Sant Miquel de la Miana, Sant Silvestre del Mor i Sant Fruitós d'Ossinyà

La sortida d’aquest dimarts ha estat prop de Sant Jaume de Lierca a la Serra del Mor on hem anat a conèixer les ermites de Sant Miquel de la Miana i Sant Silvestre de Mor, sembla ser que el nom original és Almor..
Hem deixat el cotxe al coll de Can Jou on es troba un restaurant i un aparcament per deixar el cotxe. Caminant hem anat fins a Sant Miquel que queda a uns tres-cents metres des del coll.
L’ermita es continua veient en un estat entre rehabilitada i abandonada, unes parts es veuen millor que les altres. Molt a prop de l’ermita es troba el castell de Miana, un tractor amb pala anava transportant grosses pedres i les portava fins a la rectoria, avui habilitada com a casa particular.
Sant Miquel de la Miana
Si bé s’esmenta a partir del s. XIII, conserva elements del s. XII. L’any 1392 el rei Joan I en va vendre la jurisdicció a Hug de Santa Pau. A partir del 1691 va tenir com a sufragània l’església de Sant Julià del Mont.
L’Edifici:
L’església bastant deteriorada conserva l’estructura primitiva, que consistia en una nau capçada per un absis semicircular, a la qual es van afegir posteriorment altres cossos, com ara el campanar. L’absis, llis, té dues finestres de doble esqueixada, una amb els muntants i les columnes decorats amb una mena de soga i espiga que va resseguint la forma de l’arcada, uns ventalls en forma de palmera, una cara de trets molt esquemàtics i un cercle amb una creu inscrita. Al costat sud, encara és visible l’arc de l’antiga porta, ara tapiada; la nova s’obre al costat oest mitjançant arcs en gradació, dues columnes, llinda i timpà. A l’interior destaca una cornisa que ressegueix els murs
Hem fet unes fotografies i hem refet el camí cap el cotxe. El camí a Sant Silvestre surt del mateix coll, cal passar pel darrera de la piscina i anar seguint per un sender que va moltes estones paral·lel a un pista de terra que passa molt proper del encreuament de San Silvestre.
Encreuament que nosaltres no hem sabut veure i hem passat de llarg, ens hem adonat quan hem arribat a la font de Cavaller. Hem tornat enrere, hem estar atents i hem vist un petit, petit cartell que deia Mor.

Uns quatre cents metres i hem arribat al que queda de Sant Silvestre del Mor, es tracta d’un edifici del segle XII, reformat en època barroca, de nau única i absis semicircular, amb dues finestres i campanar de cadireta de dos ull, l’ermita queda al costat d’una casa o Masia anomenada Can Cargol A la casa hi viu un home que ens ha saludat tot fent callar un gos que no parava de baladrejar. Hem parlat amb ell una bona estona, ens ha dit que no té ni aigua, ni gas, ni electricitat, que els senglars van a veure aigua allà mateix i que els caçadors ja en porten més de quatre-cents de morts. També ens ha dit que es troben moltes múrgoles, un bolet molt apreciat i que es l’únic temps que veu a passar gent per aquell entorn. Ens ha suggerit un camí de tornada i ens hem acomiadat efusivament. Cal tenir-ho molt clar viure en aquestes circumstàncies, té una moto per anar a Besalú o a San Jaume de Lierca.
Sant Silvestre de Mor, la persona ens ha dit que els documents més antics en diuen d’Almor tot junt.
Hem seguit les seves instruccions, hem trobat la pista que ens ha dit i l’hem anat seguint, se’ns ha fet llarg ja que a partit de trobar-la va pujant, pujant i això sempre es fa notar. Finalment hem arribat al coll, en total quasi quatre hores de camí en total. Hem agafat el cotxe i hem tornat per la mateixa pista per la que hem arribat doncs es la pista que va a Besalú i que passa Sant Fruitós d’Ossinyà (o d’Aussinyà) ermita que volíem anar veure
Sant Fruitós d’Ossinyà
L'antiga parròquia rural de Sant Fruitós d'Ossinyà es troba al vessant esquerre de la vall del Junyell, a llevant de la serra del Mor, i dins el terme municipal de Sant Ferriol, a la comarca de la Garrotxa. L'església de "Sancti Fructuosi de Ursiniano" és documentada per primera vegada l'any 977, tot i que l'edifici actual té l'origen al segle XII i reformes al XVII-XVIII. Es tracta d'un edifici romànic d'una sola nau amb un absis semicircular a llevant. El campanar d'espadanya, ara tapiat, és situat damunt el mur de ponent. Posteriorment fou modificat tot donant-li forma quadrada.Fetes les fotografies, hem decidit anar a dinar a Casa i poder descansar una estona.