De Beget a l'ermita de Salarsa

Excursió des de Beget a l’ ermita de Salarsa a l’alta Garrotxa

Dimarts 13 de juny de 2006
Aquest dimarts hem anat a fer l’excursió de Beget a Salarsa. Malgrat Beget pertany al Ripollès, Beget i Salarsa configuren la part Oest de l’Alta Garrotxa, i per tan estan dins el seu Parc Natural.
Avui ens hem aturat a fotografiar les quatre cases de Sant Miquel de Pera. Beget continua mantenint l’equilibri de la seva població i el seu creixement i és un dels nuclis més ben conservats i perfectament integrats dins el seu entorn, amb la gràcia de tenir la magnífica església romànica del Sant Crist de Beget, amb una talla de fusta del Crist Majestat de 2 metres d’alçada, vertadera joia de l’escultura dels Segles XIII i XIII.
Sortint de BegetEl recorregut cap a Salarsa, surt del costat de l’ermita del Remei i es va enlairant per la banda Oest de la població, és una pista forestal que es deixa ben aviat per a pujar per una torrentera i posteriorment per un corriol que puja pel mig dels prats. Arribem als Prats del Collet de Paradella on ja hem pogut veure el Comanegra, el Pic de les Bruixes, el punxegut Bassegoda, l’abrupta cresta del Ferran i la vall de la riera de Beget. A partir d’aquest indret passem una tanca i ens endinsem en una roureda que ha crescut sobre les feixes d’antics conreus, una altra tanca indica el indret on es separen els termes de Beget i Salarsa que n’és testimoni el molló que hi ha en aquest lloc, 10 metres més enllà una roca amb una creu gravada confirma els termes. Anem pujant i arribem als dominis de La Vila, un Mas que dóna nom al torrent, al collet i conrea alguns dels espais encara productius.
Per una pista forestal, arribem a Salarsa, en el camí ens acompanyen uns roures immensos, són molt grans, la majoria tenen dos metres de perímetre, però el que hi ha a davant de l’ermita és extraordinari, almenys fa quatre metres, hem fet la foto amb la Carme i es pot veure les dimensions. Segons la fitxa del recorregut, llegim, que l’edat aproximada és de 500 anys.
L’ermita és molt bonica i està molt ben conservada, segurament no fa gaires anys que fou restaurada, fou consagrada al segle XII, destaca per la seva planta romànica i el seu campanar de cadireta, hem vist que la porxada es deu utilitzar en algunes ocasions com a borda per guardar el bestiar.
Sant Valentí de Salarsa esta envoltada de pastures, amb roures, ginebrons, arços i argelagues. Hem pogut veure un canvi notable en funció de si passàvem per un espai obac o per un espai assolellat i obert.
Hem fet un petit descans, unes fotografies i hem pres el camí de tornada, refent una part del camí que havíem fet doncs hi havia una altre opció que era baixar per la riera de la Vila fins trobar la carretera d’Oix a Beget, així que hem fet aquesta segona opció sense problemes.
Sense problemes però amb un sol de justícia hem fet els dos quilometres de carretera , hem passat pel Molí de Quelet, una construcció abandonada però que havia de ser impressionant dons és una edificació amb quatre pisos i quedava a tocar de la riera de Salarsa que abocà les aigües a la riera de Beget.
A l’arribar al pont de Llobet hem agafat una pista forestal que segueix el curs de la riera i que ens ha endinsat al poble de Beget. Amb un tres i no res hem sigut a Cal Jeroni, on un jove gentil i atent ens ha completat la matinal d’una manera molt agradable.
Val a dir que hem arribat suats i assedegats, però molt contents ja que ha sigut una excursió molt plàcida , tranquil·la amb només 150 metres de desnivell i nou quilometres de recorregut.
Un cop dinats hem tingut l’ocasió de visitar l’església, previ pagament al Joan (l’home de les claus ) d’un Euro.
Evidentment que ha valgut la pena doncs ens ha agradat moltíssim . Ha sigut un bon final d’excursió, tindrem un bon record de Beget i els seus entorns.
Mes o menys a l’hora habitual érem a Banyoles