota probabilitat propietari del proper mas Santaló), pel control de l’esmentada capella i els seus béns. Aquest conflicte comportà que s’encomanés al prevere Pere Pascual el govern de la capella, atès que els laics tenien prohibit governar esglésies. Tanmateix alguns anys després (1369), davant la manca d’un responsable que es fes càrrec del manteniment de l’edifici, se li confia a Ramon Santaló (segurament fill de l’anterior), fet que ens mostra l’aïllament i solitud de la zona. A època moderna, a l’any 1540, és realitzà una ampliació de la nau de l’església, fet clarament constatable en l’aparell de l’edifici. Posteriorment en una data indeterminada, a aquesta ampliació, se li afegí un casalot adossat a la façana de l’entrada, que servia d’habitatge a l’ermità, i es sobrealçà el campanar d’espadanya. Aquest afegit, però, ja es trobava deshabitat a finals del segle XIX i fou aterrat poc desprès. Finalment, la Guerra Civil afectà l’ermita, a l’igual que tants altres edificis religiosos del nostre país, i comportà la pèrdua d’una interessant talla romànica que representava la verge Maria amb el nen Jesús.
Hem de fer esment que poc abans d’arribar al mas de Santaló hem anat trobant tot una sèrie de fites molt treballades i que la dona que ens ha vingut a rebre a l’arribar a la masia, ens ha dit que eren fetes per un amic seu que cada vegada que els va a visitar augmenta la producció de fites, les anomena “els vigilants del camí”. són molt artístiques.
Quan hem arribat una altra vegada a Begudà hem decidit anar a dinar a “El Collet” a la sortida de Montagut.