La Salut, Tavertet i Collsacabra

Dimarts 26 d’abril de 05


Avui ens hem decidit per conèixer el Santuari de la Salut. Els nostres amics Joan i Feli sempre ens en parlaven molt i de joves hi tenen una colla d’aventures; hem sortit per Mieres, Sta. Pau, Les Preses i cap a Sant Esteve d’en Bas, carretera cap el Far i molt aviat hem trobat el trencall de la Salut.
El Santuari es troba a 1000 metres d’alçada en un indret privilegiat, sobre les muntanyes que rodegen la vall d’Hostoles i sobre mateix de Sant Feliu de Pallerols, hi ha unes magnífiques vistes panoràmiques de La Garrotxa, i des del mirador es pot contemplar el Canigó i el Puigmal.
Hi ha una vegetació exuberant amb uns camins, prats i senders que ens van sorprendre gratament. Un lloc per a gaudir de la natura i el silenci.
Al Santuari hi ha 30 habitacions totes amb bany, calefacció, TV, telèfon, en fi de tot, amb un restaurant amb capacitat per a unes 150 persones. L’altar de l’església el presideix Nostra. Sra. de la Font de la Salut, la verge té un camari, i per la quantitat de ex-vots gaudeix de molta devoció.
Ens allunyàrem uns 500metres del Santuari i sinó que teníem idea d’anar a Tavertet, potser ja ens hi hauríem quedat. Vàrem comprar mel i cap a Collsacabra. Tavertet queda una mica allunyat, però ja havíem pres una decisió, arribàvem entre la una i les dues, temps de fer el carrer, un petit recorregut i tornar cap a l’entrada del poble que hi vàrem veure un restaurant. Es diu Can Nogué, feien menú, que no va estar malament. Fideua i la Carme mongeta tendra saltejada, de segon botifarra amb patates tots dos, postres, cafè i tallat; caixa cobri: 17 €.
Sortint ens arribàrem a fer unes fotografies de l’església dedicada a Sant Cristòfol, a fi de tenir més informació de Tavertet. Tot seguit hi afegim una mica d’història:
5000 anys d‘història
Tavertet fou un lloc propici per a l’assentament humà primitiu. Els vestigis de l’època neolítica, el sepulcre megalític, el camp d’urnes funeràries i la muralla ibèrica són testimoni d’una notable activitat prehistòrica.
TavertetEl primer document que esmenta Tavertet és del temps medieval(1070). Aleshores Tavertet estava vinculat al castell de Rupit. Després en foren senyors els Tavertet (s.XIII), els Malla(s.XIV-XV.) i els Savassona(s.XVI), que annexionaren Sant Bartomeu Sesgorgues. Foren personatges destacats Guillem de Tavertet(s.XIII), conseller de Pere el catòlic, i Galceran Sacosta (s.XIV), bisbe de Vic.
Al s.XVII, Tavertet es convertí en l’escenari d’una part de les activitats de Joan de Serrallonga, que hi tenia un lloc per a amagar-s’hi: ”Balma de Tavertet en la vegueria de Vic”, segons consta en el procés del bandoler. Per les seves característiques pot identificar-se amb la Balma de les Piques.
Aquest poble fou una comunitat molt peculiar que desenvolupà les tasques de pagès, de pastor i de carboner; el 1718 tenia 183 habitants i el 1878, 482 h., xifra mantinguda més o menys fins el despoblament actual.

En el moment present, el nucli urbà conserva 48 cases autòctones bastides entre els s.XVII i XVIII, les quals formen una reunió prou interessant perquè recentment hagi estat declarat BÉ D’INTERÈS CULTURAL per una resolució del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. A l’entorn del poble antic s’han afegit una cinquantena de edificacions noves seguint una normativa que les assimila a la construcció tradicional; d’aquesta manera es forma un conjunt molt harmoniós allunyat de qualsevol caos arquitectònic.
Al poble hi ha la parròquia de Sant Cristòfol( s.XI-XIII-XVII) i en el terme, les esglésies de Sant Miquel de Sorerols(s.XI), Sant Corneli(data incerta), Sant Bartomeu Sesgorgues(s. XII-XVII-XVIII) i Santa Cília(s.XI), gairebé derruïda. A l’indret de La Vall hi ha una torre de guaita (s.XIII-XIV).
L’activitat agrícola i ramadera de Tavertet es comparteix amb serveis d’atenció turística. Aquesta assistència a l’estadant de pas juntament amb les propietats del clima, el paisatge i la pau d’una comunitat sense brogit, fan molt atractiva la visita al poble.
Sense més retornàrem direcció a Roda de Ter, Vic, i C-25 direcció Girona. No hem caminat molt, però hem conegut un indret nou. A l’hora habitual ja érem a Banyoles