Priorat de Santa Mª. del Vilar, Ceret i Amelie-les-bain

Dimarts 12 d’abril de 05

Aquest dimarts teníem interès a anar a veure els cirerers florits a Ceret i conèixer el Priorat de Santa Maria del Vilar, que quedava a prop de Ceret i Amelie-les-bains. El primer error del dia, un dia ple d’equivocacions, va ser a Girona, al prendre l’autopista direcció Girona sud, o sigui Barcelona quan havíem d’anar direcció França. Un cop desfet l’error seguírem cap a França i a l’arriba a la Volo ja vàrem veure que l’explosió de la florida dels cirerers ja havia passat no sabíem si per la tramuntana o per anar-hi una setmana tard. També les mimoses que se’n veuen quantitat, els hi havia passat el seu moment.

Arribats a Sta. Maria del Vilar passant pel poble de Vilallonga d’Amunt, ja ens adonàrem que allò estava molt parat ni un vehicle, res, efectivament, les visites son a la tarda, problemes, bé iniciarem el camí cap a conèixer Amelie. Hi vàrem arribar a 2/4 de 12 i a l’oficina d’informació, ens van donar informació, decidírem d’anar a Palalta a peu on hi havia un petit nucli medieval, que com succeeix a França on ho magnifiquen tot acaba siguent una plaçeta amb una o dues torres antigues i una esglesiola.
El lloc estava a dos quilòmetres d’Amelie, i ens va semblar adient per l’esforç, per l’hora, i programa que teníem. Arribats a Palalta vàrem visitar l’indret on també en vàrem trobar l’església tancada. Doncs a les 12 es tanca tot, el lloc és bonic i està ben arreglat però cap altre cosa que la placeta, dues cases, les torres, un portal i un petit cementiri. Arribàrem a Amelie, sobre tres quarts d’una, les botigues tancades i molt poca animació al carrer, un carrer llarg, mig peatonal i amb botigues a cada costat. Cercàrem un lloc per a dinar, i vàrem entrar al Restaurant de la France, un local agradable però que va resultar això... agradable el local, no és el què ens hem trobat en altres ocasions, queda clar que no teníem el dia..
Una petita meditació al cotxe i sortírem cap a Ceret, on ja coneixíem millor després de la visita del setembre passat, una volta pausada pels carrers, més postals, una visita al hall del museu d’Art modern on hi havia unes escultures d’Apel.les Fenosa, un cafè en un cafè molt ben decorat i polit que quan ja enfilàvem el camí de retorn cap el cotxe, una botiga “oberta” de bijuteria i joieria ens va barrar el pas; allà ens decidírem per unes arracades de “Granat Català” que el destí havia posat al nostre abast, i el dia de l’aniversari era a prop i no es podia ajornar per més endavant. L'atenció del joier va deixar molt que desitjar, doncs va atendre una trucada de més de 20 minuts, i nosaltres esperant, resulta que les venedores no sabien el preu, i s’havien de polir les peces, un cop pesat hi havia 1.2 g. d’or. Certificat de garantia, caixa cobri i a reveure Sr. Christian Hartmann.
El dubte ens va venir després: Eren els cirerers florits o bé el “Granat Català”, que ens varen portar a Ceret?
A la sortida de Ceret error! en l’elecció de carretera, fem una volta i comencem a pensar i concretar que no era un dimarts com els demés. Eren les cinc i jo tenia una reunió a Banyoles on sempre arribem a hora, aquesta vegada van sortint entrebancs. Arribats a l’entrada de les autopistes, una altre pífia, en lloc d’anar direcció Girona, anem direcció Perpinyà. Visita a Perpinyà sur, i a tota pastilla cap a Banyoles, on arribem quan passen cinc minuts de les sis de la tarda. Per oblidart!!.