Temps de flors a Girona

Dimarts 17 de maig de 05

Aquest dimarts que es va aixecar plujós i mullat de tota la nit, en vàrem decidir per anar a Girona a veure “Temps de flors”, aquest any se celebren mig segle d’aquesta festa i sembla que hi ha hagut un interès per a que es notés.
Decidírem anar-hi amb la TEISA, pensant amb les dificultats que hi ha d’aparcament. Com que el Bus té una parada l’entrar, ho vàrem aprofitar.
De fet, per nosaltres ja era el tercer any que hi anàvem, i l’any passat també ho vàrem visitar plovent.
A Turisme et donen un programa amb totes les cases, esglésies, carrers, jardins on pots visitar la mostra floral. Hi ha 54 patis, 27 exposicions florals, 11 jardins o paratges naturals i una 20a. de carrers
Nosaltres, que malgrat posar-hi bona voluntat per la pluja, potser vàrem visitar un 30% del total. De fet els llocs més emblemàtics o de més anomenada, sí que els vàrem visitar: El museu d’Història de la Ciutat, els Banys àrabs, Sarraïnes, Sant Nicolau, La Fontana d’or, per a anomenar els més reeixits, també ens va agradar molt el del Casino Gironí, mereix menció especial l’exposició de Carme Bosch sobre “Dones d’aigua” que ha realitzat al Museu d’Història de la ciutat, transcric un pessic del llibre que en motiu d’aquesta exposició s’ha editat

Les dones d’aigua de la nostra terra han estat descrites com a molt belles, que frueixen de tota la gràcia del món en els seus moviments i d’una cadenciosa i melòdica veu. Tenen els ulls dels colors de l’aigua –verds o blaus- i els cabells llargs i daurats que els cauen fins a la cintura. Apareixen despullades o vestides amb lleugeres túniques, de fil de lli, que deixen entreveure uns pits altius i unes natges generoses.

Feia tan mal temps, tanta pluja, tanta fresca que fins hi tot la Carme se n’ha anat a comprar una samarreta de maniga llarga per poder seguir. A la botiga li han dit que no paraven d’entrar a buscar mitjons.
A les dues del migdia tanquen la majoria de llocs fet que ho hem aprofitat per anar a dinar al restaurant Blanc al carrer del Nord, paret per paret amb l’Hotel Girona, és d’aquests del grup de la Dolça Hermínia, les Mil Llunes, etc. ho fan ben presentat, ben atès i el menjar es força correcte, el preu amb café 20 Euros.
Ja que som tant a prop de Girona no volem deixar passar l’ocasió per fer un petit resum de aquesta Ciutat.
“La Ciutat de Girona es dibuixa per primera vegada sobre el terreny molt abans de la nostra era. Fundada pels romans, es recolza en un turó, a la riba dreta d’un riu, arran del camí històric de penetració a la península.

A partir del nucli primitiu, la ciutat va creixent a poc a poc. Sobre les pedres enormes dels murs romans s’hi alcen les muralles i s’hi basteixen els edificis medievals. Amb els anys, la ciutat necessita més espai i es veu obligada a travessar el riu. A mesura que s’estén pel pla, va perdent progressivament el seu caràcter. Però resta el nucli antic, el barri encimbellat i cristal·litzat en pedra, fruit alhora del procés històric, de l’acumulació de cultures i de la superposició d’estils.

Al cap de tant de temps, la Girona vella ha esdevingut un dels conjunts monumentals més notables del país. La seva fesomia no sempre ha estat respectada, però la seva dignitat no ha fet més que enfortir-se amb la lenta destil·lació dels segles.

Per a conèixer el misteri de Girona antiga i experimentar la seva força cal entrar-hi, passejar-s’hi, caminar-hi, a peu sense pressa, amb els ulls ben oberts i, si és possible, amb els peus ben calçats. Cal acostar-se a la petita vida que bull en aquest recinte sever i descobrir, arran mateix dels monuments altius, els minúsculs senyals inequívocs de l’activitat de cada dia, el tarannà de la gent, la tradició dels oficis , l’evolució de l’estructura social. Només així és possible de tastar, més enllà de la freda complaença estètica, l’ànima oculta d’una ciutat que, sota el pes de tants records somorts, renova constantment la seva voluntat de futur”.

Un any més ens hem trobat a les dones que van fer cuina amb mi, igual que l’any passat. L’any vinent o bé fa sol o bé ens quedem a casa. A 3/4 de 5 ja érem a Banyoles.