Sant Martí d'Ogassa i Sant Martí de Surroca

Dimarts 19 d’abril de 05

Aquest dimarts hem sortit cap al Ripollès amb la intenció de fer el camí cap al Taga de uns 2017 metres d’altitud. Al passar per Sant Joan Les Fonts hem aprofitat per a anar a veure el pont medieval que en la darrera ocasió s’ens va negar. Aquesta vegada el vàrem trobar es ben bé a dins del poble; està bé, però l’entorn no ajuda gens, els darreres de les cases del poble estan tan deixades que sembla un poble abandonat, a l’altre banda del pont hi ha una església monumental però d’una lletgesa extraordinària, però ja hem vist el pont que és del que es tractava. A Ogassa hem equilibrat dipòsits i hem sortit cap a Sant Martí d’Ogassa on hem deixat el cotxe, aquest recorregut ja ens el coneixíem i no hi hagut problema.

Sant Martí d'Ogassa
“Església romànica del s. XII d’una sola nau acabada amb un absis. La façana de ponent és d’aparell desigual, resultat d’actuacions diverses. A banda i banda de la nau, prop de l’absis, s’obren dues capelles, gairebé a manera de petit transsepte, i dues de més reduïdes a la meitat de la nau, totes quatre de construcció evidentment més tardana que la de l’església
La restauració que darrerament s’hi ha portat a terme ha consistit a suprimir les construccions afegides que han esdevingut inútils. s’han conservat el campanar de planta quadrada, tot i que s’hi ha substituït, per una coberta de doble vessant, els frontons del segle passat”.
Davant mateix de l’ermita surt el camí que s’enfila torrent amunt amb pas ferm hem iniciat el recorregut, als 10 minuts de pujar no ho veiem pas clar d’anar molt més amunt, cinc minuts més tard, teníem clar que no estàvem en forma pel repte que s’ens mostrava un cop més difícil d’aconseguir.
Hem optat per anar a Tregurà aprofitant que la carretera de muntanya on érem feia via fins a Camprodon, hem passat per l’església romànica de Sant Martí Surroca que ens ha agradat molt, no així el cementiri de tres pisos que hi ha al mateix indret,
Sant Martí de Surroca
“Edifici d’una sola nau rectangular acabat en un absis de planta semicircular que s’obre a la nau a través d’un plec. La nau és coberta per una volta de canó i l’absis per
una volta de quart d’esfera. L’edifici és un clar exponent de l’arquitectura llombarda de final del s. XI i principis del XII de caire rural, on les formes són usades pràcticament com a referència”.
Hem sortit desprès de fer unes fotografies i hem seguit cap a Camprodon, en un indret del camí amb una vista preciosa del Ripollès, aquells indrets que et recorden tant els Pirineus, ens ha aparegut el carrilet verd, el típic tren tirat per un tractor amb tot de jubilats que feien una excursió, ells s’han aturat a Sant Miquel de Cavallera, on els hem sobrepassat. També hem creuat la direcció del “Meridià Verd”. Una línia imaginaria que correspon al meridià que va de Barcelona a Dunkerque i que van fer servir ara fa 200 anys, per calcular el metre lineal.

Hem deixat la colònia Estabanell, Camprodon i Vilallonga del Ter i hem anat a trobar Tregurà on hem dinat a la Fonda Rigà, una Fonda típica de muntanya amb una vista de pel·lícula de Setcases i la Serra Cavallera, hem preguntat si es podia anar fins a Pardines i ens ho a desaconsellat, doncs encara hi ha neu. A mig dinar ha començat a ploure i hem gaudit d’una vista extraordinària, doncs des de la mateixa taula veiem la pluja que banyava totes les muntanyes. No tenien menú, i la carta no és excessivament cara en total 30€. Un cop hem acabat hem recollit el cotxe, i tot plovent, avall hem passat per dins a Vilallonga i hem fet cap a Camprodon on hem entrat a Santa Maria i ens hem apropat cap al Monestir de Sant Pere que restava tancat, quasi eren les quatre de la tarda, llavors hem seguit fins a Banyoles on hi hem arribat a les sis de la tarda.