Cap de Creus, el Far i Cadaqués

Dimarts 7 de juny de 05

Avui, hem anat al Cap de Creus, era una excursió pendent després de la caminada que vàrem fer als voltants de Cadaqués i la vàrem deixar per un altre dia.
Hem sortit a l’hora de sempre, avui per l’Esponellà, Vilert i Bàscara fins a trobar la carretera de Roses i Cadaqués, queda una mica lluny a uns 80 Km. i no es pot córrer. A les 11 preníem cafè a la terrassa del Far del Cap de Creus, un noi eixerit ens va explicar que obre els caps de setmana i a l’estiu tots els dies, fa entrepans, amanides i serveix begudes. S’en diu Bar Sa Freu, per l’illa que té al davant i si no, veieu:

Amb es raigs del sol, es diferents
minerals que componen aquesta illa
brillen d’allò més. Per això es
navegants que passaven per Cadaqués
l’anomenaven Massa d’Or. Ara bé,
com que aquesta illa deixa un pas,
un freu, entre ella i Cap de Creus,
es pescadors del poble sempre n’han
dit SA FREU.
Moltes vegades tens la sensació que estàs fora de Catalunya, doncs la majoria de gent que trobem que veiem els seus cotxes son forasters, alemanys, francesos, holandesos i algun cotxe de Girona. A vegades comentem que amb tants milers i milers de jubilats: - És curiós que no ens en trobem mai cap. En fi vàrem agafar el GR-11 i camí enllà, millor dit carretera enllà, prop de tres quilòmetres de carretera (Que tontos) a partir d’aquí el camí entra cap dins i deixes la civilització del tot, ni una ànima, de tant en tant una masia enderrocada i poca cosa més, pel camí vàrem veure fonoll marí i molt de l’altre, flor de St. Joan, estepa blanca, en fi aquelles més típiques d’indrets faltats d’aigua on el rocam és a cada indret i no hi ha ni un arbre per gaudir d’una bona ombra.
El dia assolellat, amb tramuntana forta però malgrat estàvem molt sencers quan vàrem veure que no teníem cap altre més opció que tornar, després de dues hores abans de refer el camí vàrem decidir agafar un camí que ens apropava al mar i abans de tornar enrera gaudir d’una vista fantàstica.
Refem el camí i anem on teníem el cotxe que l’havíem deixat al costat del Far de Cap de Creus, davant mateix de la Cala Jugadora en total tres hores i una mica més, la propera vegada cal deixar el cotxe on engega el camí i no fer tres quilòmetres de carretera, malgrat el recorregut és per dins el parc de Cap de Creus, però no té l’encant d’anar per un camí.

Vàrem anar cap a Cadaqués on vàrem arribar a prop de les tres i el destí, aquesta vegada sí, ens va portar a una cala, Cala Olivera, que hi vàrem poder aparcar i en un “Xiringuito” molt ben acondicionat, fer-hi l’àpat principal, el lloc de somni, ni fred ni calor, l’aigua a cinquanta metres, el menjar correcte, els musclos poc nets segons la Carme. Però l’amanida grega, els calamars amb patates, molt bé i les dues primeres cerveses de pel·lícula, cansats però amb la satisfacció d’haver trobat aquest lloc, allà ens vàrem refer al moment.
Després de dinar, uns nois que al costat muntaven un “xiringuito” al veure que jo tirava fotos, ens digueren: arribeu-vos fins a Cala S’Aranella que és molt bonica i és aquí mateix. Els hi vàrem desitjar sort en l’empresa en la qual s’havien posat, que consistia obrir durant tres mesos i després desmuntar la barraca.
Així ho vàrem fer i evidentment hi ha una cala, més enllà comença el Passeig de Ronda que sembla que va fins a Port Lligat. A veure si abans de tres mesos podem anar a fer el camí de Ronda i comentar o millor dit menjar al “xiringuito” dels germans bessons (cada ú en una bossa) Sobre les sis arribàrem a Banyoles, havent fet la tornada per Borrassà, Navata, Crespià i la capital del Pla de l’Estany.
Parc Natural del Cap de Creus
“El Parc Natural marítimo-terrestre del Cap de Creus és el primer de Catalunya d’aquest tipus. Té una superfície total de 13.886 ha, de les quals 10.813 ha. són d’àmbit terrestre i la resta, 3.073 d’àmbit marí.
A la rica diversitat natural, a la qualitat dels ecosistemes marins i als paisatges excepcionals en el context del litoral català, cal afegir encara els singulars elements arqueològics, arquitectònics i artístics de l’àrea i la presència d’uns pobles acollidors i animats, que combinen els elements tradicionals amb una rica oferta cultural, gastronòmica i recreativa.

Tot plegat fa del Parc del Cap de Creus un indret privilegiat per gaudir del patrimoni natural i cultural amb les comoditats que brinden uns serveis de qualitat. Les possibilitats són molt variades: només cal tenir present que el nostre ús no malmeti els privilegiats recursos que aquest magnífic paratge ofereix”.