Canonica de Santa Maria de Vilabertran i Castelló d'Empuries

Dimarts 14 de juny de 2005

Avui dimarts, plujós, hem decidit per un lloc que no hi plogués, ens en hem anat a la Canònica de Santa Maria de Vilabertran.
Hem sortit plovent cap a Besalú, Borrassà i ja entrem a la N-II, a 2/4 de 10 ja érem al lloc, els dimarts tots els museus, monuments i altres que depenen de la Generalitat són gratuïts.
Al mateix entrar ja ens han dit que hi havia un autocar de Bascos i que passaven un audiovisual que durava 15 minuts. Està força bé, doncs situa l’evolució de la construcció de la Canònica des del segle XI així com els principals personatges de la historia. Sortint vàrem visitar el claustre, que és esplèndid, la cuina, el menjador, les habitacions i l’església que és molt esvelta, amb tres naus i una capella amb una creu del S.XIV. segons diuen autèntica joia de l’orfebreria catalana. El campanar és una magnífica mostra dels campanars llombards.
En l’església si celebren un seguit de concerts durant l’estiu que són molt importants. Aprofitàrem per a veure una exposició de 100 dibuixants catalans i 100 pintures catalanes que estaven exposades a unes sales de l’edifici.
Sortint ens dirigim a Castelló d’Empúries, abans férem una passada per a veure el riu Muga al seu pas per Vilanova, Vilanova de la Muga és una sardana que ens havia agradat ballar perquè era molt alegre.

Arribàvem a Castelló i aigua, Per la mort de Déu!. Ens esperàrem i un cop va parar anàrem a l’Ajuntament a buscar un mapa d’allà i a l’Oficina de Turisme, on vàrem tenir l’ocasió de visitar la presó que està al mateix edifici.
Ei, poca broma, impressiona i fa pensar, com és que podien tancar a les persones en aquelles condicions, les persones d’informació molt atentes i correctes, ens endinsaren pels carrers fins a trobar l’església de Santa Maria “La catedral” de l’Empordà, sembla ser que és el segon monument religiós més important de les terres Gironines, darrera de la pròpia Catedral de Girona.
La portalada d’entrada està molt ben conservada i és d’admirar el retaule gòtic de l’altar major on hi ha la Verge de la Candela.
A l’exterior hi queda un espai que havia sigut la llotja i que avui serveix com a mercat, també davant de l’església es troba un monument en forma d’ocell que vola en homenatge al fill de la Vila, Joan Alzina assassinat a Xile.
Anàrem a veure a el Portal de la Gallarda, que vol dir que no vàrem veure res, doncs com sempre els dimarts està tancat l’espai d’accés. Això si hem recollit una mica d’història de la Vila Comtal.
Castelló d’Empúries,
Per diferents raons els comtes d’Empúries varen traslladar la capital del comptat, i la seva residència de la grega i romana Sant Martí d’Empúries a la “Vila Castilione” i nova Vila Comtal: Castelló d’Empúries. Es diu que al segle XI, els comptes d’Empúries ja hi instal·len la seva residència i es converteix així, en la nova capital del comptat. D’aquest segle data, també, la consagració oficial de l’església de Santa Maria: era el 9 de setembre de l’any 1064, quan encara l’estructura del temple era d’estil romànic. Amb el temps, i ja a finals del segle XIII, el gòtic pren tot el protagonisme i s’aixequen les tres naus sobre columnes laterals. La façana, amb la seva magnífica portalada, data de principis del s. XV, i el retaule de la Mare de Déu de la Candelera, de finals del mateix segle.
Dels primers temps medievals també es conserven quasi intactes la torre campanar (romànica i de transició), la pica baptismal(S.XI), el portal de la Gallarda i la base de les Muralles o fins i tot el pont Vell, que es podria catalogar de finals del segle XIII. Són nombrosos els altres edificis que també es poden veure, i que tot i començats en èpoques medievals, són acabats als segles XVII i XVIII. Trobem, així, molts convents i edificis civils. El centre històric monumental conserva, encara, bona part del seu traçat i de l’aspecte tradicional, amb places porxades i els noms dels carrers que fan clara referència a l’activitat que s’hi desenvolupava: el carrer del Bordell, la plaça de les Cols, del Vi, de l’Oli, gallines...etc. Entre els barris hi ha el del Call jueu, el del Temple, en honor als cavallers de l’Orde, el Botxí, Sant Llàtzer...etc.

Hem dinat a Ca l’Anton que ens va recomanar el noi que ens va ensenyar la presó, be semblava una cosa però no va resultar el que de primer vàrem entreveure, en total 22 Euros per allò de que no posen l’IVA amb el preu del menú. El temps era plujós i decidirem retornar cap a Banyoles on vàrem arribar més aviat que d’altres dimarts.