Sant Pere dels Vilars i la Mare de Déu del Fau

La sortida d’aquesta setmana a estat a l’alta Garrotxa de l’Empordà, l’objectiu era conèixer el Santuari de la Mare de Déu del Fau que queda encara dins el PEIN de l’Alta Garrotxa el seu poble més proper és Maçanet de Cabrenys.

En aquesta anada a Maçanet hem optat per no anar a trobar la N-2, hem anat per Avinyonet de Puigventós, Vilanant, Cistella, Boadella d’Empordà, Darnius i Maçanet de Cabrenys.

Sant Pere dels Vilars

Passada la vila de Maçanet surt una carretera asfaltada que en arribar al veïnat d’Oliveda es converteix en una pista de terra que ens ha portat fins el veïnat dels Vilars. S’ha de anar en compte perquè Sant Pere dels Vilars només ho indica una vegada al començament d’aquesta carretera, desprès s’ha de seguir la direcció “La Granja” que és una casa rural que hi ha al costat de l’ermita. Aquí hem deixat el cotxe i hem anat a visitar l’ermita de Sant Pere dels Vilars que queda a peu de pista i davant d’una masia molt ben conservada que és el restaurant “Can Granja”

“Sant Pere dels Vilars és una esglesiola d'una nau amb absis trapezoïdal. L'absis correspon al període pre-romànic (s. VIII-IX); mentre la nau, notablement descentrada respecte a la capçalera, és d'època més tardana. La volta de la capçalera pre-romànica dels Vilars és quelcom ultrapassada. L'arc triomfal té la mateixa forma. És sostingut per pilars rectangulars i posseeix impostes en secció de bisell. Les dovelles són ben tallades; en els pilars o muntants hi ha carreus ben tallats. En el mur de llevant i en el de migdia d'aquest absis hi han sengles finestres de doble biaix; llurs arcs, de mig punt, són fets amb petites lloses”.

Bosc de castanyers

Hem deixat l’ermita, descuidada i en força mal estat i hem anat a buscar els estris per fer via cap al Santuari de la Mare de Déu del Fau, entre tant ha sortit una parella del casal del restaurant i ens han dit que ara era tancat, ens han indicat el camí a seguir per anar al Santuari. Aquest surt a la dreta desprès de la tanca del restaurant, està senyalitzat en marques grogues.

Els primers vint minuts de caminar transcorren per un torrent ple de castanyers que les seves fulles formen una catifa i et dificultant seguir el camí, fins a gruixos de 40 centímetres omplen la torrentera del sender, et cal anar buscant les parts altes del corriol per avançar amb més rapidesa. Malgrat que el camí està marcat amb marques grogues el camí entra i surt d’un corriol per entrar a un tros de pista, un altre corriol i axis fins que es troba una pista prou ample que et mena fins el darrer sender que et porta al Coll de Fau a 930 metres, des d’aquest coll cal agafar un camí a l’esquerra d’un pal de senyalització que va carenejant i s’enfila fins el Santuari.

Durant el camí hem trobat varies indicacions en forma de banderoles però en cap d’elles indicava el Santuari del Fau. En aquesta ocasió portàvem el mapa i desprès de varies interpretacions del mateix hem arribat a l’objectiu Cal afegir que algun error ens ha portat a veure l’altre vessant del coll de Fau i ens ha permès de gaudir d’una vista excel·lent on el Bassegoda es veia imponent i diferent de la visió que en tenim des de el Pla de l’Estany.

Aquest santuari és anomenat popularment de la “Mare de Déu de les Formigues” i, també “de les Alades”, perquè hom assegura que un dia de la Mare de Déu de setembre hi moriren milers de formigues voladores.

Santuari de la Mare de Déu del Fau

El santuari, situat al capdamunt de la serra del Fau, és un edifici d’origen romànic refet el segle XV i molt modificat posteriorment. D’estil primitiu, només en conserva part dels murs, decorats amb un fris, i la nau que és cobert per una volta de canó cintrada amb canya.

El 8 de setembre festivitat de la Mare de Déu, s’hi feia el “ballet del buquet i cornet”, anomenat així perquè els dansaires regalaven a les seves parelles un buquet o ramallet de flors i un cornet o paperina de confits.

La baixada ha estat molt més ràpida, primer per la baixada ja que al pujar hem fet un desnivell de més de 400 metres i desprès perquè el camí ja ens era conegut, a la pujada ja havíem fet les fotos, i havíem descobert el contrallums de la tardor amb els castanyers, en fi una delícia de paisatge en aquesta època de l’any, en total hem caminat a prop de tres hores.

Hem arribat a Maçanet a ¼ de 4 però a la Fonda ”la Quadra” encara ens han donat dinar. Ja els coneixem i segueix tot molt correcte, més tard de les cinc arribàvem a Banyoles

Banyoles 8 de novembre de 2007