De Montagut al Santuari de la Mare de Déu del Cos

Aquest dimarts hem anat al Santuari de la Mare de Déu del Cos, un lloc a sobre del poble de Montagut que ens ha complagut moltíssim.

Es tracta d’una església romànica adossada a las restes del castell de Montagut del que en queda una torre cilíndrica d’un gran diàmetre i unes quantes parets que resten en peu.

Hem sortit de Banyoles i molt aviat hem estat a Montagut. Hem trobat les escoles i el cartell que anunciava “Al Cos”, hem deixat al cotxe uns quants metres més amunt. Sabíem que per la pista podíem arribar fins a l’esplanada del Santuari amb cotxe, però les sortides dels dimarts serveixen entre altres coses per caminar.

Mare de Déu del Cos

A les 10 del mati ja hem començat a pujar i hem seguit pujant, sempre puja fins a 611 metres i engegàvem a 260, és una ermita que es veu molt bé quan passes per l’Eix, en aquestes festes nadalenques hi ha una gran estrella lluminosa i el fet d’estar com penjada en el cim fa que es vegi molt esvelta. A la mitja hora de caminar i desprès de deixar enrera un tancat de caça amb unes cabres amb banyes cargolades i barbeta, hem entrat en un sender encantador que també pujava però era més gratificant, hem tornat a sortir a la pista i a uns cent metres un corriol ens ha portat fins a l’esplanada on hi ha les restes del castell i el Santuari junt també a una torre ben alta de comunicacions.

Del que hem quedat més parats a l’arribar a dalt és de l’esplèndida panoràmica de la que pots gaudir, es formidable. Ens cal aclarir que hem tingut un mati radiant degut a que els dos darrers dies hi ha hagut tramuntana i per tant el cel era clar, clar sense cap núvol i amb un lluminositat poc habitual.
El Far, el Santuari de Cabrera, la serralada del Puigsacalm, tota la vall del Fluvià, el Mont, el Montgrí en fi infreqüent.
La Mare de Déu del Cos és un santuari que correspon a l’antiga capella del castell; surt esmentada el 1105. És un edifici amb teulat a doble vessant, porxada amb magnífica arcada panoràmica i un campanar d’espadanya. S’hi venera una imatge de la Verge amb el fill als genolls. Adossada a la capella s’hi troba la casa de l’ermità i al costat les restes del castell de Montagut: una esplèndida torre rodona i unes muralles i merlets recentment restaurats.
Hem estat una bona estona fent fotografies, avui era el dia. Hem tornat a agafar el corriol pel que hem pujat i a l’arribar a la pista hem decidit baixar per aquesta a fi de poder veure l’altre vessant la dels Pirineus, nevats, el Costabona ben blanc igual que tota la serralada. Fantàstic.

Amb tranquil·litat hem arribat al cotxe, en total dues hores i quart de camí amb un desnivell important. Hem decidit anar a l’ajuntament de Montagut per si tenien més informació de l’entorn. Amb molta amabilitat ens han dit que no tenen res, ens han dit que l’Oficina que abans era
dins l’ajuntament ara es troba a la rectoria de Sadernes on s’ha traslladat el Consorci per a la protecció i la gestió del EIN de l’Alta Garrotxa, Uf
L’empleat hi ha trucat i l’ hi han dit que no tenen res, que ho han acabat tot, que fins per Setmana Santa. Fantàstic.
Ens han indicat un parell de llocs per anar a dinar, els hi hem agraït el seu interès i hem anat a fer una descoberta pel poble. Del que hem vist que per ser un poble que no arriba a 900 habitants té piscina municipal, Centre Cultural, lloc per la música i una gran Església parroquail, tot molt net i polit.
Seguint els seus consells hem anat a “El Collet”, restaurant a la sortida del poble que ens han atès molt bé un menú de 8,50 Euros, tenien escudella i carn d’olla, bé correcte. En aquests tipus de restaurants que són pels treballadors de l’entorn, es paga al marxar, a la barra, la persona que ens ha cobrat li hem preguntat i allà a La Mare de Déu del Cos hi viu un ermità..?, ens ha respost "ja ho crec, el seu fill juga amb el Girona”, Súper .