De Sant Miquel de Cladells a Santa Margarita de Vallors

"Ruta de les 10 ermites"

Aquest dimarts hem anat a la comarca de l’aigua, a la Selva, a conèixer un nou recorregut de la ruta de les 10 ermites, concretament de Sant Miquel de Cladells a Santa Margarita de Vallors.
A l’eix la C-25 hi ha una sortida especifica que posa Sant Miquel de Cladells.

Sant Miquel de Cladells queda entre Santa Coloma de Farners i Sant Hilari Sacalm i forma un petit agrupament amb la rectoria i l’hostal, avui casa de colònies. L’Església, un edifici romànic del segle XII, té un absis amb un fris decorat amb relleus arrodonits i un campanar posterior de coberta piramidal.
L’excursió fins a Santa Margarita surt d’aquest indret, amb un cartell que assenyala la direcció i senyals blanques que t’acompanyen tot el camí. Està molt ben senyalitzat.
El camí és una pista de terra prou ampla perquè s’hi pugui anar en cotxe, almenys fins arribar sota mateix de Santa Margarita. En quasi tot el camí te’ns el soroll de l’aigua que et fa de música de fons l’hem començat a sentir quan hem baixat a la riera de Vallors. Per cert que al començar l’excursió ja fas una baixada molt forta amb un desnivell d’almenys cent cinquanta metres en mig km. pendent que l’hem tingut de pujar a la tornada.
La vegetació és molt variada i durant el transcurs del recorregut pots veure de tot, moltes alzines sureres, plantacions de plataners, molts pollancres, també força pins, eucaliptus, castanyers i roures, sembla que potser pel fet d’haver-hi aigua es planten i es tallen sovint arbres. El bruc ja està florit i se’n veu per tot arreu.
El fet de caminar per un camí ample no tens les mateixes sensacions com quan vas per estret on la natura la toques amb les mans, de totes maneres els canvis de vegetació i el soroll deliciós de l’aigua, sobre tot en el tram que vas més proper al torrent de la Vallicrossa.
Amb una hora i poc més hem arribat sota Santa Margarita, aquí comença una forta pujada fins arribar a l’ermita que està a 670 metres d’alçada, hem sortit de 450 metres i n’hem baixat aprox. 150 metres, vol dir que durant tot el camí vas pujant i el tros final amb molta pendent. Fins arribar a dalt hem trigat 35 minuts.
Santa Margarita de Vallors, es troba situada en una vessant de la serra del Pedró, en un indret emboscat i muntanyós, l’església és datada al 939 i renovada i consagrada l’any 1193. D’origen romànic del segle XII fou restaurada entre 1680 i 1743 i la darrera restauració el 1992.
Santa Margarita de VallorsUna esplanada de pins, un edifici d’una sola planta i que està en molt bon estat, un petit cementiri i l’església és el conjunt bucòlic d’aquest indret. Pels bancs i llocs on s’hi ha fet foc, dona a entendre que és un lloc força visitat i que en l’aplec s’hi ha de congregar molta gent. Totes les portes estan molt ben tancades per evitar bretolades.
Un cop refets hem fet la tornada i la mateixa baixada ens feia anar més de pressa del que volíem, el fet que el camí anés baixant no se’ns ha fet pesat fins que hem tornat a arribar a la riera. La pujada també sens ha fet feixuga. Finalment hem arribat una altra vegada a Sant Miquel on ens esperava el cotxe, en total tres hores i mitja de caminar.
Hem vist que era millor anar a Sant Hilari per si arribàvem a temps perquè ens donguessin dinar, ho hem fet per la carretera vella de Santa Coloma a Sant Hilari.
Eren tres quarts de tres quan entràvem al poble, allà mateix restaurant “La Bàscula”, cap allà s’ha dit, cap problema per l’hora ni per aparcar o sigui que bé.
Un menú a 8 Euros, amb tres plats per escollir de primer i segon, tot molt correcte i ben servit.
Hem sortit de Sant Hilari a trobar l’Eix i cap a Banyoles.
Tornarem a la Selva per conèixer aquest rosari d’ermites ja que estan totes elles enllaçades i els camins molt ben senyalitzats. De moment ja n’hem visitat tres.
Dimarts 6 de març de 07