Cantallops i el Castell de Requesens

Dimarts 22 de febrer de 05

Avui 22 de febrer hem sortit en direcció a La Jonquera per arribar-nos al Castell de Requesens, hem fet el recorregut del trajecte per Besalú, Navata, Avinyonet, Llers i N-II fins a la sortida de La Jonquera i Cantallops, a l’arriba al primer bar que hem trobat i ens hi hem situat a matar una mica el cuc. Hem preguntat: Per a anar a Requesens? i ens han preguntat: A peu o bé en cotxe? Hem dit a peu, bé fins a Requesens hi ha 7 quilòmetres i el millor és seguir per la carretera, el castell queda aquí darrera del Puig del Forcadell, aquell de l’esquerra és el Puig de les canals; a molt bé, gràcies i que vagi bé. L’itinerari que teníem nosaltres, deia que el recorregut es podia fer amb una hora aproximadament, hem seguit les indicacions del poble fins arribar a la sortida de la vila, allà ens hem mirat els plànols, el paper que portàvem i res, endavant. Als 25 metres mirem altra vegada l’itinerari i ens adonem de l’error, es deia en el paper, i ho hem llegit set cops, el punt de sortida era des de Recasens, o sigui que el castell quedava a una hora aprox. del veïnat de Recasens, hem retrocedit a buscar l’UF i hem marxat pel camí ample però més còmodament. És una pista de terra ample que està força malmesa, puja tot el camí i per tant com més amunt, la vista de l’Empordà es va engrandint fins a veure Roses, Empuriabrava i el reguitzell de petits, pobles de la Plana riallera.
La Carme i la TorreHem trobat un punt on la pista és troba amb la que puja de Sant Clement Sescebes i en el mateix encreuament, surt la pista que va al castell de Requesens ; però nosaltres amb el maleït itinerari hem seguit fins el veïnat que queda a un quilòmetre i mig, amunt. Quan hem sigut dalt del veïnat les vaques de les cases ens han barrat el pas, hem aparcat el cotxe i hem seguit les indicacions del paper. Davant del cotxe mateix hi havia un indicador que deia a ½ hora al castell de Recasens en marxa, o ho desencís el camí comença a baixar, baixar fins arribar a l’encreuament que ja havíem trobat, en fi hem seguit cap el castell i amb un quart d’hora hem arribat a dalt. Ei, és un castell que impressiona, es veu molt gran i sols l’hem pogut veure de fora, doncs només obren els caps de setmana. Ens ha semblat que la descripció que en fa el SGTI-SMAV podia enriquir aquesta crònica.

Requesens és el nom d’un antic poble, ara veïnat, situat al vessant sud del Puigneulós, al cor de les Alberes i enmig d’una vegetació espessa formada sobre tot per alzines sureres. En destaquen el castell de Requesens, situat en un turó de 511 metres d’altura: l’església de la Mare de Déu de Requesens; la cantina i unes quantes masies ara abandonades.
S’hi va per una pista forestal que surt del nucli de Cantallops, i que s’endinsa durant unes 5 quilòmetres a l’Albera fins arribar al castell.
No es coneix cap fet històric de rellevància relacionada amb el castell; cap espisodi guerrer, cap setge, cap esdeveniment sanguinari, com sol ser costum en els castells medievals.
No se sap tampoc qui fou l’artífex de la seva construcció- Al 859 surt documentat en una donació que Humfrido fa a Oriol(d’origen probablement visigod); aquest podria ser el seu origen. També podria haver estat fundat pels comptes del Roselló, que estan lligats a l’historia del castell fins els segle XII. Durant aquest temps el castell rep diferents noms: Recosin, Rechodindus, Requeseno.
És possible que les funcions del castell estiguessin relacionades amb la seva situació com a lloc de pas a les Alberes entre els comtats catalans i occitans.

A partir del segle XII es lliga la història del castell al compte de Rocaberti. Al 1420 el rei Alfons V fa donació de la muntanya de Requesens (castell, Santa Maria i masies) a Dalmaci de Rocaberti.
Al segle XIX s’inicia la restauració del castell, que acabarà el 1899 Joana Adelaida de Rocabertí. Amb la seva mort el castell passa per herència a mans de Ferran Truyols, mallorquí. A partir d’aquest fet el castell és venut fins a quatre vegades.
Durant el primer quart del segle XX es dóna una explotació forestal molt intensa que fa desaparèixer els molts arbres centenaris que hi havia a l’indret.
Desprès de la guerra civil el castell passa a fer funcions de caserna militar. Durant aquest episodi es destrueixen els interiors del castell i els merlets.
Si hi feu una visita descobrireu, entre torre, muralles i defenses en força bon estat, on s’alternen les primeres pedres dels castell primitiu amb les restauracions, les quadres, la capella, l’hospital i les estances de les estades civils (cases), amb els jardins, terrasses i estanys que es van construir durant la restauració de finals del XIX.
Cantallops tot pujantFoto per aquí, foto per allà, l’indret és molt frondós de castanyers, alzines sureres i algun avet, el Puigneulós vigila aquell indret doncs queda sobre mateix del castell, però força lluny. Hem recuperat forces i ja no ens hem fiat més del paper que suggeria un recorregut que no hem sabut concretar. Per tant avall i quan hem sigut a l’encreuament el cavaller ha fet la galanteria d’anar a cercar l’UF que estava fent petar la xerrada amb les vaques, ha recollit la dama i cap a Cantallops falta gent. Com sol passar en aquests casos la Fonda que havíem observat, a l’anar amunt els dimarts tanca, i com diria el cabaler: “Problemes”; ens ha dit que a un quilòmetre trobaríem un restaurant. Efectivament hem trobat el restaurant “Can Pau” que és més que un restaurant, és un gran espai amb almenys tres sales ben equipades amb columnes, estàtues tot un luxe, està pensat per a casaments, aniversaris, sopars d’empreses...etc. Estava funcionant un apartat d’una de les sales on hi havia forces clients francesos. Vàrem demanar si tenien menú, i ens digueren que ja l’havien acabat, va excusar-se com si fos tard per a demanar el menú, la Carme va dir que era obligació tenir menú i la mestressa va tornar a mig dir, si però ja l’hem acabat, hi havia verdura. En fi la carta, una amanida per a dos, uns peus de porc amb cargols i una gamba, ei molt bé i una sèpia a la planxa, també molt bé, cafè, pa i vi 33€ tots dos, podríem dir que fora del pressupost habitual.
Prenguérem el cotxe i cap a casa on arribàrem a l’hora de costum.