Cabanelles, Lliurona i Sant Martí de Corsavell

Aquest dimarts hem anat al Parc Natural de la Garrotxa, on, una vegada més, hem pogut gaudir d’un dels darrers espais veritablement verges dels Pirineus orientals.
Hem començat la nostra excursió a Cabanelles a fi d’anar cap a Lliurona, Sant Martí de Corsavell, Sant Joan de Bossols fins arribar al càmping Bassegoda a Albanyà. Això era el projecte, que venia donat perquè haviem sentit a dir que asfaltaven des de Cabanelles.
Hem iniciat la pista des d’on se separen els camins que van a la Mare de Déu del Mont i cap a Albanyà, aquesta darrera és la que hem agafat i que hem vist que d’asfalt ni l’olor.
És una pista que està en força mal estat , cal anar molt a poc a poc i anar fent, als tres quarts d’hora de traqueteix i d’anar d’una banda a l’altra hem arribat als plans de Planelles on hi ha una gran masia del tot abandonada, sense teulada i molt enrunada , altres petites construccions també en ruïnes, no és una masia qualsevol, havia de ser molt gran, n’hem deixat constància amb unes fotos però no hem trobat el nom de la Masia en els mapes, el lloc és magnific.
Des d’aquests plans hi ha una molt bona vista sobre l’Empordà, així com del llogarret de Lliurona, que ja veiem a la alçada que estem nosaltres, hem seguit per la vessant de la muntanya i molt haviat hem estat als plans de Carig, lloc esplèndid i on les cases de Lliurona ens quedem a 50 metres. Aquí portem 11.600 km. de pista. Com que Lliurona ja ho coneixíem d’una altre excursió, hem seguit cap al Coll de la Creu on hem gaudit d’una vista de l’Empordà i d’Albanyà imponent. Seguim direcció Albanyà i ja trobem el camí o pista que bé de la Vall del Riu que ens arriba per l'esquerra, seguim fins a trobar l’encreuament que va a Sant Miquel del Bassegoda i per tant cap al Coll del Principi i la que ens mena a Sant Martí de Corsavell seguint les marques del GR. Hem optat per San Martí de Corsavell ja que hem vist que l’opció de fer les dues ermites era molt complicat i era molta pista per un dia.
L’arribada a Sant Martí està ben marcada amb un plafó que ho indica, el camí està senyalitzat i no hi ha pèrdua, el camí esta ple de farigola i molt d’espígol, es un km. de baixada que et deixa a l’ermita i a la Torre dita també de Corsavell. L’ermita s’ha reformat i reconstruït i es veu que s’hi ha fet una bona actuació des del Consorci de L’Alta Garrotxa. És una església romànica que depèn de la de Lliurona i fou fundada pel monjos del monestir d’Arlés l’any 878.
La Torre de Corsavell està en ruïnes i malgrat el seu estat s’endevina que havia de ser una posició molt important, es veuen els arcs de punta que encara estan dempeus i pel que hem llegit havia sigut la torre d’importants nobles de l’època. Hem iniciat la pujada fins el lloc del cotxe, quan hem arribat al lloc hem tingut la sorpresa que a dalt molt amunt es veia Sant Joan de Bossols, la seva silueta ens era coneguda per la documentació que portàvem. Hem dit que la propera visita l’aniríem a veure.
Hem continuat per la mateixa pista, molt haviat hem vist que, de la nostre pista sortia una opció per l’esquerra que et porta direcció al Bassegoda i a Sant Joan de Bossols, aquesta pista enllaça amb que hem deixat quan hem decidit seguir cap a Sant Martí.. Hem anat seguint la pista que porta a Albanyà, abans però et trobes el càmping Bassegoda i abans del càmping hem trobat la pista que amb 17 km. ens portaria a l’Hostal de la Muga, que ja farem un altre dia, també.
El poble d’Albanyà es troba a la capçalera de la vall de la Muga, a la riba esquerra d’aquest riu. La vall és encerclada per muntanyes poc altes vers llevant; a ponent s’alça el massís calcari del Bassegoda (2376); pels vessants s’escolen diferents torrents que aporten aigua a la Muga en el seu curs més alt.
Hem quedat sorpresos per l’Església de Sant Pere d’Albanyà, situada en una plaça que forma un esplèndid balcó el costat de la Muga. És un edifici romànic del Segle X – XI que s’ha restaurat molt encertadament. El temple presenta una sola nau amb creuer ben destacat exteriorment i tres absis semicirculars. El frontis i el campanar de cadireta es veu posterior. Ens ha sorprès gratament la seva descoberta no hi comptàvem.
Hem pogut dinar a Albanyà en un Bar – Restaurant anomenat el Cufi, que ens han atès molt bé i on en un ambient i tracte familiar, hem menjat molt de gust i a un preu molt correcte.
Sortint ja hem fet camí cap a Banyoles.

Dimarts 13 de febrer de 07