El volcà de Montsacopa i al Parc de la pedra Fosca

Dimarts 15 de febrer 05

Avui hem anat al Volcà de Montsacopa i al Parc de la pedra Tosca, hem anat fins a Olot i hem aparcat el cotxe al costat del cementiri, lloc d’on surt l’itinerari. A partir del cementiri, el camí s’enfila per la vessant oest del Volcà, on hi ha l’ermita de Sant Francesc, lloc d’on es pot gaudir d’una vista panoràmica de la ciutat d’Olot i una bona part de la zona volcànica de la Garrotxa.
A dalt trobàrem l’església i l’ermita de Sant Francesc, construïts al S.XVII i emmurallats durant l’ocupació francesa de 1812, època en que es van construir les dues torres de defensa, edificis circulars situats al voltant del cràter.
Vàrem poder accedir a una de les torres i gaudir de la vista del Comanegra, Pic de les Bruixes i el Bessagoda, que estaven ben blancs.
També vàrem veure aigua de la font de Sant Francesc, des d’allà dalt vam situar Les Presses, L’Altiplà de Beget de la Serra, la vall d’en Bas, situar també l’edifici de l’ hospici, avui Museu Comarcal, l’església de Sant Esteve, la Plaça Clarà etc.
Vàrem retornar cap a la ciutat havent fet tota la volta al volcà i disfrutar d’una perspectiva de la ciutat i l’entorn que mereix molt la pena.
Amb el cotxe sortírem en direcció a Les Presses per a visitar el Parc de la Pedra Tosca, es un parc que vàrem visitar molt per sobre l’any passat amb la Neus, i teníem ganes d’anar-hi més endavant amb més calma.
El Parc de Pedra Tosca ha estat reconstruït i restaurat gràcies al suport d’una “iniciativa comunitària que dóna suport econòmic a espais degradats, amb la finalitat de millorar la qualitat del paisatge en àrees d’alt valor ecològic mitjançant un aprofitament sostenible, aquesta iniciativa és coneguda amb el nom de “Life”.
Aprofitem l’explicació del tríptic recollit a l’oficina d’informació del Parc, que ben segur s’explicarà millor que nosaltres.
“El Bosc de Tosca és un paisatge format arran de les erupcions volcàniques del Croscat, fa uns 11.000 anys.
Al llarg de tot l’itinerari trobarem un seguit d’Artigues (petites parcel·les de conreu), camins i cabanes de pedra seca que els nostres avantpassats van construir sobre aquest terreny per a alimentar-se en èpoques de difícil subsistència. No cal fer un gran esforç d’imaginació per a valorar amb justícia la penúria que devien passar els qui varen ser capaços de treure profit d’un terreny tan aspre.
És un país dur i fràgil alhora, fèrtil i erm, amb un equilibri massa fàcil de trencar amb la tecnologia disponible actualment; un país que, format pedra a pedra per la mà nua, té ara nous valors a més dels que suposa la producció d’aliments.
Entrar-hi és endinsar-se en un món antic i desconegut de pedra trencada i descobrir el vell tresor d’una mica de terra, de flora i fauna des dels llocs més aspres fins el riu Fluvià. Un món de solitud i silenci , de llums i colors; un món atractiu per a qualsevol persona sensible, que en sabrà de treure espurnes encara per descobrir, i un veritable racó privilegiat on artistes i estudiosos de la natura podran trobar inspiració sense les presses de l’entorn quotidià. És per això que aquest espai singular s’ha volgut recuperar tal com era, treballat amb la mínima intervenció de màquines, a fi i efecte que doni al visitant una visió real d’aquest llegat tal com va arribar a les nostres mans”.

Aquesta vegada vàrem poder fer el recorregut sencer i vàrem constatar el valor que representa el treball fet per l’home en aquells anys que la principal eina eren les mans, també hem pogut constatar la tasca feta per la reconstrucció de l’espai que amb molt d’encert avui ens permet gaudir del seu recorregut.
Ja quasi a les dues vàrem sortir cap a la Vall d’en Bas a fi de trobar un restaurant “Can Trona,” que pertany a Joanetes, però que queda en un indret que cal saber trobar. La troballa val la pena, hem dinat molt de gust, amb una vedella amb bolets “Carlets” que els àngels hi cantaven, i per acabar el cafè, tots dos 20 €. Que us sembla?. Sortint encara vàrem fer un cert turisme, vàrem conèixer una Agro-botiga que s’anomena Verntallat amb cafè i restaurant i que ens va fer venir ganes de comprar alguna cosa, doncs bé un formatge de cabra va fer el camí de tornada amb nosaltres cap a Banyoles, on hi arribarem a les cinc de la tarda.