Santa Coloma de Fitor

Aquest dimarts hem anat a conèixer Santa Coloma de Fitor, a dins les Gavarres per seguir desprès a Sant Esteve de Canapost.
Sortint de la Bisbal en direcció a Palafrugell es troba un indicador que diu Fitor, hem seguit en aquesta direcció i desprès d’un bon tros asfaltat hem entrat a una pista de terra en molt bon estat que ja hem seguit fins a Fitor. Hem tingut l’oportunitat de fer la descoberta de com ha quedat de trinxada i malmesa molta part de la massa forestal d’aquell indret, sobre tot a les fondelades és on es veuen més arbres trencats. Hem vist tres persones que van deixant lliure la pista, però en serien necessàries tres-centes per deixar neta tota la destrossa. Hem arribat a Santa Coloma de Fitor, un espai preparat per donar cabuda al personal del cap de setmana, bancs, taules, barbacoes, un lloc on es respira tranquil•litat. Annexa a l’església es troba la rectoria que els caps de setmana dona servei als que s’apleguen en aquest indret. L’hem trobada tancada i no hem vist que hi hagués cap persona per dins.
Hi ha un plano de situació on hem vist que molt a prop es troba el dolmen del Llobinar, ens hi hem arribat doncs, sortejant els arbres caiguts hem recuperat un petit sender que ens ha portat fins el dolmen. No es dels millors que hem vist, molt poca cosa. No hi ha cap indicació ni explicació. Hem seguit pel mateix sender que ens ha portat fins a una Masia ensorrada del tot “Can Puig” quina llàstima.
Per altra banda la Caixa Catalunya a traves de la seva Fundació de protecció a la natura esta donant suport i suposem que un pressupost per protegir l’espai dels voltants de Fitor. Hem vist una bona quantitat d’arbres plantats molt ben tutelats i molt ben protegits, ens han semblat arbres fruiters i també alguna alzina. Dona goig veure aquestes plantacions.
Santa Coloma de Fitor
Documentada des del 948, any en que l’església va ser consagrada pel Bisbe Gormar de Girona. Modificada posteriorment, l’any 1985 la van restaurar la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona.
L’edifici
És una església que presenta molta dificultat d’interpretació per manca de bons estudis. Actualment es presenta com un edifici de dues naus, la del nord molt primitiva i la del sud afegida posteriorment, totes dues capçades a l’est per absis semicirculars. Destaca la volta de canó de la nau nord, feta amb lloses disposades a plec de llibre. La volta de canó de la nau meridional és de perfil apuntat i reforçada per un arc toral; segons sembla substitueix una volta anterior ultrapassada. Si bé la nau del nord sembla la més antiga, també és cert que l’absis de la nau sud és el més arcaic, amb un aparell en espiga o opus spicatum fet amb lloses de llicorella.
La porta d’entrada, amb un arc en gradació i impostes llises, s’obre a la façana sud. El campanar, de torre de planta rectangular, té dos pisos; al primer, més antic, s’obren unes finestres d’arc ultrapassat, mentre que el segon, que es pot datar als s. XII, té finestres geminades amb una columna i capitell mensuliforme, coronades per un fris d’arcuacions llombardes.
A l’interior, l’absis sud ha conservat algunes restes de decoració mural pintada d’estil geomètric.
Hem deixat Fitor i hem retornat a la carretera principal per anar a trobar Canapost, ho hem fet per una altra pista que ens ha portat a Sant Climent de Peralta on hem anat a veure l’Església i hem seguit cap a Canapost a tocar de Vullpellac.
Sant Esteve de Canapost
Aquest antic temple parroquial, que segons sembla havia estat dedicat a Sant Clet, apareix documentat des de l’any 1019, quan la seu gironina va rebre un alou situat dins la parròquia de Canapost. A mitjan s. XIII va esdevenir sufragània de Sant Esteve de Peratallada, condició que encara manté en l’actualitat.
Durant les obres de restauració que va dur a terme la Diputació de Girona, van aparèixer restes de pintures murals i es van trobar sepulcres d’època medieval a l’àmbit del cementiri. En alguns sectors de l’església hi ha elements constructius romans reutilitzats.
L’edifici
Més que tractar-se d’un sol edifici de dues naus capçades a l’est per dos absis, es tracta, en realitat, de dos temples que es comuniquen per dins. L’església més arcaica, preromànica, del s. IX o X, és la del costat sud, mentre que la del costat nord és romànica, del s. XI.
La comunicació entre les dues naus es va resoldre mitjançant l’obertura de tres arcs adovellats de mig punt, a manera d’arcs formers. El temple té dues portes, totes dues obertes a la nau preromànica. La porta primitiva, adovellada i amb dos arcs de mig punt en gradació, és al costat sud, on també s’observen filades d’opus spicatum. La porta de la façana oest es va obrir en època barroca.
El campanar, inacabat, constitueix un dels elements més notables del conjunt, es va edificar al s. XII esbotzant una part del mur sud del transsepte amb la finalitat d’obrir-hi
un arc de comunicació amb l’interior del temple. A l’exterior de l’església hi ha força tombes antropomòrfiques.
Sortint ja hem anat a dinar a la Bisbal a un restaurant que hi ha sota les voltes, anomenat “Divinum” molt correcte