A les Gavarres i Sant Antoni de Calonge

Dimarts 1 de març de 05 Aquest dimarts hem anat a Calonge i Sant Antoni, al servei metereológic continuava insistint amb què, neu, aigua, vent i fred, aquest ha sigut el motiu d’anar a conèixer el Castell de Calonge. Era un dimarts que volíem anar a la neu, però ens hem espantat. De fet Calonge és un poble que encara no hi havíem estat mai. La platja de St. Antoni si que ho coneixíem perquè uns amics hi tenen un apartament, i hem estat un parell de vegades gaudint-ne. Des de La Bisbal hem agafat una carretera que va a parar a Calonge, és una carretera que passa a través del Massís de Les Gavarres amb uns 15 Kilómetres de moltes curves, però d’una tranquilitat i paisatge inusual, tot el recorregut està ple d’alzines sureres, es passa el Coll de La Ganga i la vegetació ja cambía completament. Al Arribar a Calonge hem anat cap el castell, que és d’on comença l’itinerari que teníem previst fer avui. “El Castell medieval de Calonge és una de les fortaleses més grans del Baix Empordà que és va fundar als voltants dels segles X i XI. Aquest castell es va ampliar i modificar durant els segles i ara ofereix un aspecte ben ric i variat quant a estils arquitectònics: hi trobem el romànic, el gòtic, el renaixentista i el barroc. Si una cosa ens crida l’atenció, són les seves torres que tenen la base cònica. Això a primera vista ens pot fer pensar que és perquè la torre tingui més base, però en realitat es tracta d’una estratègia de defensa: els habitants del castell, per a defensar-se dels atacs enemics, llançaven pedres que deixaven caure lliscant per la paret i en arribar a la base cònica, rebotaven horitzontalment amb una força molt perillosa per als atacants. Als voltants del castell, hi havia unes torres de vigilància. Una d’elles s’anomenà la torre del Mal Ús a causa del dret de cuixa. Aquest dret data de l’època medieval i consistia en el fet que quan la donzella del castell es casava, el senyor tenia el dret a passar la primera nit amb ella. Es diu que aquest dret es consumava dins d’aquesta torre i per això va agafar aquest nom. Una altre de les torres de vigilància és la Torre Valentina, situada arran de mar que data dels segles XV i XVI. La porta d’accés es troba situada a uns 12 metres d’alçada i el vigilant hi pujava amb una escala de corda la qual retirava una vegada dintre i d’aquesta manera es pretenia dificultar l’entrada als atacants. Aquesta torre formava part del sistema defensiu que es va establir a Calonge per lluitar contra la pirateria: els atacs dels pirates eren molt temuts per la població ja que robaven, mataven, s’enduien presoners i els més temibles eren els pirates turcs. Es diu que Barbarroja també va navegar per aquestes aigües. Ara aquesta torre és propietat privada i es pot apreciar al seu bon estat de conservació tot passejant pel camí de ronda”. El castell queda al costat d’unes oficines de l’Ajuntament, on hi hem demanat informació i sobretot un mapa dels carrers de la vila, en aquesta plaça també si troba l’església de Sant Martí, que estava tancada. Amb l’ajuda del mapa hem anat seguint la fitxa de l’itinerari, però molt aviat ens hem trobat sense recursos, l’itinerari diu: ”Continuant pel camí pedregós arribarem a un àntic mas anomenat Can Margarit de Baix, deixarem aquest indret i ens enfilarem muntanya amunt per un camí on no pot obrir-se pas entre l’espessa vegetació.” Res de res, ni camí pedragós, ni mas, ni camí amb espessa vegetació. El què hi ha és la muntanya plena de xalets, torres i el què vulguis, hem mirat data d’edició de la fitxa 1996, “problemes”, busquem indrets, camins...etc. i finalment abandonem, tornem cap al poble i anem a la platja Sant Antoni de Calonge. A l’arribar a Sant Antoni feia un vent que amb la temperatura baixa era com si et tallés la cara, vàrem fer un vol molt petit per sota els pisos de la nostra amiga, i cap el cotxe falta gent. Pel camí d’anada a Sant Antoni vàrem veure un restaurant que estava obert es veia gran i amb lloc per a aparcar fàcil. Val a dir que lloc per a aparcar al costat del mar hi ha el que vulguis, la majoria de comerços i establiments estàven tancats. El restaurant és un edifici semblant a una casa andalusa que estàven pintant que es diu El Triunfo; fan calçotades i menú que en definitiva això últim és el que ens va motivar. Un estofat de cigrons, bistec i uns fideus a la cassola i ous al plat, postres i cafès tot plegat 16 €. Va estar bé, correcte. A l’estiu aquest lloc deu estar a pleníssim, doncs hi ha quantitat de taules, és molt gran. Hem tornat per a la mateixa carretera, doncs potser és el què hem trobat més gratificant d’aquesta sortida. En el coll que és a mig camí i que s’en diu de la Ganga hem trobat molts grups de ciclistes, alguns lluien uns maillots on i deia bikeholiday.com. Sobre les quatre de la tarda, arribavem a casa.