El Castell de Peyrepertuse i Queribus

Aquest dimarts hem anat a la Catalunya Nord a veure Peyrepertuse i Queribus

Dimarts 5 de setembre de 06

Avui hem anat a visitar els castells de Pyirepertuse i Quéribus, a la regió de la Catalunya Nord.
Els dos formen part de la ruta dels Catars i són els més ben conservats conjuntament amb el de Minerve i Montsegur.
Havien estat dels Comptes de Besalú, després als de Barcelona i un llarg procés d’ocupació del que copiem una referència històrica extreta de Iacobus.net.
Castell de Peyrepertuse (Corbières)

Des de principis de Segle I abans de Crist fou ocupat en l’època romana . Es remunta a l’any 1070 la primera menció del castell quan el Peyrepertuse estava a l’esfera d’influència dels comtes catalans de Besalú. Més tard sota el domini dels Comtes de Barcelona (1111), el castell es torna un feu del vescomtat de Narbonne. L’any 1224, durant la croada contra el albigesos s’excomunica a Guillem de Peyrepertuse per negar-se a sotmetre’s; però finalment se sotmet després del fracàs del setge de Carcassone, finalment el castell passa a ser possessió francesa el novembre del 1240.
Dos anys més tard Sant Lluís fa construir l’escala que avui dia porta el seu nom. Pels anys 1250-1251 es construeix la torrassa de Sant Jordi i es reformen, també, la Vella Torrassa i l’església de Sta. Maria que ja existia.
Ja som a daltAmb el tractat de Corbeil (1258), Peyrepertuse és una de les fortaleses franceses més avançades a la frontera del regne d’Aragó. Durant la guerra entre Felip l’intrèpid i els catalans, el 1285, el castell és residència forçada de notables de Perpinyà. Al 1355 torna a ser un castell defensiu i en 1367-1368 Carles V, rei de França, li permet a Enric de Transtamare, pretendent a la corona de Castella, refugiar-se dins el castell després de la derrota de Navarrete.
L’any 1542 Peyrepertuse està en peu de guerra. Jean de Graves, sobirà de Serignan, s'apodera d’ell en nom de la reforma però és apressat i executat amb quatre còmplices seus. Desclassificat com a plaça fronterera pel tractat dels Pirineus(1659) el castell ja no té cap rellevància estratègica.
Quéribus (Popia Cherucio) es menciona per primer cop l’any 1020, en el testament de Bernard Taillefer, comte de Besalú el 1111 el comte de Besalú queda sota el domini del Comte de Barcelona. Aquest últim esdevé Rei d’Aragó l’any 1162. Quéribus ocupa llavors el nord d’Aragó. Durant la creuada contra els albigesos, Quéribus acull religiosos càtars: Benoît de Termes, diacre del Razès, s’hi va refugiar i hi va morir el 1241. Quéribus va ésser el darrer illot de resistència però va caure en mans dels creuats francesos el 1255 i Chabert de Barbaira va ser el seu últim ocupant.
Quéribus passa directament, el 1239, del regne d’Aragó a les mans de Lluís IX, rei de França. El 1258, el Tractat de Corbeil estableix la frontera entre França i Aragó al sud de les corbières, a poca distància de Quéribus. Aquest castell esdevé la peça clau del dipositiu militar francès del qual Carcassona és el centre militar. Es un dels “cinc fills de Carcassonne”: Quéribus, Aguilar, Peyrepertuse, Puilaurens i Termes. A finals dels segles XIII i XIV, va ser reconstruït totalment pels reis de França i perd el seu interès estratègic l’any 1659 quan es signa el tractat dels Pirineus i el Rosselló queda annexionat a França. Des de sempre, guardià estratègic del Grau de Maury, Quéribus està construït sobre un pic rocós a 728 m. d’altitud, coronant el Massís de les Corbières, Fenouillèdes i la plana del Rosselló.
Hem anat per autopista fins a la sortida Nord de Perpinyà, hem seguit direcció Estagell, Mauri i Duilhac, hem agafat la direcció del castell, arribats a lloc, cap problema, aparcament, wàters, aigua i caixa cobri: 5 Euros per persona, un camí ben senyalitzat i concorregut et porta fins el castell de Peyrepertuse, són quinze minuts de forta pendent, esbufegues, sues, però ja som dalt.
El castell es divideix en tres alçades adaptant-se a les crestes de la serralada, els tres espais són excepcionals, s’han reconstruït les parts que ajuden a comprendre com devia ser, és impressionant i la vista és imponent, una mica més d’una hora ens ha portat la visita, i amb molt de compte hem tornat a fer el camí. La diferència d’altres dimarts, molta gent fent la visita, hem arribat al cotxe sobre la una i hem baixat en direcció a Duilhac, pel camí hem vist un restaurant, un aparcament i un menú a 12 €, hi hem anat, un lloc correcte amb terrassa i força gent menjant. Hem demanat el menú i ½ litre de vi de la casa; una mica d’enciam i paté de campanya, botifarra negra i tomàquet, de segon estofat de porc, postres i cafè apart.
Castell de Quéribus des de baixTot molt correcte i molt ben fet, eren les dues aprox. i hem iniciat el retorn fins el Grau de Maury, davant nostre el poble de Cucugnan que és on pertany el castell de Quèribus, hem agafat la carretera que en tres Km. et deixa a peu del castell, bon aparcament i la perspectiva de fer el segon castell del dia. Hem descansat una estona i ens hem decidit tirar amunt previ pagament de 5 € per persona.
Feia molt sol i la pujada uns 20 min., és costeruda i emprenyadora, però com a Peyrepertouse hi ha força gent pujant o baixant, això t’anima a tirar amunt.
Finalment som al castell, la vista impressionant, s’endevina perquè és veu, el Canigó però la plana és exuberant, molta vinya, és un lloc prodigiós, el castell és més reduït que el del matí però té uns espais més conservats com la residència del senyor amb una sala gòtica amb un pilar central molt imposant, un finestral excepcional, ens ha agradat molt malgrat l’esforç que ha representat, sobretot per la calor i la digestió.
Sala gòtica amb columnaHem comprat aigua i avall, hem deixat de visitar Cucugnan per una altre ocasió, però ens ha fet gràcia que els patrons del poble siguin St. Julià i Sta. Basilísia, els mateixos que els del llogarret de Corts a prop de Banyoles. A les quatre sortíem hi a tres quarts de sis érem a Banyoles.